Incident de nul·litat, interpretació sistemàtica. TSJA-IN-02/14

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0042-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-02/14

AUTE 14-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Caro

Representant: Sr. Castillo

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: M. I. GOVERN

Representant: Sra. Vives

Advocat: Sra. Badía

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-dos de maig del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, ORG_0 ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència XXXX de data 28 de març d'enguany en la causa AD-0042-2/13, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. XXXX, de data 28 de març de 2014, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Caro contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 11 de setembre de 2013.

2n.- La representació processal del Sr. Caro ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que ha tingut lloc, en particular, una vulneració dels principis de legalitat i tipicitat.

3r.- La representació processal del M.I. GOVERN s'ha oposat a les pretensions del recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, el Sr. Caro s'alça contra la sentència d'aquesta Sala per diferents motius. En primer lloc, el recurrent invoca vulneració dels principis de legalitat i tipicitat. Força és de constatar que aquests principis no integren formalment els drets enumerats a l'article 10 de la Constitució. En efecte, els principis al·legats pel Sr. Caro es troben ubicats en un altre article, concretament al 3.2 de la Carta Magna.

Més concretament, la part apel·lant afirma que aquesta Sala ha interpretat erròniament la llei, obviant el seu sentit literal o gramatical. En definitiva, el recurrent considera que la norma s'havia d'interpretar "pro administrat".

Aquesta Sala no comparteix aquest plantejament. La interpretació sistemàtica de la llei està admesa en dret i això d'acord amb l'esperit i finalitat de la norma. Una llei constitueix un tot, dins el qual cada precepte troba el seu sentit quan es valora en relació als demés, com succeeix en el cas d'autes. La lectura que efectua el Sr. Caro de l'article 96 esdevé contrària a la finalitat de la llei, tota vegada que contribuiria a diluir severament la credibilitat que ha d'inspirar el Cos de Policia, qual cosa no és volguda pel legislador segons es desenvolupa en la sentència combatuda.

En definitiva, el Tribunal considera haver analitzat els arguments desenvolupats en l'escrit de recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Caro, tractant de motivar al màxim la solució adoptada i sense arribar, al seu criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.

Decisio

En conseqüència, s'ha de desestimar en tots els seus termes l'incident, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, ORG_0, en nom del poble andorrà, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat pel Sr. Caro contra la sentència núm. XXXX, dictada per aquesta Sala el dia 28 de març de 2014, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.