Contracte d'obra prova d'execució defectuosa (0192/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Marie Conte Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-192/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per Aute de 20 de febrer del 2007 es decretà embargament preventiu per compte de la societat "Durán" sobre els béns de la societat "Águila" suficients per garantir el pagament de la suma de 32.422,84 euros, més altres 5.836.11, prudencialment assenyalats per a interessos i costes.

II.- En data 2 de març del 2007 la representació processal de la societat "Durán" va formular demanda contra la societat "Águila" en reclamació de la suma de 32.422,84 euros en concepte de treballs executats i no satisfets pel subministrament i instal·lació de la fusteria d'alumini i la vidrieria de dos edificis d'habitatges unifamiliars i altres treballs varis efectuats per compte de la defenent, mes els interessos corresponents, les despeses bancàries de retorn i les costes del procediment.

III.- La representació processal de la societat "Águila" va contestar a la demanda oposant-se a ella argumentant, per un canto, la defectuosa execució de l'obra per part de l'agent que havia justificat que la seva mandant retingués determinades sumes en garantia del correcte compliment de l'encàrrec i, per l'altre, que les quantitats reclamades no trobaven justificació, bé perquè es referien a partides del pressupost ja facturades amb anterioritat, bé perquè responien a despeses originades amb motiu de la correcció d'errors comesos per l'agent i no acceptats per la seva mandant, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda i la imposició de costes a l'adversa.

IV.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 13 de juny del 2008 estimant la demanda formulada per la representació processal de la societat "Durán" contra la societat "Águila" i condemnant a la segona a pagar a la primera la suma de 32.422,84 euros, amb els interessos legals d'aquesta suma comptadors des de la data de la contesta a la demanda i imposant-li a més les costes del procediment amb expressa menció dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Águila" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la societat "Águila" fonamenta el seu recurs contra la decisió de la Sentència d'instància que la condemna al pagament de la suma de 32.422,84 euros en dos motius: per un cantó, afirma que algunes de les partides que consten en les factures reclamades ja havien estat facturades prèviament com a part del pressupost, mentre que d'altres responien a la reparació per part de l'agent d'errors en l'execució dels treballs que se li van encomanar i, per un altre, defensa que era procedent retenir la suma de 20.000 euros en garantia de la correcta realització d'una obra que presentava nombrosos defectes.

Pel que a l'argument de que en la factura es recullen conceptes que ja havien estat pagats, de la comparació entre les partides que consten al pressupost (folis 22 a 24) i aquelles que es recullen en la factura reclamada (folis 25 a 29) es dedueix que els treballs que s'enumeren a aquesta són diferents d'aquells als que es fa menció a la primera, com afirma l'agent, ja que les mides de les finestres i balconeres en un i altre document no coincideixen. D'altra banda, si es comparen els apartats de la factura amb els del document del foli 105 de les actuacions, que es qualifica de "acord final", les mides de les finestres i balconeres coincideixen amb algunes, però no totes, de les que es recullen a la factura reclamada. Front a aquesta constatació la recurrent defensa que al contracte es va pactar que no es podria presentar cap facturació complementària sense aportar la seva aprovació per la propietat de l'obra en conveni separat i que aquests treballs van ser conseqüència de la reparació per l'agent dels errors comesos per ella.

No obstant, si no es nega que els treballs es van efectuar, és lògic pensar que la defenent els va encarregar, o va consentir en que es fessin, raó per la què resulta abusiu escudar-se en l'argument de que no van ser encarregats per escrit per tal de no pagar la feina feta en profit seu. Pel que fa a aquelles finestres i balconades les mides de les quals es repeteixen a la factura reclamada i a l'acord final d'obra, no és possible saber sense una pericial efectuada sobre el terreny si és cert que no es van fer més finestres i balconeres de les mateixes mides que les pressupostades i aquesta manca d'activitat probatòria no pot més que perjudicar a la defenent que, en front de la reclamació de l'agent de que li siguin pagades unes obres que van ser efectivament efectuades, havia de provar la realitat dels motius pels quals s'oposava al seu pagament.

