recurs incident Nul·litat - in admissió recurs - Aplicació Sentència Tribunal Constitucional (0000039/2018)

Aute

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Rotlle núm. TSJP 0000137/2019

Causa: Urgent i Preferent 41.1 CA 0000039/18

AUTE 28-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod (Ponent) Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a cinc de febrer del dos mil vint.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 16 d'octubre del 2019 el Batlle va decidir no admetre a tràmit l'incident de nul·litat plantejat per la representació lletrada de la Sra. Garzón, contra la providència de 26 de juliol del 2018, l'ofici de data 19 de setembre de 2019, i l'aute de data 19 de setembre de 2019, per considerar que aquestes resolucions han vulnerat el seu dret a la defensa i a la jurisdicció, al procés degut i a una resolució fonamentada en dret.

La representació lletrada de la Sra. P. argumenta que el fet de no considerar-la part en el procediment, l'afecta en tant se li està executant sense tenir qualitat de part i requerint el retorn dels CD's i de cert folis del sumari de la causa 6000173/2016, en relació a al procediment urgent i preferent formulat pel Sr. Amador "havent-se dictat resolució inaudita parte i provocant una indefensió efectiva".

A més, la part recurrent considera que la inadmissió ad limine implica una vulneració del dret a la jurisdicció per la manca d'accés efectiu a la justícia, del procés degut, de la defensa i del principi d'igualtat.

II.- RESULTANT: Per aute de data 16 d'octubre del 2019 el Batlle no va admetre les pretensions de la recurrent per considerar que no tenien cap fonament, ja que, d'una banda, la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent, perquè la vulneració de drets fonamentals denunciada només podia provenir d'una actuació judicial i, d'altra banda, perquè les resolucions del Tribunal Constitucional produeixen efectes "erga omnes" i, per, tant, podien afectar a terceres persones sense ser parts en el procediment.

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Garzón, en data 8 de novembre de 2019, sol·licitant la declaració de nul·litat de l'aute d'inadmissió de data 16 d'octubre de 2019, i s'acordi la retroacció de les actuacions al moment anterior a la contesta de la demanda, havent de ser part aquesta recurrent, en considerar que s'han vulnerat els drets al procés degut, a la jurisdicció, a l'accés a la justícia, a la defensa i a una resolució fonamentada en dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que segons el què disposa l'apartat 4t de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments, respecte als recursos formulats contra l'aute que no admet o que resol un incident de nul·litat en primera instància, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia pot no admetre el recurs si considera motivadament que no té cap fonament, no vulnerant per tant la no admissió a tràmit del recurs d'apel·lació, el dret a l'accés a la justícia ni el dret a la defensa.

II.- CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna l'aute de data 16 d'octubre de 2019 dictat pel Batlle que no admet les pretensions contingudes en l'escrit presentat per la recurrent contra les dues resolucions i l'ofici dictats en el procediment urgent i preferent nº 0000039/18 amb uns arguments que a criteri de la Sala, no tenen cap fonament.

Així, la recurrent no van ser considerada part demandada en el procediment urgent i preferent instat per la representació del Sr. Amador per vulneració dels seus drets a la intimitat, a l'honor i al secret de les comunicacions perquè aquestes vulneracions provenien d'actuacions judicials i no de cap de les parts de la causa del Tribunal de Corts-6000173/16, el que, evidentment és així.

La demanda del Sr. C. tenia per objecte que es retirés d'aquest procediment les intervencions de les seves comunicacions telefòniques, acordades en virtut d'una comissió rogatòria internacional sol·licitada pel Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional d'Espanya, per considerar que la seva incorporació vulnerava els drets a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions.

El Tribunal Constitucional va estimar la seva reclamació, considerant que efectivament la incorporació del resultat de la intervenció de comunicacions telefòniques a un procediment diferent d'aquell en què havia estat acordada vulnerava el dret al secret de las comunicacions i a la intimitat i va acordar que es procedís a la retirada del procediment seguit a Andorra de les intervencions telefòniques acordades en el procediment tramitat a Espanya.

És evident que la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent perquè les vulneracions de drets fonamentals al·legades no havien estat produïdes per una actuació seva.

D'altra banda, és lògic que si el Tribunal Constitucional va ordenar la retirada de les intervencions telefòniques del Sr. C. de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16, totes les còpies dels CD's amb les conversacions gravades i de les seves transcripcions entregades a les parts d'aquest procediment siguin retornades, perquè si es van obtenir va ser perquè constituïen material probatori d'aquest procediment, de forma que, una vegada expulsat del procediment aquest material, hagi desaparegut la raó de la seva tinència per les parts i hagin de ser retornades.

Finalment, la devolució de les còpies de les conversacions telefòniques intervingudes al Sr. C. cap perjudici efectiu al·lega la part recurrent que li hagi causat, ni la Sala por arribar a identificar, més enllà d'una formal al·legació d'indefensió que no concreta en què s`ha vist perjudicada la part recurrent per haver de retornar les còpies de les gravacions i de les seves transcripcions.

No s'ha produït cap vulneració del dret de la part recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret, perquè totes les seves pretensions han obtingut una resposta pel Batlle raonada, raonable i ajustada a la legalitat.

Tampoc s'ha produït la vulneració del dret de defensa i al procés degut perquè la part recurrent no podia tenir la condició de part demandada en el procediment urgent i preferent, la devolució de les còpies de les intervencions telefòniques del Sr. C. és una conseqüència necessària de la seva expulsió de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/2016 i cap perjudici ni s'al·lega ni consta que se li hagi produït a la part recurrent per aquesta devolució.

No es pot oblidar tampoc que l'article 2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional estableix que les seves decisions, en l'exercici de les seves competències vinculen als poder públics i als particulars.

El recurs d'apel·lació, per tot el què s'ha exposat, no s'admet a tràmit.

III.- CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

1.- NO ADMETRE A TRÀMIT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Garzón contra l'aute de data 16 d'octubre del 2019 dictat pel Batlle en la causa 0000039/18.

2.- Confirmar íntegrament dit aute. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.