Exepció de submissió a arbitratge, SI, no hi ha renuncia tacita (TSJC 363/14)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000363/2014 ORIGEN: 6100122/2010 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari, amb número d'expedient 6100122/2010, en data 4 de setembre del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre una qüestió incidental mitjançant Aute, la part dispositiva del qual disposa: "Primer.- Estimar l'excepció dilatòria de submissió a l'arbitratge, declarant la incompetència de la jurisdicció civil per tal d'enjudiciar i resoldre el judici principal del qual dimana l'incident que ens ocupa, plantejada per la representació processal dels Srs. Tejera i Pérez, part actora incidental, mitjançant l'escrit de demanda incidental per ella presentat en data 29 d'abril del 2.010. Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present incident al Sr. Vall i a la Pla, part defenent incidental, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució d'aute. Tercer.- Arxivar sense altre tràmit els autes del judici civil registrat amb el número 0122-6/2010, tramitat pel procediment ordinari i instat per la representació processal del Sr. Vall i de la Pla contra els Srs. Tejera i Pérez resolució C.B., prèvia notificació de la present judicial a les parts interessades".

II.- El Sr. Vall i la Pla han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i sol·liciten la revocació de la resolució apel·lada i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els seus greuges s'exposen tot seguit: ambdues parts defensaven -a diferència d'ara- la vigència dels Estatuts comunitaris dins la causa 0150- 1/2010; els Estatuts no eren encara en vigor -ni aprovats ni escripturats- quan es va adoptar l'acord litigiós; no anava contra els propis actes; la part adversa no havia iniciat la via arbitral com ho autoritzava l'Aute recaigut dins l'expedient 0150-1/2010; els Srs. Tejera i Pérez no havien manifestat en cap reunió la seva disconformitat amb el punt 5è de la reunió de l'11 de febrer del 2010; tampoc es van oposar a l'aprovació dels Estatuts, qual cosa suposava que mai havien estat aprovats anteriorment; els nombrosos requeriments adreçats als Srs. Tejera i Pérez demostraven la impossibilitat de resoldre amistosament la problemàtica.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Vall i la Pla van interposar demanda contra els Srs. Tejera i Pérez. Molt sintèticament, els demandants referien que els Srs. Tejera i Pérez havien instal·lat, sense autorització, una tanca de bruc entre dues terrasses comunitàries, la qual privava de sol i de vista als propietaris concernits. Per conseqüent, els agents perseguien la condemna dels Srs. Tejera i Pérez a retirar la referida tanca, a tapar els forats corresponents i a reposar la paret i la barana de ferro comunitària en la forma originària.

Sense contestar la demanda, els Srs. Tejera i Pérez van formular excepció de submissió a arbitratge, tota vegada que les divergències entre els litigants s'havien de resoldre, al seu parer, segons el procediment arbitral establert a l'article 49 dels Estatuts.

El Sr. Vall i la Pla s'hi van oposar, tota vegada que l'acord impugnat no podia contravenir uns Estatuts ni aprovats ni escripturats.

El Tribunal a quo ha donat lloc a l'excepció de submissió a arbitratge, en considerar que el conflicte feia part de les matèries sotmeses estatutàriament a arbitratge i que la Pla havia admès la vigència dels Estatuts en el procés 0150-1/2010.

II.- Per tant, la funció revisora d'aquesta Sala queda limitada a l'examen de l'excepció de submissió de la qüestió litigiosa a l'arbitratge.

Escau recordar que la Sra. Tejera es va enfrontar contra la Pla en el marc de la causa 0150-1/2010. En ella, la demandant perseguia la declaració de nul·litat del punt cinquè de l'acord de la junta de propietaris del dia 11 febrer del 2010 (foli 17 d'aquell expedient). Aquell acord interessava, precisament, l'inici d'actuacions judicials contra els consorts (resposta 2, foli 130 de les altres actuacions) Srs. Tejera i Pérez "als efectes de demanar la retirada dels elements i de tanca de bruc, instal·lats a la barana de la terrassa i a la façana, que alteren l'estructura de l'immoble i la seva configuració exterior" (foli 29). Mitjançant sentència ferma del 20 de gener del 2012, la instància va estimar l'excepció d'inadequació de procediment per sotmetiment de la qüestió controvertida a arbitratge, interposada per la mateixa Pla (folis 220-223).