Pel que fa a l'argument de que els treballs facturats responen a la reparació d'errors comesos per la part agent, tampoc aquest argument es pot estimar, perquè la diferència de mides entre les finestres i balcons pressupostats i els facturats impedeix pensar que es tractava de feines que es van haver de fer dues vegades i, pel que fa referència a les què coincideixen, la recurrent no ha provat que aquest canvi fos imputable a errors comesos per l'agent. D'altra banda, dels testimonis aportats a les actuacions destaquen les declaracions del Sr. Mena, industrial que va ser subcontractat per "Durán" en aquella obra, que afirma (foli 235 en relació al 179) que és cert que els problemes en la col·locació de les persianes i finestres es devien a greus problemes d'alineació de moltes de les parets de l'edifici, defecte que no es pot imputar a l'agent (resposta a la quinzena pregunta) i les del Sr. Macias, que va treballar per la societat "Águila", que afirma (foli 268) que els treballadors de "Durán" van haver de repetir algunes tasques per un canvi relatiu a les finestres, que es van canviar de façana, canvi que evidentment havia de respondre a un error en la construcció o en la planificació dels immobles.

II.- La recurrent reitera en el seu recurs el que ja afirmava al contestar a la demanda i és que ella tenia dret a retenir 20.000 euros fins que fossin reparats els defectes que presentava l'obra, però ni acredita l'existència de defectes substancials no reparats, ni en tot cas l'agent li reclama aquesta quantitat, sinó la factura per determinats treballs, circumstància que presumiblement s'explica perquè, com afirma l'agent, la retenció no es va fer per haver-se descomptat prèviament aquest 5% del preu pactat (foli 29). De fet, ella mateixa afirma al contestar a la demanda que "vol deixar constància de que els VINT MIL EUROS (20.000 euros) que manté retinguts fins l'acabament de l'obra per part de l'agent, res tenen a veure amb la reclamació judicial formulada per aquesta", raó per la qual sembla afirmar que no sols no es creu obligat a pagar les factures que se li reclamen, sinó que en tot cas podria retenir 20.000 euros en garantia de la reparació dels defectes que presentava l'obra.

No obstant, la defenent tampoc es pot emparar en aquesta retenció per negar-se a pagar la suma deguda, perquè no prova l'existència de defectes substancials que la justifiquin mitjançant una pericial que els constati i valori i de les mateixes declaracions d'alguns dels testimonis que consten a les actuacions es dedueix que els defectes al·legats per la defenent no existien o en tot cas eren de poca entitat i habituals en aquest tipus d'obra. Així el Sr. Cepeda, que treballa a "Águila", afirma (foli 309 en relació al 182) que no té constància de cap defecte de subministrament i col·locació de les finestres i que, com en qualsevol obra, es van haver de fer repassos sense gran transcendència, que els treballs fets per l'agent es van realitzar de manera correcta, que als àtics per causa de no tenir plànols de muntatges es van haver de desmuntar i canviar de lloc, que hi va haver desorganització i manca de previsió en les tasques encomanades als diferents industrials, que no hi van haver retards, que les finestres no tenien problemes d'aïllament i el mateix afirma substancialment el Sr. Puig, que també va treballar per "Águila" en l'obra en qüestió (foli 311 en relació al 181) i la mateixa defenent en el fax de data 16 de desembre del 2005 del foli 97 afirma que es tracta de "petites coses que incomoden molt a la gent que hi viu" i a l'acta notarial de presència i constatació de fets de data 12 de maig del 2006 (foli 112 i ss)sols es constaten petits defectes que en la majoria dels casos no es refereixen a la fusteria d'alumini o vidrieria dels immobles. Pel que fa referència a les declaracions dels Srs. Barba (foli 250 en relació al 202) i Codina (foli 254 en relació al 203), que afirmen que les tasques portades a terme per l'agent eren defectuoses, cal tenir en compte que es tracta de l'arquitecte i l'encarregat de l'obra, raó per la qual les seves declaracions han de ser valorades amb suma cautela.

Per totes aquestes raons, i en el mateix sentit que la Sentència recorreguda, entenem que la manca absoluta d'activitat probatòria per part de la defenent ha de conduir a l'estimació de la demanda formulada per la representació processal de "Durán" i, per tant, entenem procedent confirmar la condemna que en ella es disposa.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Águila" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de juny del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.