Embargament - Titularitat vehicles (TSJC 229/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000229/2015 ORIGEN: 7000895/2014

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Galan i Ruiz van sol·licitar, com a part executant i segons escrit de 1-7-2014, que es sol·licités de forma urgent l'embargament de tres vehicles del Sr. Diez, el seu segrest i la posterior subhasta pública per a l'execució de la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de 8-07-2009.

Interposat incident d'execució per la part executada, aquest es va resoldre per Aute, de data 31-03-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la petició formulada pels Srs. Azorin i Luís en el seu escrit de data 21 de juliol de 2014, sense perjudici de que la part executant pugui instar altres accions contra qui consideri escaient.

Segon.- Acordar l'arxiu del present incident d'execució sense altre tràmit; tot prosseguint la tramitació en període d'execució".

II.- La representació processal de la part executant ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 2-09-2015, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual demana la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 6-10-2015, sol·licita la desestimació del recurs, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part executant fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que ha restat provat en el marc de la causa penal, segons sentència ferma del Tribunal de Corts de 28-05-2014, que la part executada va transferir els seus vehicles a favor de la seva mare i va comprar un altre que va posar a nom de la seva esposa, en perjudici dels creditors. Afegeix que no sembla massa lògic que els executants hagin d'accionar contra la mare i l'esposa del demandat quan ha restat acreditat que els vehicles de referència foren el mitjà segons el qual el Sr. L. va cometre el delicte pel qual fou acusat i condemnat. En segon terme, en atenció a la temeritat i mala fe de la part recorreguda es sol·licita la seva condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

II.- És cert que aquesta Sala en els seus Autes de 23 de gener i 26 de febrer del 2003 ha posat de manifest, en consonància amb el dret a la defensa i a un procés degut, drets constitucionals garantits a l'article 10.2 de la Carta Magna, que les decisions dictades en un procés només poden afectar a aquells que han estat part en els mateixos, però no a tercers.

Però també ho és que existeix una doctrina de la Sala segons la qual l'existència d'una sentència penal vincula a la jurisdicció civil quant a allò que ha estat declarat com a fet provat. Des d'aquest punt de vista, es tracta de determinar si de la sentència ferma penal s'extreu que els béns sobre els quals la part executant pretén travar l'embargament són realment titularitat del Sr. Diez o no. En el primer cas, si en els fets provats s'ha establert que aquests béns, consistents en dos vehicles automòbils i una motocicleta, pertanyen a l'executat, aquest fet vincularà a la jurisdicció civil i caldrà estimar el recurs i procedir a l'embargament. Per el contrari, si la sentència penal no estableix com a fet provat la propietat d'aquests vehicles per part del Sr. Lladó i la titularitat és de tercers, el dret de defensa i a un procés degut, impedirà, com ja ho va raonar la resolució d'instància, procedir a l'execució de béns de tercers sense que aquests hagin estat part en el procés.

III.- La sentència del Tribunal de Corts, de data 28-05-2014, estableix, a la lletra, en el seu Resultant II que "En data 18 de gener de 2009, el processat Yuste, conscient de les seves obligacions de pagament envers Azorin i Luís i a fi d'ocultar els seus béns, donà de baixa la furgoneta marca Opel Vivaro 1.9 DT, matrícula (...) (valorada en 9.610 euros) i la motocicleta marca Montesa, model Cota MRT 250, matrícula AND-(...), vehicles que transferí i donà d'alta a favor de la seva mare Sra. Salamanca el mateix dia, rebent, d'aquesta la suma de 5.500 euros, tanmateix, el processat L. continuà utilitzant tant la furgoneta marca Opel per fer treballs de pintura amb la seva empresa com la motocicleta marca Montesa per al seu ús personal. Posteriorment, en data 23 de gener de 2009, el processat L. vengué els vehicles marca Jeep, model Gran Cherokee, matrícula AND-(...) (valorat en 4.774 euros), i marca Audi, model A6 4.2 V82, matrícula AND-(...) (valorat en 12.170 euros), al negoci M., regentat per Duque, pels preus de 4.000 i 6.000 euros aproximadament. Paral·lelament, en data 23 de gener de 2009 el processat L. adquirí a M. el vehicle marca Càdillac, model SRX 4x4 4.6, matrícula AND-(...), que inscrigué a nom de la seva esposa Palau, abonant la seva mare R.G. el preu de 15.000 euros mitjançant transferència bancària al compte d'Querol.".

És a dir, de la sentència del Tribunal de Corts no se'n desprèn que els vehicles siguin de la propietat de la part recorreguda, sinó que els mateixos foren transferits i es va percebre per la furgoneta i la motocicleta l'import de 5.500 euros i pels vehicles Jeep i Audi l'import de 10.000 euros. Així mateix, consta que la mare de la part recorreguda va abonar el preu de 15.000 euros per la compra d'un vehicle, marca Cadillac, que es va inscriure a nom de l'esposa de la part recorreguda. La sentència del Tribunal de Corts entén que el delicte s'ha produït per no destinar les quantitats rebudes a eixugar els deutes que tenia amb la part recurrent, ni tampoc s'ha justificat que es satisfessin altres deutes preexistents, de manera que es realitza el tipus penal de frustració de procediments executius de cobrament (art. 220 a) CP).

Consegüentment amb les anteriors asseveracions, no resta acreditat que els vehicles transferits segueixin essent titularitat de la part recorreguda, sinó que les quantitats que realment es van obtenir per la seva alienació no foren destinades a satisfer els deutes que tenia amb la part recurrent. Per tant, si el que es pretén és l'embargament i subhasta dels esmentats vehicles (Montesa Cota, Opel Vivaro i Cadillac SRX 4x4), s'ha de coincidir amb la resolució d'instància que no es pot procedir a l'embargament de béns de tercers sense que els mateixos hagin format part del procediment.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pels Srs. Azorin i Luís contra l'Aute, de data 31-03-2015, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar les costes processals d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-