AUTE INCIDENT DE NUL·LITAT D'ACTUACIONS contra Aute d'inadmissió de recurs d'apel·lació: No es vulneren les garanties establertes a l'article 10 CA i la resolució impugnada no incorre en incongruència omissiva. (6000066/2015; 8000087/2015; DP-292-5/99)

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: 6000066/2015, 8000087/2015, DP-292-5/99

Núm. de Rotlle: TSJP-0000015/2016

AUTE 35-2016

PARTS:

Recorrent: Sr. Manso

Advocat: Sr. Oller

Recorregut: Mgfc. Ministeri Fiscal

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, cinc de maig del dos mil setze.

En l'incident de nul·litat d'actuacions, interposat per la representació processal del Sr. Manso, contra l'aute de data 17 de març del 2016 (24-2016) dictat per aquest Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, en la causa i rotlle de referència.

És ponent la M. I. Sra. Marie Conte, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar aute de data 17 de març del 2016, per quin acorda:

"1.- Declarar la inadmissió del recurs d'apel*lació interposat per la representació lletrada del Sr. Manso.

2.- Retornar la present causa al M.I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present resolució."

II.- RESULTANT: que contra el dit aute la representació lletrada del Sr. Manso formula un incident de nul*litat d'actuacions per considerar que aquesta resolució incorre en la violació dels drets al recurs en el procés penal, al procés degut, a la defensa i a la presumpció d'innocència. En particular, sosté que:

la resolució impugnada es limita a reproduir l'article 196 del Codi de Procediment Penal per denegar l'admissió a tràmit del recurs interposat per la defensa de Manso, i no resol totes les qüestions suscitades en dita apel·lació, incomplint l'obligació dels tribunals de resoldre les qüestions suscitades per les parts, prevista a l'article 9 de la Llei qualificada de la Justícia;

s'ha produït la vulneració del dret al procés degut del seu defensat per quan el M.I. Tribunal de Corts, en l'aute de data 25 de juliol del 2011, no va desglossar correctament de les diligències prèvies originàries una peça separada per les actuacions referents a l'execució de la sentència estrangera núm. 54/2006 dictada en data 2 de novembre del 2006 per la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional d'Espanya, i per quines es decretà el comís dels haver bancaris d'un compte obert a nom de Manso prop de l'entitat bancària B., actualment A.;

també s'ha produït la vulneració als drets al procés degut, a la defensa i d'audiència de Manso en el decurs del procediment de compliment i execució de dita sentència estrangera. Considera, principalment, que els fets de no notificar-li l'aute dictat pel M.I. Tribunal de Corts en data 23 de març del 2012 fins al 25 de juny següent -al·legant que només se li notificà després que l'entitat B. informés al seu client que el seu compte havia estat bloquejat, no de motu proprio-; que la Batlle instructora mai no li va notificar les resolucions adoptades els anys 2000 i 2006; i que tampoc se li va donar trasllat de la compareixença del Ministeri Fiscal el dia 19 de juliol del 2011 en dites diligències, comporten la vulneració de dites garanties fonamentals; i al·lega l'incompliment de l'obligació de resoldre el fons de la qüestió suscitada. El Tribunal de Corts no ha resolt definitivament el comís controvertit després d'un judici públic, contradictori, amb immediatesa i amb totes les garanties processals, o bé fent ús de qualsevol altra via processal que condueixi al mateix resultat (la compareixença de Manso en qualitat de tercer de bona fe). Afegeix que la vista oral que es celebrà davant de dit Tribunal en data 22 d'octubre del 2013 no pot ser considerada un judici oral conforme a dret processal degut, principalment, per la falta de determinació de l'estatus processal del seu defensat.

III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació total de l'incident de nul*litat d'actuacions formulat per l'adversa. Observa que el remei utilitzat és inadequat per a fer valer les pretensions exposades en el seu escrit.