En les presents actuacions, ha succeït el mateix però en sentit oposat, perquè ara són els Srs. Tejera i Pérez qui han aixecat la mateixa excepció front a la demanda interposada per un altre copropietari (Sr. ENTITY_4) i la Pla.

Està clar que la Pla no pot ara discutir la vigència d'uns Estatuts quina validesa va defensar en un plet precedent. Tant la doctrina dels actes propis, com la confiança legítima o el "stoppel" conegut en dret comparat ho impedeixen. És més, en els autes 0150-1/2010, la Pla mantenia la plena vigència dels Estatuts perquè ningú havia impugnat l'acta de l'11 de febrer del 2010 en què, segons ella, es van "aprovar" els Estatuts (foli 78).

Els recurrents mantenen actualment que durant la reunió de l'11 de febrer del 2010, l'"aprovació" dels Estatuts es va fer després de decidir l'inici de les actuacions judicials contra els Srs. Tejera i Pérez. El punt controvertit disposa el següent: "... s'acorda, per unanimitat dels presents, els quals representen el 83,42% dels propietaris, elevar a públics els Estatuts de la Comunitat que en el seu dia foren redactats pel promotor" (foli 44). Força és de constatar que l'acord litigiós no interessa l'aprovació dels Estatuts, sinó la seva protocol·lització notarial. Tampoc es pot deixar de banda que la Junta de propietaris ha aprovat, reiteradament, durant els anys 2006-2012, els pressupostos anyals, nomenat President i administrador, liquidat les derrames corresponents ... i si ho ha fet, s'ha d'entendre, a defecte de cap altra explicació convincent, que ha estat en base als Estatuts dels folis 83-89, els quals no han estat encara protocol·litzats (sic). No resulta inútil afegir que per burofax del 18 de maig del 2009, la Pla requeria la retirada de la tanca de bruc en base a l'article 8.2 de la LPH, el qual prohibeix les "activitats no permeses pels Estatuts" (foli 36). Per tant, s'ha de concloure en el sotmetiment, almenys tàcit, però pacífic i reiterat dels copropietaris als Estatuts redactats pel promotor de l'immoble i això des del 2006 com a mínim, any que coincideix amb l'acord de "Constitució de la Comunitat de Propietaris" (foli 90).

Els recurrent al·leguen, també, que els Srs. Tejera i ENTITY_7: a) no havien iniciat la via arbitral, malgrat la sentència del 20 de gener del 2012; b) no havien manifestat en cap reunió posterior, la seva disconformitat amb el punt 5è de la reunió de l'11 de febrer del 2010; c) no es van oposar a l'aprovació dels Estatuts en el seu moment. Aquests greuges no van ser formulats en l'escrit de contesta a l'excepció, de manera que no poden ésser examinats en aquesta alçada segons el principi "pendente apellatione, nihil innovetur".

Un darrer greuge consisteix en defensar que resultava impossible una resolució amistosa del conflicte amb els Srs. Tejera i Pérez. La manca d'avinença dels interessats no significa la seva renúncia a la clàusula compromissòria, la qual ha de resultar inequívoca. Els Srs. Tejera i Pérez no van apel·lar la sentència del 20 de gener del 2012, mostrant així el seu consentiment a la solució arbitral del conflicte. A l'ensems, van aixecar l'excepció sense contestar el fons de la demanda presentada pel Sr. Vall i per la Pla. Per tant, els apel·lats han mostrat una postura coherent que no els hi pot negar ara la part recurrent, la qual tampoc ha procedit mai a la designació del seu àrbitre, amb indicació del punt litigiós, de conformitat amb l'article 51 dels Estatuts.

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació suposa la condemna del Sr. Vall i de la Pla a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Vall i de la ENTITY_5; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 4 de setembre del 2014; condemnar la part apel·lant a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.