Dret a la jurisdicció: determinació del seu abast (A238/04)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

AUTE DE 9 DE JUNY DE 2005

Dret a la jurisdicció: determinació del seu abast

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 14-4-2005, aquest Tribunal Superior de Justícia va confirmar una resolució dictada el dia 29-10-2004 per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles Secció Civil, la qual va estimar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció formulada per la part demandant, i en conseqüència, va desestimar la demanda del Sr. Castillo.

Contra aquesta decisió, el Sr. Castillo va presentar un incident de nul·litat d'actuacions.

La societat I.M.,SA conclou que l'incident manca de tot fonament jurídic.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 18 bis de la Llei de modificacions de la Llei Transitòria de Procediment Judicials disposa que "contra les resolucions i omissions que, dins d'un procediment judicial de qualsevol tipus, vulnerin el dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l'art. 10 de la Constitució, la persona demandant afectada pot fer ús de tots els recursos i remeis jurisdiccionals que corresponguin a l'ordenament".

L'art. 10 de la Carta Magna estipula que "es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, substanciat per un Tribunal imparcial i predeterminat per la Llei. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència..."

II.- En cas d'autes, el Sr. Castillo fonamenta el seu recurs sobre un error en l'apreciació de les proves per part del Tribunal Superior de Justícia, sense precisar en que aquest error va vulnerar un dels drets garantits per l'art. 10 de la Constitució, i quin ha dut en particular, al que seria suficient per desestimar el recurs.

Ara bé, si s'entén que la part que recorre suposa que l'error en l'apreciació de les proves infringeix el dret a la jurisdicció contingut a l'art. 10 de la Constitució, tampoc el present incident no pot prosperar.

En efecte, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el dret a la jurisdicció és el dret reconegut a tots els ciutadans a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el fonament que aquesta decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. En el present cas, el recurrent no al·lega que va ésser impedit de presentar la seva demanda, i de presentar tots els seus mitjans de defensa; per tot l'exposat no existeix cap vulneració del dret a la jurisdicció.

A més a més, i per ser totalment complert, no hi ha cap error en l'apreciació de les proves, sinó que aquest Tribunal ha considerat que la data de l'acomiadament era acreditada per la data de baixa a la CASS, el testimoniatge de la Sra. Ricart, i el propi escrit de demanda del Sr. Castillo en el qual el mateix manifesta que el 13 de gener se li va exhibir un document de finiquit de la relació laboral que no va acceptar ni firmar.

III.- En conseqüència s'ha de desestimar l'incident de nul·litat formulat pel Sr. Castillo i condemnar el mateix al pagament de les costes processals relatives al present incident.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions presentat pel Sr. Castillo, i condemnar al mateix al pagament de les costes processals del present procediment.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.