Aclariment (0187/06)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-187/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 30 de juny del 2006 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència desestimant la demanda formulada per la representació processal de les Sres. Vara, Zapata i Barba contra els Srs. Pulido, Plaza i Mercader, declarant que el document hològraf amb datació del 15 de desembre del 2002 valia com a testament parentum inter liberos del difunt Sr. Sevillano i declarant la seva parcial ineficàcia limitada a la deixa de llegats i prellegats que en el mateix s'ordenaven.

II.- Havent formulat recurs d'apel·lació contra la citada Sentència les dues parts litigants, aquesta Sala va dictar Sentència en data 15 de febrer del 2007 desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vara i de les seves filles menors Zapata i Barba i imposant les costes del mateix a la part recurrent i estimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Pulido, Plaza i Mercader, declarant que les hereves del Sr. Sevillano, les menors Zapata i Barba, estaven gravades per la càrrega modal d'administrar el patrimoni hereditari de forma conjunta durant una generació, sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades per aquest recurs i confirmant la Sentència recorreguda en tots els demés punts.

III.- La representació processal de la Sra. Vara i de les seves filles menors Zapata i Barba ha formulat recurs d'aclariment contra la Sentència d'aquesta Sala.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Abans de pronunciar-se sobre la petició de la recurrent, cal posar de relleu que aquest recurs d'aclariment s'ha presentat un cop havia transcorregut el termini de tretze dies hàbils que l'Aute d'aquesta Sala de 14 de juliol del 2005 va entendre com a màxim per tal de sol·licitar l'aclariment d'una Sentència. No obstant, atès que aquest termini s'ha sobrepassat sols en un dia, que l'Aute citat és relativament recent i que comporta establir un límit temporal per tal de formular aquest recurs sobre el qual aquesta Sala no s'havia pronunciat fins aquell moment, aquest Tribunal no te inconvenient en atendre la petició de la recurrent.

II.- Argumenta en primer lloc la recurrent que la Sentència de la què es demana aclariment entén que "les hereves del Sr. Sevillano estan gravades per una càrrega modal perfectament lícita en quan està limitada en el temps" i no es pronuncia respecte de la condició de legitimàries de les citades hereves, tenint en compte que la càrrega modal que pugui afectar al patrimoni hereditari no pot gravar la seva legítima, raó per la què entén que la Sentència hauria de ser aclarida en aquest punt.

L'aclariment es sol·licita és totalment improcedent en quan el que es demana no és la correcció d'un error material, ni que s'aclareixi algun extrem de la Sentència que pugui resultar obscur o difícil de comprendre, finalitats a les que tendeix l'esmentat recurs, ja que en el cas present no succeeix ni una cosa, ni l'altre. El fet que la llegítima no pugui estar gravada per cap càrrega o mode no s'ha posat en dubte en cap moment del procediment, ni existeix cap mena d'incertesa sobre aquest punt a l'ordenament andorrà, com es dedueix del Codi 3,28,32, ni a la jurisprudència del Principat, com destaca la STSJA de 12 de gener del 1995. Com molt bé diu la mateixa recurrent, la intangibilitat de la legítima comporta que, fins i tot en el cas que el testador li imposi alguna càrrega o gravamen, aquest s'haurà de tenir per no posat, ja que, sense necessitat de reclamació judicial, ex re removetur, a menys que el testador li doni al legitimari la opció d'escollir entre una atribució sotmesa a un gravamen i la legítima estricta, en virtut de la clàusula que es coneix com a cautela Socini. D'altra banda, la doctrina entén que no implica gravamen sobre la legítima la prohibició de partir l'herència, sempre que aquesta no superi els límits temporals que preveu la Llei. Per aquesta raó, entenem que no és procedent aclarir allò que no genera cap mena de dubte.

III.- Resulta igualment improcedent i innecessari l'aclariment del pronunciament de la Sentència d'aquesta Sala que conclou que la voluntat del causant "d'altra banda respon també a una finalitat lícita, com és la de preservar indivís el patrimoni familiar administrant-lo conjuntament les hereves durant una generació, finalitat que s'ha de considerar comú i arrelada dins la societat tradicional andorrana" per considerar que no es deixa clar l'abast de la limitació imposada. Com molt bé diu la mateixa recurrent, en el paràgraf anterior al citat s'estableix que "és cert igualment que no és possible entendre que al recomanar l'administració conjunta durant una generació s'està prohibint implícitament que es disposi del patrimoni hereditari durant aquest temps, ja que una prohibició de disposar s'ha d'establir de forma clara i inequívoca, en quan suposa una limitació molt greu de les facultats del propietari. No obstant, també sembla clar que en el citat document s'estableix una prohibició temporal de dividir la finca, ja que es manifesta clarament que els hereus l'han d'administrar conjuntament i que això s'ha de fer durant una generació" i d'altra banda, com també destaca la recurrent, el testament del Sr. Sevillano no conté cap prohibició d'alienació. Per aquesta raó, el que cal entendre és el que la decisió de la Sentència recull, és a dir, que les hereves han d'administrar conjuntament el patrimoni hereditari durant una generació, raó per la qual no poden procedir a la seva divisió durant aquest lapse de temps, sense que en cap moment en digui, sinó que a més a més es descarta, que no puguin disposar-ne, encara que si han d'administrar conjuntament és evident que també n'han de disposar conjuntament.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'aclariment sol·licitat per la representació processal de la Sra. Vara i de les seves filles menors Zapata i Barba de la Sentència dictada per aquesta Sala en data 15 de febrer del 2007.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.