**** (0173/06)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-173/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de gener de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- A petició de l'entitat ORG_1, s'acordà, per Aute del dia 20 de febrer del 2006, travar embargament preventiu sobre els bens i drets propietat dels Srs. Vélez, Canals i Farré, a fi de garantir l'import de 19.033,23 EUR reclamat en concepte principal, endemés de la suma de 3.426 EUR prudencialment assenyalada per a interessos i costes. El mateix dia s'acorda igualment, travar embargament preventiu genèric sobre tots els vehicles, bens i drets inscrits prop del M.I. Govern a nom dels defenents. El dia 10 de març del 2006, es procedí a aixecar l'embargament preventiu travat prop del compte bancari del Sr. Vélez, obert a l'entitat C. SA, sota la condició de consignar la suma de 100 EUR.

II.- El Sr. Vélez va formular oposició a l'embargament dictat el dia 20 de febrer del 2006, manifestant que l'embargament sol·licitat per ORG_1 fa referència a un préstec personal contractat pels Srs. Canals i Farré del qual no es deutor ni fiador; que la demanda d'embargament no compleix els requisits alternatius exigits per l'article 2 del Decret de data 22 de maig de 1922, que exigeix que per part de l'embargat, el mateix no tingui bens immobles coneguts o establiment suficient a respondre de la quantitat reclamada, o que hi hagi perill de que faci desaparèixer sos bens en perjudici dels acreedors.

III.- Per Aute de data 14 de juny del 2006, l'Honorable Tribunal de Batlles, secció civil, estimant l'incident oposició, va revocar parcialment l'Aute del dia 20 de febrer del 2006, pel que fa a la decisió de travar embargament preventiu sobre els bens i drets del Sr. Vélez, i deixar subsegüentment sense efecte les mesures travades en seguiment d'aquesta decisió.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el simple fet que el deutor afirmi ser el titular d'un negoci i que disposi de participacions en una societat andorrana, no es cap garantia de que el creditor pugui veure satisfet el seu crèdit; que el defenent en cap moment ha acreditat l'estat o situació financera del negoci del que apareix com a titular, ni que la societat esmentada disposi realment de bens immobles per respondre de la suma reclamada.

II.- L'article 2 del Decret del 1 de maig de 1922 estipula que: "Per decretar l'embargament preventiu es necessari per part de que el demana, que presenti un títol executiu, o que en cas de no ser executiu el títol que presenta, doni causi suficient a respondre dels perjudicis que pugui ocasionar; i per part de l'embargat, que no tingui bens immobles coneguts o establiment suficient a respondre de la quantitat reclamada, o que hi hagi perill de que faci desaparèixer sos bens en prejudici dels acreedors.". Es desprèn d'aquesta disposició que la demanda d'embargament preventiu exigeix per la seva estimació, que sigui establert la concurrència de dos requisits configuradors de la mesura cautelar, que en síntesi son: un principi de credibilitat del crèdit, el bonus fumus iuris, i el periculum en mora o risc d'insolvència del deutor, o una conducta sospitosa de defraudació de les expectatives dels creditors. Pertoca a la part que demana l'embargament preventiu provar que la seva petició compleix tots els requisits establerts per la disposició legislativa de la qual demana l'aplicació. Per tant correspon a l'entitat demandant, provar, no tant sol, el bonus fumus iuris, sinó àdhuc l'insolvència o perill d'insolvència per part del defenent. A mes, roman del tot evident que no es pot exigir del deutor que faci la prova negativa de que no hi ha perill de desaparició dels seus bens.

III.- En tràmit d'apel·lació, només el requisit d'insolvència o risc d'insolvència del deutor esta discutit. Força es de constatar que la part que recorre, no estableix l'existència del periculum en mora. El Sr. Vélez es titular d'un negoci al Principat i disposa de participacions en una societat andorrana, el que constitueix un patrimoni financer que pot ser suficient per a respondre del deute reclamat. Es cert que un negoci o una empresa mai presenta la certesa que en un futur, romandrà en estat de solvència, però aquesta consideració no esta suficient per constituir el periculum en mora, si el demandat no prova que en l'actual, existeixen elements concrets i objectius, com incidents de pagaments o altres, que poden fer presumir un risc d'insolvència pròxima del deutor.

IV.- Pel que fa al perill que el defenent faci desaparèixer els seus bens, mai la part recorrent va al.legar-lo, com ho reconeix en el seu escrit de conclusió en tràmit d'apel·lació.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar l'Aute impugnat, el que imposa posar les costes processals a càrrec de la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat B.I.A.;

Confirmar l'Aute del Honorable Tribunal de Batlles de data 14 de juny del 2006 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat ORG_0 a pagar les costes processals de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.