INCIDENT EXECUCIÓ. Impugnació acords del saig. S'ha de presentar davant de l'Administració d'origen i no davant de la Batllia, quan es tracta de l'execució d'actes administratius.

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000042/2023 ORIGEN.- 2000020/2023 - 0

NIG: 5300545320230000036

AUTE 2-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tejada

Representant: ídem

Advocada: Sra. Mercader

Apel·lat: SAIG - Sra. Miró

Representant: ídem

Apel·lat: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Caro

Advocat: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el dia 16 de febrer de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000020/2023, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Tejada va formular incident d'execució i impugnació de l'acord de requeriment dictat per la saig Sra. Miró en data 8 de febrer de 2023, per mitjà del qual es requeria l'agent per tal que abonés la quantitat de 47.290,95 EUR, corresponent a diversos rebuts emesos pel Comú d'Andorra la Vella, en concepte d'impost i taxes d'activitat comercial.

L'aute d'11 d'abril de 2023 de la Batllia va acordar no admetre a tràmit l'incident formulat per la part agent, en considerar que la impugnació s'havia de presentar davant del Comú d'Andorra la Vella, ja que es tracta de l'execució d'un acte administratiu i no d'una resolució judicial.

2.- El Sr. Tejada ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El requeriment del saig és impugnable davant la Secció Administrativa de la Batllia, tal com fa constar la indicació dels recursos pertinents que conté el propi requeriment.

La Batllia pressuposa que existeix un acte administratiu executori, sense que hagi tingut accés a l'expedient de la saig.

Existeix una manca d'imparcialitat derivada de la relació funcionarial que va mantenir el Batlle amb el Comú d'Andorra la Vella fins l'any 2013.

3.- La representació de l'Administració comunal s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l'aute impugnat en els seus propis termes, en base a les següents al·legacions:

La impugnació del requeriment del saig s'ha de fer davant l'òrgan que va dictar l'acte administratiu executori, tal com disposa l'article 21.2 de la Llei del saig.

La Batllia no pressuposa l'existència d'un acte administratiu executori, sinó que la seva existència resulta del mateix requeriment del saig, que en fa referència expressa.

Les referències a una manca d'imparcialitat qüestionen la independència i la integritat del Tribunal a quo, i posen en entredit la probitat del Comú.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquesta alçada l'aute de la Batllia que va declarar la seva manca de competència per conèixer de la impugnació formulada per la part promotora de l'incident contra l'acord de requeriment que li va adreçar la saig per al pagament de la quantitat de la quantitat de 47.290,95 EUR, corresponent a diversos rebuts emesos pel Comú d'Andorra la Vella, en concepte d'impost i taxes d'activitat comercial.

Segon.- La qüestió litigiosa ha estat ja examinada per la sentència d'aquesta Sala núm. 81-2022, de 31 d'octubre, la qual va afirmar que:

"A l'últim, cal dir que l'art. 21.2 de la LS -en la redacció vigent en el moment de presentar-se el primer incident, és a dir, el 29/10/2020-, establia que els incidents d'execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents.

La versió actualment vigent d'aquest precepte -introduïda per la disposició final vint-i-unena del Codi de Procediment Civil-, disposa:

"2. La impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. No obstant això, la impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb el procediment que regula la Llei del Codi de procediment civil a aquest efecte."

Certament, les successives modificacions d'aquests preceptes poden haver produït alguna confusió, però la interpretació teleològica i coherent del sistema porta a entendre que, quan el Saig estigui executant una resolució judicial, la impugnació de l'acord d'execució del Saig s'ha de fer davant de l'òrgan judicial que ha conegut l'assumpte, mentre que si l'acte que es vol executar és un acte administratiu, la impugnació s'haurà de fer davant la mateixa Administració que ha dictat l'acte que s'executa, i només es podran recórrer davant el propi Saig les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita, és a dir, els actes de tràmit.

Per això, en el cas d'un acte administratiu de contingut econòmic (liquidació, sanció, etc.), l'Administració es podrà adreçar al Saig per obtenir la seva execució, i el requeriment de pagament que fa el Saig a la persona executada (art. 38.3 LS) es podrà impugnar davant la pròpia Administració que ha dictat l'acte a executar. El mateix succeeix en el supòsit d'un acte administratiu que es recorre judicialment i el recurs és desestimat, ja que en aquest cas allò que cal executar és el propi acte administratiu, i no la sentència que desestima el recurs.

En el cas de procediments judicials civils en els quals intervingui el Saig, la impugnació de l'acord d'execució s'ha de fer sempre davant el propi òrgan judicial.

Resulta, doncs, del contingut de l'article 21.2 de la Llei del saig, que s'ha de distingir entre els casos en què el saig duu a terme l'execució d'una decisió judicial o bé d'un acte administratiu. En el primer cas, la impugnació que formuli la part interessada s'haurà d'adreçar a l'òrgan judicial que hagi dictat la resolució que es tracta d'executar, mentre que, en el segon, n'haurà de conèixer l'Administració autora de l'acte executiu.

En el mateix sentit s'han pronunciat els autes d'aquesta Sala núm. 20 i 21-2023, de 21 de juliol.

Tercer.- En aquest cas, en què el requeriment emès pel saig té per objecte el cobrament de diversos rebuts procedents del Comú d'Andorra la Vella, relatius a l'impost i taxes d'activitat comercial, s'ha de confirmar la decisió continguda en l'aute apel·lat, ja que, d'acord amb l'article 21.2 de la Llei del saig, el requeriment havia de ser impugnat davant de l'Administració de la qual procedien els actes administratius objecte de l'execució, i no davant de la Batllia.

D'altra banda, s'han de desestimar els altres arguments que invoca el recurrent. Pel que fa a l'existència d'un acte administratiu executori, és el propi requeriment emès per la saig el que fa referència als actes que donen lloc al mateix, relatius a diverses liquidacions de naturalesa tributària. En conseqüència, no hi ha dubte que es tracta d'executar diversos actes administratius, i no una resolució judicial, de manera que la Batllia ha pogut determinar perfectament la seva manca de competència per conèixer de la impugnació, a la vista de la documentació aportada per l'agent.

Finalment, està clarament fora de lloc la referència a una pretesa manca d'imparcialitat del Tribunal a quo. El fet que el seu titular hagi pogut prestar serveis per al Comú fa més de deu anys no suposa cap causa d'abstenció o recusació, segons l'article 73.d) de la Llei qualificada de la Justícia, i, a més, es tracta d'una afirmació tendent a desacreditar l'òrgan d'instància, sense que la mateixa es recolzi en cap element objectiu ni objectivable. En conseqüència, s'ha de considerar una manifestació temerària als efectes processals, amb els consegüents efectes sobre la imposició de costes.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.

Quart.- La manifesta inconsistència dels arguments de l'agent, que contradiuen la jurisprudència d'aquesta Sala, a més de les afirmacions abans exposades, que desqualifiquen el Tribunal a quo sense cap justificació, constitueixen circumstàncies que porten a considerar temerària la interposició del recurs, per la qual cosa s'ha d'imposar a la part promotora de l'incident el pagament de les costes causades en aquesta instància, amb el límit de la quantitat de 2.000 EUR, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tejada contra l'aute dictat l'11 d'abril de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, el qual es confirma en els seus propis termes.

2n.- Imposar al recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància, amb el límit de la quantitat de 2.000 EUR.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.