INCIDENT DE NUL·LITAT. Intercanvi d'informació en matèria fiscal (1000099/2017)

Aute

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000099/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-00000101/2017

AUTE 3-2018

PARTS:

Demandant incidental: ORG_0 Representant: Sra. Morales Advocada: Sra. Manzanares

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Pérez Advocada: Sra. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-quatre de gener de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 0000101/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 99-2017, de 30 de novembre, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 30 d'octubre de 2017, que, al seu torn, havia confirmat la resolució de GOVERN de 1 de setembre de 2017, que desestimà el recurs d'oposició que l'agent havia formulat contra una petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya.

2.- La representació processal de la part agent ha interposat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució. En concret, s'argumenta que el Reglament que desenvolupa la Llei 10/2017 deixa sense sentit ni possibilitat el recurs d'oposició, i ve a defensar que, en no haver-ho entès així, la sentència d'aquesta Sala ha vulnerat el dret a la jurisdicció.

3.- En data 20 de desembre de 2017 la Sala Administrativa d'aquest Tribunal ha dictat aute pel que acorda suspendre l'execució de la sentència núm. 99-2017 de 30 de novembre fins que es resolgui el present l'incident de nul·litat.

4.- La representació processal del GOVERN s'ha oposat a les pretensions de l'agent i ha sol·licitat que es desestimi íntegrament l'incident, ja que no s'ha produït cap infracció del dret a la jurisdicció, sinó que la contrapart pretén que es revisi la qüestió de fons que era objecte del procés.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com ha dit aquesta Sala de forma reiterada, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent replanteja les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència que va posar terme al procés, cosa que no s'adequa a l'objecte i finalitat d'aquest incident.

En aquest sentit, si be en l'incident de nul·litat l'agent reprotxa que no s'hagi compartit l'al·legació de què el Reglament que desenvolupa la Llei 10/2017 és contrari a la referida Llei, en el fonament jurídic segon es justifica per què el Tribunal considera que no pot prosperar la impugnació indirecta del referir Reglament per les raons que s'hi indiquen, afegint que la regulació reglamentària permet al posseïdor de la informació qüestionar la legalitat de l'actuació del Govern.

D'altra banda, pel que fa a l'al·legació relativa a que l'agent no ha tingut vista de la totalitat de documentació que obra a l'expedient, i que aquest fet li ha vulnerat el seu dret de defensa, com ja es va indicar a la sentència 99/2017 objecte del present incident, en via contenciosa ha tingut accés a la totalitat de l'expedient administratiu, fins i tot a la sol·licitud que el Govern d'Espanya va dirigir al Govern Andorrà, desprès que aquest últim preguntés al primer si podia facilitar aquest document, i, tot i tenir la informació complerta - fins i tot la declarada confidencial-, A, SA no ha posat en qüestió la justificació d'informació sol·licitada i que, en definitiva, no es pugui considerar una "fishing expedition".

Això comporta que el debat que planteja la part agent és merament teòric des del moment en què no ha qüestionat la justificació de la informació sol·licitada.

Però, a més, de forma molt recent el Tribunal Constitucional, en l'aute de 22 de desembre de 2017, dictat en la causa 2017-31 -i 32 acumulada-, ha inadmès els recursos d'empara interposats pels interessats -que eren les persones concernides per la informació sol·licitada-, recursos que es fonamentaven en la suposada vulneració de l'article 10 de la Constitució pel fet que no se'ls havia donat còpia de la documentació obrant en l'expedient, sinó que únicament se'ls va deixar consultar-ho a les dependències administratives.

Així, després de recordar que el Tribunal Constitucional no és una tercera instància, i no te com a finalitat reexaminar les decisions dels tribunals en aplicació i la interpretació de les normes de la legislació ordinària, afirma que "no correspon, en cap cas, a aquest Tribunal Constitucional la competència de determinar en quin moment del procediment administratiu d'un expedient informatiu incoat i en quines condicions pot ser consultat per les persones afectades per tal que puguin defensar llurs interessos; ni tampoc si ha de ser abans o desprès de l'execució de les possibles peticions d'informació demanades per la part requeridora; ni tampoc sobre la via, supòsits i moment procedimental en què les persones directament interessades puguin exercir el dret a demanar una còpia autenticada. Correspon al legislador regular la matèria i a l'Administració reglamentar-la. En tot cas, el Tribunal Constitucional no te per finalitat revisar la interpretació i l'aplicació del dret ordinari dels tribunals, sinó que el seu examen ha de limitar-se a la possible existència de lesions als drets fonamentals garantits pel recurs d'empara. En aquest cas, la resolució judicial no és irraonable, incongruent, arbitrària o mancada de motivació."

I més endavant rebutja que no s'hagi respectat els drets a la defensa i a la igualtat d'armes com a conseqüència del fet que els agents en via administrativa no havien tingut accés íntegre a l'expedient administratiu -es va ometre la sol·licitud formulada per l'Agència Tributaria espanyola-, i que només van poder consultar-lo a les dependències administratives, sense obtenir-ne còpia:

"En el fonament de dret segon de l'aute del Tribunal Superior de Justícia que resol I'incident de nul·litat d'actuacions es recorda que: "La part agent torna a plantejar les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència que va posar terme al procés," i fa explícit que les al·legacions "no es refereixen a cap vulneració dels principis reguladors del procés degut, el que posa de relleu que no es planteja en realitat cap infracció de l'article 10 de la Constitució. Totes les argumentacions de l'agent versen sobre la via administrativa prèvia i, en concret, sobre si tenia dret a obtenir còpia de l'expedient o be era suficient amb la consulta realitzada a les oficines del Govern". I conclou que la sentència ja va donar resposta a aquesta qüestió.

(...)

En aquest cas consta que els recurrents han tingut accés a la consulta de la petició d'informació i, per tant, a totes les dades documentals demanades per l'Administració Tributària espanyola, en virtut dels compromisos internacionals subscrits amb Andorra i d'acord amb ells."

Pel que fa la possible vulneració del dret a un procés degut -que també va ser invocat en els referits recursos d'empara-, el Tribunal Constitucional, desprès de recordar la seva doctrina sobre aquesta qüestió afirma que "Tal com exposa la sentència ara impugnada, els expedients estaven fonamentalment composats per les sol·licituds trameses per l'Agència Tributària espanyola, a les quals van tenir accés els recurrents mitjançant la consulta d'aquests expedients. D'altra banda, els interessats van poder articular amb ple coneixement de causa els mecanismes de defensa corresponents, com són el recurs d'oposició davant el Govern, i la posterior demanda jurisdiccional davant la Batllia. No es pot apreciar, doncs, cap tipus d'indefensió."

És cert que en el cas analitzat pel Tribunal Constitucional es va aplicar la Llei 3/2009, d'intercanvi d'informació fiscal, aleshores vigent, i el Reglament que la desenvolupava, però les reflexions de l'alt Tribunal són aplicables mutatis mutandi al cas que ens ocupa, ja que, la regulació de la consulta de l'expedient pels interessats és similar que la que es conté a la Llei 10/2017 i el Reglament que la desenvolupa.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament la demanda incidental que formula la part agent.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 99-2017, de 30 de novembre.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.