Incident de nul.litat d'actuacions (A009/09)
- Resolució
- Aute · 26/03/2009
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 48/2009
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2009:48A
- Recurs
- A009/09
- Ponent
- LLUIS SAURA LLUVIA
- Magistrats
- LLUIS SAURA LLUVIA, Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals
- Descriptors
- MAGISTRATS BATLLES AL·LEGACIONS DRET A LA JURISDICCIÓ TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA INCIDENT DE NUL·LITAT
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat l'incident de nul·litat presentat per la representació del Sr. Villalba contra la sentència que havia desestimat els seus recursos d'apel·lació. El Sr. Villalba havia argumentat que la resolució del Comú d'Andorra la Vella era recurrible i que negar-li aquest caràcter vulnerava el seu dret a la jurisdicció. Tanmateix, el tribunal ha considerat que aquest argument és una qüestió d'interpretació de les normes de procediment general i urbanístiques, que ja havia estat analitzada per les dues instàncies jurisdiccionals anteriors, i que no hi ha lloc a estimar el recurs. A més, el tribunal ha qualificat l'actuació processal del Sr. Villalba com a temerària i l'ha condemnat al pagament de les despeses de l'incident.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
LLUIS SAURA LLUVIA Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet
Núm. de Protocol: AD-0057-2/08 TSA: IN-04/09
A U T E 09-2009
PARTS:
Apel·lant: Villalba Representant:Azorin Advocat: S.a.
Apel·lada: HBLE. COMÚ D’ANDORRA Representant : Zurita Advocat : C.a.
Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU) (CTU)
Representant : Varesc Advocat : Puga
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Bernard Plagnet
Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)
M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
A la vila d’Andorra la Vella, el 26 de març de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Aquesta Sala, en la sentència número 07-2009, de 29 de gener de 2009, va decidir desestimar els recursos d’apel·lació interposats per la representació processal del Sr. Villalba i pel Comú d’Andorra la Vella contra la sentència 2008-0110, de 16 de juliol de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
La sentència del Tribunal de Batlles declarava ajustada al Dret la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme de 7 de gener de 2008 que declarava inadmissible un recurs d’alçada interposat contra la comunicació del Comú d’Andorra la Vella de 27 de juliol de 2007 que resolia l’al·legació formulada per l’agent al projecte de Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial.
2.- Contra la sentència formula la representació del Sr. Villalba un incident de nul·litat en el que demana que es dicti nova sentència en la que es consideri recurrible la resolució del Comú d’Andorra la Vella de 27 de juliol de 2007 perquè negar-li aquest caràcter equival a negat el dret a la jurisdicció de l’article 10 de la Constitució.
3.- La representació del Comú d’Andorra la Vella contesta l’incident demanant la seva desestimació i la condemna de qui el formula al pagament de les despeses del mateix.
4.- En iguals termes es pronuncia el Govern en el seu escrit de contestació a l’incident.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Aquesta Sala ha manifestat en ocasions reiterades que el dret a la jurisdicció que estableix l’article 10 de la Constitució és el dret a obtenir dels tribunals una resolució fonamentada en Dret després d’un procés amb totes les garanties, i la Llei de 22 d’abril de 1999, que va crear l’incident de nul·litat d’actuacions, va introduir un mecanisme per tal de permetre, als tribunals ordinaris, retrotraure les actuacions processals al moment en que s’ha produït la vulneració del dret constitucional esmentat.
En el cas, la part que proposa l’incident considera que la interpretació que realitza la sentència en el sentit de que la comunicació del Comú al interessat del informe sobre les seves al·legacions al POUP, tot i que donant peu de recurs no és recurrible perquè és un acte no definitiu, vulnera el dret constitucional esmentat.
Aquest argument és exactament el que va defensar la part que proposa l’incident tant en la primera com en la segona instància jurisdiccional, i que ara reitera literalment, i es tracta d’una qüestió d’interpretació de les normes, de procediment general i urbanístiques, que disciplinen el règim de recursos, i que és, per tant, de legalitat ordinària, per la qual cosa no hi ha lloc a estimar el recurs.
Segon.- La reiteració, en aquest incident, dels arguments de legalitat ordinària que han estat analitzats abastament per les dues instàncies jurisdiccionals i la presentació dels mateixos, ara, com una vulneració del dret a la jurisdicció, constitueixen una actuació processal que no es pot sinó qualificar de temerària, de conformitat amb el que demanen les representacions de les Administracions demandades.
Procedeix, per tant, condemnar a la part que formula l’incident al pagament de les despeses del mateix.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l’incident i imposar a la part que el formula les costes del mateix.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.