Jurisdicció voluntària: determinació del seu abast.- Validesa del testament hològraf (0147/03)
- Resolució
- Aute · 22/04/2004
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 40/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:40A
- Recurs
- 147/03
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- USDEFRUIT VIDUAL TESTAMENT HOLÒGRAF VALIDESA DEL TESTAMENT HOLÒGRAF HEREU RECURS D'APEL·LACIÓ JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA RESOLUCIÓ (JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA)
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat el recurs d'apel·lació presentat pels germans del difunt Sr. Villegas, Salas i Benítez, contra la decisió de l'Hble. Batlle que els havia desestimat en un expedient de jurisdicció voluntària per a la declaració d'hereus ab intestat. La Sala Civil ha considerat que la jurisdicció voluntària era inadequada per resoldre el conflicte, ja que hi havia una col·lisió de drets entre les parts. Per tant, ha anul·lat l'Aute apel·lat i ha remès els interessats al judici declaratiu corresponent per tal d'obtenir les decisions escaients per a la resolució del conflicte. Sense costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
AUTE de 22 d'abril de 2004
Jurisdicció voluntària: determinació del seu abast.
- Validesa del testament hològraf : no es pot determinar en un expedient de jurisdicció voluntària sobre declaració d'hereus intestats
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En l'expedient de jurisdicció voluntària núm. J-0052-2/03, promogut per la Sra. Andrade en sol·licitud de declaració d'hereus ab intestat del Sr. Villegas, en data 31 de juliol de 2003, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar un Aute en què va decidir:
"Primer.- Declarar hereves ab intestat o legitimes del difunt Sr. Villegas, a les seves dues filles Alfaro i Yuste, sense perjudici de l'usdefruit vidual sobre la meitat de l'herència que correspon a la vídua Sra. Andrade.
Segon.- Desestimar totes les altres pretensions formulades per la representació processal dels Srs. Salas i Benítez, en el seu escrit de data 1 de juliol de 2003.
Tercer.- Notificar el contingut de la present resolució judicial a la Sra. Andrade, als Srs. Remei, Salas i Benítez i al Magnífic Ministeri Fiscal".
II.- Disconformes els germans del difunt Srs. Salas i Benítez amb la resolució precedent, varen interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat d'acord amb la Llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'Aute apel·lat, dictat en un expedient de jurisdicció voluntària, ha declarat hereus intestats del Sr. Villegas a les seves dues filles Alfaro i Yuste, amb l'usdefruit de la meitat de l'herència a favor de la vídua la Sra. Andrade.
II.- En el curs de la tramitació de l'expedient de jurisdicció voluntària esmentat va sorgir oposició en comparèixer els germans del difunt, els Srs. Salas i Benítez, fent valer un testament hològraf presumptament del causant, atorgat el dia abans de la seva mort i en el qual disposava dels seus béns.
III.- L'honorable Batlle va examinar el document i va considerar que no reunia els requisits de validesa del testament "parentium inter liberos" perquè no varen concorre testimonis al seu atorgament com obligava el Capítol 1 de la Novel·la 107 de Justinià en contenir disposicions que no beneficiaven exclusivament als descendents. El Batlle també considerà que "res impedeix que el llegat efectuat pel difunt -en aquell document- es consideri vàlid, però (que) s'haurà de procedir a la seva adveració judicial, la qual s'haurà de fer en el marc d'un altre expedient,...". I per aquestes raons va resoldre "desestimar les pretensions dels germans del difunt, tendint a que es reconegui com a vàlid el llegat fet per aquest darrer a favor dels seus germans, sense perjudici de que facin adverar judicialment el document de constant referència, i eventualment reclamin judicialment contra les persones gravades pel llegat, en aquest cas les hereves del difunt, en cas que un cop adverat el document aquestes es neguin a fer efectiu el dret que els correspon".
IV.- Les consideracions anteriors de l'Hble. Batlle, fetes en el marc d'un expedient de jurisdicció voluntària, no són acceptables. Com ha dit aquesta Sala repetidament, "la jurisdicció voluntària és caracteritza per fer referència a qüestions o expedients sense altra part interessada que la que insta la petició" (Autes de 30 de novembre de 2000 i de 19 de desembre de 2002, entre altres); ja que, com també ha declarat aquest Tribunal reiteradament, "en la jurisdicció voluntària el magistrat intervé sense litigi o conflicte col·laborant a la celebració d'un acte o negoci jurídic -tals com la «in iure cessio», «la adoptio» o la «consignatio» d'acord amb el DIGEST 1,16,2 ; 1,1-3 ; 22,17 ; 26,7; 28-1 ; i el CODI 4,32,19 etc.-; però des del moment que es produeix una col·lisió dels drets base de la pretensió, la jurisdicció voluntària esdevé inadequada i impròpia per resoldre el conflicte per raó del mateix contingut «contenciós» del conflicte" (Autes d'aquesta Sala de 15 de febrer de 1996, 24 de setembre de 1998, 30 de setembre de 1999, 13 d'abril i 11 de maig de 2000, 18 d'octubre i 19 de desembre de 2002, 13 de novembre de 2003, etc.)
V.- Així, doncs, quan en l'expedient de jurisdicció voluntària per a la declaració d'hereus ab intestat del Sr. Villegas aparegué l'oposició dels germans amb la base d'aquell document hològraf, el Batlle havia de suspendre la tramitació de l'expedient de jurisdicció voluntària i remetre els interessats al judici declaratiu corresponent; ja que únicament i exclusiva en aquest darrer procediment es poden fer les declaracions i prendre les decisions a què ens hem referit en l'anterior fonament III, totalment inadequades de ser preses en un expedient de jurisdicció voluntària; la qual cosa determina que haguem d'estimar el recurs d'apel·lació dels Srs. Salas i Benítez però únicament per declarar inidoni l'expedient de jurisdicció voluntària, i caldrà per tant revocar la resolució apel·lada; sense costes atesa la naturalesa del procediment i en no veure's mala fe.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; ANUL.LAR l'Aute apel·lat; i REMETRE ALS INTERESSATS al judici declaratiu que correspongui per tal d'obtenir en ell les decisions escaients per a la resolució del conflicte que els enfronta; sense costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.