Incident de nul.litat (A213/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 213/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 24 de març de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Alfaro va formular, en data 27-04-2010, una qüestió de prejudicialitat penal, atès que manifestava que en el Jutjat d'Instrucció de Noia (A Corunya) es seguien les diligències prèvies 1242/08, incoades en data 12-01-2009 i derivades de la denúncia presentada per la Sra. Somoza per un possible delicte d'apropiació indeguda.

En data 18-05-2010 es va dictar Providència per la qual es donava trasllat de l'escrit de prejudicialitat penal a la representació processal de la Sra. Somoza per tal que manifestés el que tingués per convenient en el termini de vuit dies.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 7-06-2010, essent la seva part decisòria: "...".

III.- La representació processal del Sr. Alfaro va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data 6-09-2010, va formular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. En data 24-09-2010, la representació processal de la part recorreguda va articular escrit de contesta a les conclusions, segons el qual i pels motius ressenyats en el mateix demanava la confirmació de la resolució d'instància, i amb imposició de les costes processals.

IV.- En data 19-10-2010 la Sala va dictar Aute, en el que decidia: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions adduïdes per les representacions processals dels Srs. Alfaro i Somoza, mitjançant llur escrit d'al·legacions presentats en tràmit d'apel·lació, consistents en que per a millor proveir i a efectes probatoris s'incloguessin en autes els documents aportats juntament amb els escrits ans ressenyats.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

V.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 27 de gener de 2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Alfaro contra l'Aute, de data 7-06-2010, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada".

VI.- La representació processal del Sr. Alfaro va presentar escrit, de data 15-02-2001, pel qual promovia incident de nul·litat contra l'Aute d'aquesta Sala de 27- 01-2011. Per el contrari, la representació processal de la Sra. Somoza, en el seu escrit de contesta a l'incident de data 21-02-2011, va demanar que es procedís a la desestimació del mateix, amb imposició de les costes processals al promotor del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat promogut per la part recurrent en aquesta alçada considera que la resolució d'aquesta Sala vulnera el seu dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A., perquè existeix manca de congruència i incongruència omisiva en relació a la qüestió de prejudicialitat penal que es va plantejar davant d'aquesta Sala. Així, considera que la Sala no ha apreciat la procedència o no dels pressupòsits de la qüestió de prejudicialitat penal conforme als articles 8 de la Llei Qualificada de la Justícia i 19 de la Llei transitòria de procediments judicials, sinó que s'ha resol d'acord amb allò que disposen els articles 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i 47 de la Llei Transitòria de procediments judicials.

II.- Com posa de manifest el recurrent, aquesta Sala va dictar Aute, de data 27 de gener de 2011, en el qual argumentava sobre la improcedència de l'admissió d'una qüestió de prejudicialitat penal. I en aquest ordre d'idees, la Sala raonava que "les raons que motiven la desestimació del recurs interposat rauen en que la suspensió d'un procediment civil derivat d'una prèvia qüestió penal es justifica en el fet que per la resolució del judici civil o administratiu esdevé imprescindible la resolució de la qüestió penal. En el cas que ens ocupa, el procediment penal, en fase d'instrucció, es tramita davant dels òrgans judicials espanyols i no front dels òrgans judicials andorrans, per la qual cosa d'acord amb allò que disposen els articles 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i 47 de la Llei Transitòria de procediments judicials, solament contemplen l'execució de les sentències estrangeres que hagin de produir efectes civils a Andorra mitjançant el seu reconeixement, per la via de l'exequàtur. Per tant, s'ha de considerar que no pot adoptar-se la suspensió del present procediment civil, per prejudicialitat penal, per l'existència de la tramitació d'un procés penal, en fase d'instrucció, a l'Estat espanyol, tota vegada que l'executorietat de la resolució que posi fi al mateix requerirà, per a la producció d'efectes civils a l'Estat andorrà, que s'obtingui el procedent exequàtur, de manera que fins a aquell moment no esdevé viable el reconeixement d'efectes civils en l'ordenament jurídic andorrà".

Per tant, no és que la Sala desconegui les exigències dels articles 8 de la Llei Qualificada de la Justícia i 19 de la Llei transitòria de procediments judicials, que determinen les exigències per l'estimació d'una qüestió de prejudicialitat penal, sinó que s'argumenta que el que preveuen aquelles normes legals és la prejudicialitat tramitada davant dels organismes judicials andorrans i, quan succeeix, com en el cas que ens ocupa que es tramita el procediment penal en un òrgan judicial estranger, s'escau per donar lloc a la suspensió que, prèviament, s'obtingui el reconeixement via exequàtur. I des d'aquesta òptica, la resolució de la Sala no esdevé incongruent per omissió, sinó que, en ares del principi iura novit curia, i sense alterar el petitum i la causa petendi, determinar el dret aplicable. I en el cas que ens ocupa, el dret aplicable i que obsta la pretensió de la part recurrent es conté en els articles 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i 47 de la Llei Transitòria de procediments judicials, per la qual cosa la Sala refusa la seva pretensió, sense que s'escaigui l'apreciació de cap vulneració al dret a la jurisdicció contingut a l'article 10 C.A.

III.- La desestimació de l'incident s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del Sr. Alfaro contra l'Aute d'aquesta Sala, de data 27-01-2011, i imposar a la part recurrent les costes derivades de la desestimació de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.