Manifesta que:

de l'aute impugnat no se'n deriva cap trencament de l'obligació de resoldre sobre les pretensions amb una incongruència omissiva, sinó que la Sala Penal, en mèrits de la norma processal de l'article 196 del Codi de Procediment Penal, ha acordat la inadmissió del recurs interposat per l'adversa; i l'objecte d'aquest incident de nul*litat d'actuacions és, principalment, reiterar els motius que pretenia re-introduir en apel*lació, els quals ja foren valorats i jutjats definitivament en el marc del procediment ad hoc previst als articles 36, 38 i 39 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme que l'afectava, essent Manso aliè al procediment núm. 6000066/2015 que es troba actualment en tramitació al Tribunal de Corts.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que és reiterada jurisprudència, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei transitòria de procediments judicials, que l'incident de nul*litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució, i que l'incident de nul*litat d'actuacions no constitueix una nova instància processal on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant una resolució ferma, com és el cas de l'impugnat aute d'inamissió. I d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, és el dret de provocar una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal. Comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la mateixa.

II.- CONSIDERANT: que els arguments invocats per la part promotora de l'incident de nul*litat no poden ésser atesos.

En primer terme, la resolució impugnada no incorre en incongruència omissiva. Així, en la seva fonamentació jurídica ja es detallà, de forma expressa, els motius pels quals el recurs d'apel*lació formulat no s'encabia en cap dels supòsits establerts a l'article 196 del Codi de Procediment Penal, norma processal que estableix quines resolucions dictades pel Tribunal de Corts o pel batlle instructor en fase d'execució s'hi pot interposar recurs en contra.

Així, en l'aute dictat per aquesta Sala ja es detallà:

que la resolució del Tribunal de Corts pretesament recorreguda no resol cap incident d'execució de sentència instat pel recorrent. Dita resolució acorda que no es tingui per comparegut al Sr. Manso en els autes núm. 6000066/2015, actualment en tramitació davant de dit Tribunal, per quan aquests es segueixen únicament contra Calderón i els ignorats hereus d'Cano, i es denega la petició de remissió a la Batlle instructora de les diligències prèvies relatives al comís, per quan les actuacions de la causa 6000066/2015 no afecten en res a ENTITY_4; i s'especifica que la resolució pretesament recorreguda tampoc es pot encabir a l'apartat b) de l'article 196 del Codi de Procediment Penal per quan no impedeix la prossecució de la causa.

Per tant, l'aute d'inadmissió del recurs formulat és una resolució judicial, de tipus processal, raonada i fonamentada en dret, sense que es produeixi un trencament de l'obligació de resoldre sobre les pretensions amb incongruència omissiva ni el dret al recurs de l'instador de l'incident, per quant la Sala ha valorat els requisits processals exigits per a l'admissió del recurs d'apel*lació.

III.- CONSIDERANT: que tampoc es pot apreciar que l'aute d'inadmissió d'aquesta Sala vulneri els drets fonamentals enunciats a l'article 10 de la Constitució.

De fet, hem de recordar que les pretensions de fons del promotor de l'incident (és a dir i de forma succinta, que el controvertit comís es resolgui definitivament després d'un judici públic, contradictori, amb immediatesa i amb totes les garanties processals, i que s'apreciï la vulneració dels drets enunciats per l'article 10 de la Constitució en el transcurs del procediment de compliment i execució d'una resolució estrangera), ja han estat examinades i resoltes per aquesta Sala a la sentència de data 12 de setembre del 2014 i resoltes també en via constitucional per l'aute de data 16 de febrer del 2015 (en quin s'acordà la inadmissió a tràmit del recurs d'empara formulat per ENTITY_4), motiu pel qual, essent el comís ferm i executiu, no hi cap contra aquest cap tipus de recurs o incident, havent esgotat totes les vies jurisdiccionals possibles.

En conseqüència, l'aute d'inadmissió del recurs no vulnera els drets fonamentals derivats de l'article 10 de la Constitució al*legats pel promotor del present incident.

IV.- CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar l'incident de nul*litat d'actuacions interposat per la representació lletrada de Manso, amb la imposició al mateix de les despeses processals del present incident.

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar l'incident de nul*litat d'actuacions interposat per la defensa del Sr. Manso.

2.- Condemnar-lo al pagament de les despeses processals causades per l'incident.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il*ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.