Declaració d'hereus (265/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 265/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Marti va instar expedient de declaració d'hereus abintestat, per tal que se la declarés hereva del seu nebot Sr. Castrillo.

En data 20-03-2008 el Sr. Palau va demanar la suspensió del present procediment, atès que havia exercitat acció d'impugnació del títol hereditari envers la instant del present expedient.

II.- En data 23-07-2008 es va dictar Aute essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Declarar hereva ab intestat o legítima del difunt Sr. Castrillo a la seva tieta Sra. Marti. Desestimar les pretensions del Sr. Palau contingudes en el seu escrit del 20 de març de 2008".

III.-La representació processal dels Srs. Vendrell, Pérez, Pera, Morales i Catalá van formular recurs contra l'Aute d'instància i, en data 4-11-2008, van articular escrit de conclusions, en virtut del qual i per les raons contingudes en el mateix demanaven la revocació de la resolució d'instància. Tanmateix, el Sr. Palau va presentar escrit de conclusions, de data 5-11-2008, segons el qual sol·licitava la revocació de la resolució d'instància.

Consta a les actuacions que per escrits de 24 i 25- 11-2008, respectivament, les parts recurrents van procedir a impugnar els recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Pel que es refereix al recurs que interposen els Srs. C.R., aquests atribueixen a la resolució d'instància el següent greuge. Entenen que s'ha aplicat incorrectament el dret aplicable, tota vegada que si bé és cert que en la successió intestada els parents de grau més proper exclouen als de grau més remot, no s'ha tingut en compte el dret de representació dels cosins germans supervivents.

Aquest motiu en el qual es recolza tot el recurs no pot prosperar per les raons següents. En primer terme, s'ha de posar de relleu que el dret de representació es troba contemplat en les Novel·les 118 i 127 i actua com a excepció al criteri d'esgotament de grau i d'acreixement dins del grup. Es tracta d'una crida legal que de forma directa s'efectua a favor dels descendents d'aquell que no pot heretar (premoriència).

En relació a l'àmbit del dret de representació, en consonància amb allò que es preveu als texts legals (Instituta 3,2,4 i Novel·la 118,1,3), així com a l'article 2 Llei Reforma del Dret Successori actua sense límit en la línia recta descendent, mentre que en la línia col·lateral es limita als germans i fills de germans (així també ATSJA de 23-03-2006).

Consegüentment, i d'acord amb el que s'acaba d'exposar procedeix desestimar el recurs interposat .

II.- Pel que fa a l'altre recurs, aquest es fonamenta en que es va desistir del procediment d'impugnació del títol hereditari per indignitat, i atès que s'ha trobat un document de darreres voluntats, s'ha iniciat una demanda d'adveració del mateix, sense que es pugui deferir l'herència via testada.

Aquest recurs tampoc pot prosperar. En efecte, produïda la declaració d'hereus ab intestat a favor de l'agent, consta que s'havia interposat una demanda d'impugnació del títol hereditari per indignitat i que s'ha desistit de la mateixa, per la qual cosa la causa en la qual es fonamentava la pretesa suspensió sol·licitada ha decaigut. S'afegeix ara pel recurrent que s'ha desistit perquè s'ha trobat un document de darrera voluntat i que s'ha iniciat el tràmit judicial d'adveració del mateix.

Aquesta argumentació no pot tampoc provocar la revocació de la resolució. En efecte, consta acreditat que no s'ha atorgat pel causant cap negoci testamentari davant els Notaris de les Peras d'Andorra, de manera que s'escau la declaració d'hereus ab intestat, atesa la manca de títol hereditari voluntari. I quant al pretès document de darreres voluntats, per tal d'atribuir-li eficàcia cal que el mateix sigui adverat judicialment, de manera que fins a aquest moment en el que s'acrediti l'autenticitat i l'autoria del document no es podria deixar sense efecte la declaració d'hereus ab intestat. Però a més, i sense necessitat d'examinar la validesa del document, el mateix esdevé un document mecanografiat, de forma que no compleix amb les exigències formals ad solemnitatem del testament parentum inter liberos (Novel·la 107, cap. I), ni tampoc amb les exigències quant al contingut.

III.- Les raons abans exposades justifiquen la desestimació d'ambdós recursos, sense que s'escaigui efectuar imposició de les costes processals, tota vegada que es tracta d'un expedient de jurisdicció voluntària.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats pels Srs. Vendrell, Pérez, Pera, Morales i Catalá i pel Sr. Palau contra l'Aute, de data 23-07-2008, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la part decisòria del mateix. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-