Incident de nul.litat d'actuacions (PLE Aute)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Yves Picod Marie Conte Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

Núm. de Protocol: P-001/07

A U T E PLE

PARTS:

Palmer

Representant: Diez

Advocat: Salamanca

Mgfc. Ministeri Fiscal

M.I. GOVERN

Representant: Benitez

Advocat: Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (Ponent)

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

M.I. Sr. Yves Picod

M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy

M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

A la vila d'Andorra la Vella,

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Aquest Tribunal en Ple, mitjançant la sentència de 19 de desembre de 2008, va decidir:

Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal del Palmer contra l'Estat andorrà i declarar l'existència d'error judicial en l'aute de la Secció número 3 d'instrucció del Tribunal de Batlles d'11 de juliol de 2006 que va autoritzar al Director del servei de policia a obtenir la relació de les trucades emeses i rebudes pel número de telèfon del periodista Canals durant un determinat nombre de dies que concretava la mateixa resolució.

Declarar que no hi ha cap perjudici indemnitzable i desestimar les pretensions d'indemnització que conté la demanda.

No fer pronunciament sobre el pagament de les despeses processals.

2.- Contra la sentència, el Canals formula in incident de nul·litat d'actuacions en el que addueix la vulneració del dret a un judici de durada raonable, del dret a la jurisdicció per manca d'anàlisi dels arguments en que fonamentava la demanda d'error judicial i anormal funcionament de l'Administració de Justícia i per exigir-li una prova diabòlica dels perjudicis experimentats. Sol·licita que es retrotreguin les actuacions al moment de dictar-se sentència argumentant sobre totes les causes d'error judicial que va exposar, que es quantifiqui la indemnització i es condemni l'Estat a satisfer les despeses d'advocat generades i al pagament de les costes de l'incident.

3.- El Ministeri Fiscal, en el tràmit corresponent, després d'explicar que no hi ha un retard injustificat en el dictat de la sentència ha demanat la desestimació del incident en no existir cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, en raó a que d'una banda, se li ha donat la raó en el sentit de reconèixer que ha existit un error judicial i d'una altra, que no ha ni intentat acreditar cap perjudici.

4.- La representació del Govern considera que no ha existit un retard no raonable i que s'han analitzat tots els arguments exposats en els seus escrits per la part demandant, i en relació als perjudicis, que es tracta de quelcom que només al Canals li corresponia explicar i demostrar, que li hauria estat fàcil fer-ho si els perjudicis realment haguessin existit. Demana la desestimació de l'incident i la imposició de les costes del mateix a la part que l'ha interposat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions que preveu l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials es pot interposar contra les sentències que continguin una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció que reconeix l'article 10 de la Constitució, essent, el contingut d'aquest dret, el d'obtenir dels òrgans jurisdiccionals una resposta fonamentada en Dret a les pretensions formulades.

El retard en dictar una sentència no és, per tant, una vulneració que pugui donar lloc a la nul·litat d'actuacions, sens perjudici que, d'existir, i plantejada en un marc diferent al present incident, pugui comportar el dret a percebre una indemnització si, a més, es demostra que el retard ha ocasionat alguna mena de perjudici que no hagués existit d'haver-se dictat la resolució en un termini raonable.

Segon.- La naturalesa jurídica de l'incident de nul·litat d'actuacions no permet plantejar qüestions de legalitat processal ordinària -com han afirmat amb reiteració les diferents sales que componen aquest Tribunal Superior- per tal d'evitar convertir aquest incident en una tercera instància processal.

Tanmateix, la part que formula l'incident planteja un doble ordre de consideracions:

D'entrada considera que el Tribunal en Ple no ha tractat totes les causes per les quals es demanava l'existència d'error judicial. No obstant, això no és una vulneració del dret a la jurisdicció perquè la sentència va estimar la pretensió principal, és a dir, va declarar que s'havia produït l'error judicial analitzant les al·legacions referides a fets que podien ser realment constitutius d'error judicial.

Pel contrari, el que ara demana la part que interposa l'incident és que es consideri constitutiu d'error judicial el lliurament de còpia de diferents folis del sumari al President de la Batllia, al Consell Superior de la Justícia, a un lletrat, al Ministeri Fiscal i a la jutgessa expedientada, tot això en el marc de l'expedient sancionador que se li va obrir a aquesta, més el fet de haver-se decretat el secret del sumari per un període de sis mesos enlloc d'un mes, i cap d'aquestes situacions és constitutiva d'error judicial. L'únic error judicial en el sentit que cal donar a aquesta expressió és el que conté l'aute de la Secció número 3 d'instrucció del Tribunal de Batlles i consisteix en allò que diu el fallo de la nostra sentència.

En segon lloc considera que el Tribunal no ha valorat la situació del Canals a l'hora de definir si hi ha hagut perjudicis o no i que la nostra sentència li exigeix que hauria d'haver practicat el que descriu com una prova diabòlica. La sentència conté suficients raonaments sobre el fet de que a qui correspon la càrrega de demostrar els perjudicis és exclusivament a qui els al·lega i, en el cas, només al Canals li corresponia demostrar el que va adduir en la demanda, cosa que, com explica la sentència, no va fer.

En conseqüència, correspon desestimar l'incident.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes d'aquest incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia, acorda:

Desestimar l'incident.

No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes d'aquest incident.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Ple del Tribunal