INADMISSIO INCIDENT DE NUL·LITAT (4000003/2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000326/2019 ORIGEN: 4000003/2015 - 00

NIG: 5300542120140004053

PARTS:

Apel·lant : Sra. Villalba

Procurador : Sra. Catalá

Advocat : Sra. Villalba

Apel·lat : COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI X

Procurador : Sr. Gaya

Advocat : Sra. Águila

AUTE 055-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 4 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en l'expedient més amunt referenciat.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 22 de desembre del 2020 aquest Tribunal va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Villalba contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de juliol de 2019, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant."

Segon.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal de la Sra. Villalba interposa incident de nul·litat d'actuacions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La resolució de l'admissió a tràmit del present incident s'ha d'efectuar conforme a la nova regulació de la LTPJ, atorgada pel Codi de Procediment civil, de data 18-10-2018, que, respecte de la nova disciplina dels incidents de nul·litat, va entrar en vigor el dia 15-11-2018.

En primer terme, la no admissió a limine d'un incident de nul·litat d'actuacions es preveu en la nova regulació, ja vigent en el moment de la interposició del primer incident de nul·litat, concretament en aquesta fase processal a l'article 18 quater, apartat 3, quan s'estableix que:

"3. El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents"

SEGON.- En el cas present la part que insta l'incident pretén d'una banda combatre la interpretació de la prova efectuada pel Tribunal i per altra, introduir qüestions noves no suscitades en el debat.

Pel que fa la primera qüestió, pretén convertir al Tribunal Constitucional en una tercera instància a fi que revisi la valoració de la prova sobre la personal òptica de la part promotora de l'incident. Ens sorprèn de nou la part amb una argumentació que no ha plantejat ni en aquesta fase del procés (la nostra sentència de 22 de desembre de 2020) i la que la va precedir de 19 de desembre de 2018. En cap moment havia qüestionat si la cessió de la Sra. Mena s'havia fet a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici X o, per contra, s'havia fet a una altra Comunitat que no tenia res a veure amb aquesta que és la que ha estat sempre en el procés. Resulta evident que aquesta qüestió no la por plantejar en aquest moment, com tampoc va poder aportar documents que podien resultar decisius en la segona instància per primer cop en el procés.

També assegura, d'una banda, que si la part de la planta baixa de l'Edifici X va ser cedida a la Comunitat per la Sra. Mena com de manera d'obiter dictum es diu a la sentència (per desestimar la seva "acció declarativa i reivindicatòria" (sic) sobre la dita part de la planta baixa) això "pot ser pres en consideració en controvèrsies futures que poden ser resoltes tenint en compte aital declaració" . Bé, el que pugui passar en el futur, ens resulta aliè, afortunadament, però el cas que resulta important es descartar la possibilitat "d'una execució impròpia" d'una sentència declarativa com la present, perquè ni és declarativa sinó que es limita a desestimar l'acció "declarativa i reivindicatòria" (sic) plantejada per la Sra. Villalba sobre el local 3 i la resta de la planta baixa de l'edifici que no siguin els locals 1 i 2. I també hem de descartar que "... efectuar un obiter dictum però amb la possibilitat que tingui un abast declaratiu, hagi de comportar la nul·litat de la sentència". No ha existit, doncs, cap mena d'incongruència extra petita en la sentència sinó que s'ha resolt allò que era objecte de litigi després la sentència nostra de 19.12.18: si la resta de l'espai de la planta baixa de l'edifici X (un cop ja exclòs del debat els locals 1,2 i 3) era propietat de la Sra. Villalba i la resposta ha estat desestimatòria.

TERCER.- Els raonaments anteriors justifiquen la no admissió a tràmit de l'incident de nul·litat formulat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident interposat per la representació processal de la Sra. Villalba contra la sentència d'aquesta Sala de 22 de desembre del 2021.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.