Incident de nul·litat (341/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-341/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Aute dictat l'Hble. Batlle en data 30 de juny del 2011 va decidir estimar la demanda de mesures provisional i urgents formulada per la representació processal del Sr. Jover, suspenent provisionalment la guarda i custòdia dels fills menors Ribes i Escolano que tenia atribuïda la Sra. Gomila en mèrits de la Sentència recaiguda el dia 11 de desembre del 2009, prohibint a l'ensems qualsevol contacte maternofilial, llevat que el jutjador que subscrivia dictés una nova resolució en sentit contrari i una volta aquesta darrera acredités suficientment en autes com a mínim a mitjà termini i en mèrits de la presentació del corresponent certificat mèdic psiquiàtric, que els trets histriònics i psicopàtics que caracteritzen el trastorn de personalitat que patia havien remès suficientment de resultes del seguiment d'un tractament escaient de forma que no representés cap perill per a la seva integritat i la dels seus fills, tot plegat sense perjudici del que es decidís en mèrits de la sentència que posés fi al procediment de modificació de mesures paternofilials.

II.- Havent estat recorreguda aquesta resolució per la Sra. Gomila, aquesta Sala va dictar Sentència en data 28 de febrer del 2012 estimant parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Gomila contra l'Aute dictat en data 30 de juny del 2011, que revocava parcialment sols en el sentit de permetre que la Sra. O. visités als seus fills els diumenges alterns de les 9 del matí, en què els recolliria al domicili del seu pare, fins les 20 hores de la tarda, en què els retornaria al mateix, sempre que, abans d'iniciar les visites als nens presentés un certificat mèdic i psiquiàtric elaborat pels metges que l'havien tractat fins aquell moment a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell en el sentit que es trobava seguint un tractament adient per a la seva patologia.

III.- La representació processal de la Sra. C. O. formula recurs de nul·litat contra l'esmentada resolució per entendre que aquesta vulnera el dret a la jurisdicció i a un procés degut que reconeix l'article 10 de la Constitució Andorrana.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.

En el cas present la part que promou l'incident argumenta que la resolució de la qual demana la nul·litat no ha raonat suficientment les decisions que ha pres i no s'ha pronunciat sobre diverses al·legacions fetes per la seva mandant, raó per la qual considera que ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció i a un procés degut que garanteix l'article 10 de la Constitució Andorrana.

En concret, la representació processal de la Sra. O. manifesta que no s'ha dit res respecte de que l'informe elaborat pel Dr. Carnero era més aprofundit que l'emès pel Dr. Tamarit, ni de que el primer havia examinat a la Sra. O. durant sis sessions clíniques de quatre hores a les què calia sumar tres sessions de psicòleg, mentre que el segon sols havia examinat a la citada senyora durant quatre sessions de 15 minuts, raó per la qual entén que se l'ha situat en indefensió.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent, cal destacar que els Tribunals estan legitimats per valorar les proves que les parts aporten a les actuacions d'acord amb el criteri de la sana crítica, sense que el fet que aquesta valoració porti a una decisió que no complau a una d'elles comporti la vulneració del seu dret a la jurisdicció i a un procés degut.

En el cas present, la decisió presa per l'Aute objecte del present incident s'ha fonamentat en el dictamen elaborat pel Dr. Tamarit per tres raons que s'expliciten en l'Aute d'instància: que, sense menystenir la valoració feta pel Dr. Carnero, aquest és un informe fet a instància de part per un psiquiatre que no ha seguit l'evolució de l'estat psicològic de la Sra. O. durant un temps perllongat, raó per la qual no pot prevaldre davant de l'elaborat per un altre professional de la medicina amb la mateixa especialitat que ha fet un seguiment continuat de l'estat de la defenent durant els darrers temps i que informa a instàncies de la Batllia; que aquest seguiment continuat permet valorar si la normalització de l'estat de la Sra. O. que aprecia el Dr. Carnero és una situació transitòria o pot considerar-se que denota certa estabilitat i que l'informe elaborat pel Dr. Tamarit coincideix amb els efectuats per la psicòloga Sra. Guerrero i el Dr. Pina.

Per aquesta raó, malgrat quina hagi estat la durada de les visites efectuades per un i altre professional, que d'altra banda no s'ha provat, les dades exposades anteriorment ofereixen a criteri d'aquesta Sala raons suficients per preferir el dictamen del Dr. Tamarit front al del Dr. Carnero, sense que es pugui afirmar que no s'ha raonat suficientment la decisió presa, ni que no s'hagi donat resposta a les pretensions de les parts, ja el fet que no es contradiguin tots els arguments que aporten les parts d'un litigi no suposa que no es respongui a totes les pretensions que es formulen, que seria l'únic cas en el què es podria defensar que s'ha vulnerat el principi de congruència que han de respectar totes les resolucions judicials.

II.- Tampoc es pot argumentar que la Sala no ha justificat les raons per les quals fixa un règim de vistes molt restringit de la Sra. O. als seus fills, ja que la resolució objecte del present incident concedeix a la part que el promou la possibilitat de gaudir de la companyia dels seus fills, que l'Aute recorregut no permetia, considerant que aquests contactes redundarien en benefici dels menors, ja que permetrien mantenir en allò possible el vincle afectiu que, malgrat tot, es presumia que existia entre els nens i la seva mare, però restringia la seva durada atès l'estat psicològic de la Sra. O. que es podia deduir del conjunt de les proves aportades a les actuacions, entenent que un règim de visites restringit no podia perjudicar als menors si es supeditava al seguiment d'un tractament psicològic adient per part de la seva mare.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part que ha promogut l'incident de conformitat amb allò disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. C. O. contra l'Aute dictat per aquesta Sala en data 28 de febrer del 2012, imposant les costes del mateix a la part que l'ha promogut.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.