Recurs de Suplicació: manca de compareixença en el termini legal

Aute

AUTE DE 15 DE MARÇ DE 1995

Recurs de Suplicació: manca de compareixença en el termini legal

RESULTANT:

que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 7 d'abril de 1994 en la causa núm. 102- 91/EP.

RESULTANT: que notificat a les parts, el Lletrat Álvarez, advocat de Palau va interposar recurs de Suplicació contra l'esmentada sentència del M.I. Tribunal de Corts, essent el recurs fonamentat en els següents motius de l'article 3r del Decret de 13 de juliol de 1990:

art. 3.5: "per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència".

RESULTANT: que, emplaçades les parts, menys Manzanares, i el legal representant de la CASS, i emplaçat el Ministeri Fiscal van comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia Sala Penal dintre del termini legalment concedit, la representació de Palau així com el Ministeri Fiscal; Palau representat per l'advocat Sr. Álvarez demana la modificació de la sentència i el Ministeri Fiscal compareix.

RESULTANT: que per aute de data 28 d'octubre de 1994, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va anul·lar les actuacions presentades, fins la data per davant seu, i va retornar la causa núm. 102-91/EP al Tribunal de Corts a fi que procedís a un nou emplaçament de totes les parts implicades, ja que en el seu moment no s'havia emplaçat a comparèixer a Manzanares i al legal representant de la CASS.

RESULTANT: que emplaçades totes les parts i el Ministeri Fiscal, per Providència del Tribunal de Corts de data 11 de novembre de 1994, va comparèixer davant aquesta Sala Penal el Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT:

que l'advocat de Palau no va comparèixer amb cap escrit per davant del Tribunal Superior de Justícia, tal com se l'havia citat novament per Providència del Tribunal de Corts, notificada al Lletrat Sr. Álvarez el dia 14 de novembre de 1994, el qual després d'aquesta notificació disposava de 10 dies per comparèixer davant d'aquesta Sala Penal, d'acord amb l'article 8è del Decret de 13 de juliol de 1990; I atès que l'article 13.1 i 13.2 de l'esmentat Decret diu que "si el recurrent no ha comparegut en forma i en el termini legal, el Tribunal sense més tràmit acordarà per aute desert el recurs, imposant les costes al particular recurrent. La resolució recorreguda es tindrà per ferma, i a l'ensems consentida la sentència". Que en aitals condicions i de conformitat amb les disposicions de l'article 13 cal declarar desert el recurs de Suplicació presentat per l'advocat de Palau.

Decisio

Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M. Iltre. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

ACORDA

Declarar desert i abandonat el recurs de Suplicació interposat pel Lletrat Álvarez advocat de Palau contra la sentència del Tribunal de Corts de data 7 d'abril de 1994, en la causa 102-91/EP, amb imposició de les costes al recurrent Palau.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats del M.I. Tribunal superior de Justícia Sala Penal, i en el seu nom ho signa la Presidenta, en dono fe.