Execució-dipòsit dels béns executables-designació de l'executat (219/12)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-219/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11-12-2008 es va dictar Sentència, segons la qual s’estimava la demanda interposada per la mercantil Varesc contra la mercantil Sanz i es condemnava aquesta darrera a l’abonament de la suma de 4.267,75 euros, amb més els interessos legals des del dia 27-11- 2008 i amb imposició de les costes processals.

En data 28-07-2009 es va dictar Providència d’execució, que atorgava a la mercantil Sanz el termini de quinze dies per l’abonament de la quantitat de 5.615,24 euros; la requeria per tal que assenyalés béns per a la seva eventual realització i l’advertia d’execució forçosa pel cas d’incompliment.

II.- Per Aute, de data 16-07-2012, es va resoldre respecte de les al·legacions efectuades per la part executant, en relació a la diligència de 22-01-2010, que requeria a l’executant per tal que designés dues places d’aparcament per a dipositar els vehicles embargats i diposités una provisió de 400 euros pels honoraris del pèrit, que hauria de procedir a la valoració dels béns per a una posterior subhasta. L’Aute de l’Hble. Batlle conté la següent part dispositiva: “ACORDA: 1.- Deixar en suspens el procediment d’execució de la Sentència de data 11 de desembre de 2008 fins que la part defenent arribi a millor fortuna o bé fins que la societat Varesc doni compliment al requeriment efectuat en data 22 de gener de 2010 i 31 de maig de 2012.

2.- Mantenir els embargs travats en el marc de les presents actuacions.

3.- Arxivar de forma provisional les presents actuacions, sense efectuar especial condemna en costes.

4.- Notificar la present resolució a les parts interessades”.

III.- La representació processal de la part executant ha interposat recurs contra l’Aute dictat en data 16-7-2012 i, per escrit de 31-10-2012, va articular les seves conclusions, en virtut de les quals i pels motius al·legats demana la revocació de la resolució d’instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part executant fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que les mesures a les que ha estat requerides, consistents en designar dues places d’aparcament i abonar una provisió de 400 euros per a valorar per part d’un pèrit els vehicles són massa oneroses i, com que no són proporcionals, no poden ésser imposades a la part executant. Afegeix, en segon terme, que aquestes mesures, segons l’Aute recorregut, poden ser repercutides ulteriorment a la defenent, però això comporta augmentar encara més les despeses de l’executant.

II.- El present recurs ha de ser acollit parcialment. En efecte, li assisteix la raó a la part recurrent quan argumenta que obligar a la part executant a designar dues places d’aparcament, amb el cost que això significa, comporta augmentar al seu càrrec la consecució de l’execució d’una resolució judicial ferma. En el present cas, esdevé possible que l’Hble. Batlle que s’encarrega de l’execució designi a la part executada com a dipositària dels seus propis béns, amb l’obligació de conservar-los i tenir-los a disposició de l’òrgan judicial. I aquesta mesura s’adequa amb les al·legacions de l’executant i permet evitar la suspensió del procés d’execució, tot possibilitant que es faci efectiva la realització forçosa dels béns en ares a satisfer el dret subjectiu de l’executant. En efecte, la designació de l’executat com a dipositari dels béns mobles resulta adequada quan el transport o emmagatzematge dels mateixos esdevé costós o bé quan es tracta de béns destinats a l’activitat productiva de l’executat, com succeeix en aquest supòsit.

III.- En canvi, si la part executant i executada no assoleixen un acord sobre el valor del bé, correspon a l’òrgan judicial la designació d’un pèrit taxador. Ja es tracti d’un pèrit que presti serveis per a l’administració de justícia o bé d’un pèrit que formi part dels serveis tècnics de les administracions, la part executant ha de satisfer la provisió de fons que se li reclama per tal que es pugui portar a terme la valoració dels béns executats i poder procedir a la subhasta dels mateixos, sens perjudici, com indica l’òrgan judicial a quo, de rescabalar les despeses suportades en seu de costes processals. Per tant, aquest extrem del recurs de la part executant ha de ser refusat.

IV.- L’estimació parcial del recurs s’ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d’aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la societat Varesc contra l’Aute, de data 16-07-2012 i revocar en part la seva part dispositiva, la qual resta de la següent forma:

ACORDEM: 1.- Deixar en suspens el procediment d’execució de la Sentència de data 11 de desembre de 2008 fins que la part executant procedeixi a efectuar la provisió de fons pel pèrit taxador requerida.

2.- Mantenir els embargs travats en el marc de les presents actuacions.

3.- Notificar la present resolució a les parts interessades.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-