Execució matrimonial, justificant destinació pensions per aliments (A307/10)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-307/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de febrer de 2011

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 20 de juliol del 2005 va decidir estimar la demanda de divorci formulada de mutu acord pels Srs. Cepeda i Morillo, declarant dissolt el matrimoni celebrat entre els darrers en data 7 d'agost del 1999 i homologant el conveni protocol·litzat pels esposos l'any 2002 davant de notari.

II.- En data 15 de juliol del 2010 la representació processal del Sr. Cepeda va presentar un escrit manifestant que considerava que era d'obligat compliment que les pensions d'aliments atribuïdes al fill nascut del matrimoni dels consorts, l'Manso, així com les seves actualitzacions, fossin dedicades i utilitzades únicament i exclusivament a cobrir les necessitats del menor. Per aquesta raó, sol·licitava que es requerís a la Sra. Morillo per tal que presentés els justificants de les despeses realitzades en benefici del nen des del mes de desembre del 2009 fins a la data de l'escrit, incloent expressament la justificació de la utilització amb aquesta finalitat dels vuit mil euros abonats pel seu mandant en aquella data.

III.- La Sra. Morillo es va oposar a aquesta petició argumentant que l'agent no estava legitimat per exigir que justifiqués les despeses que ella havia fet, i que eren imprescindibles, per atendre les necessitats del fill comú, atès l'incompliment per part del Sr. Cepeda de la seva obligació de pagar íntegrament la pensió d'aliments a càrrec seu i en favor del seu fill establerta per la Sentència de divorci dels esposos, que va homologar el conveni signat per ells l'any 2002, fet que havia comportat que ella hagués de demanar la seva execució. Tenint en compte que, una vegada estimada aquesta demanda per l'Aute de data 14 d'abril del 2009 va condemnar a l'agent a pagar-li la suma de 7.770,32 euros en concepte de la part de les pensions degudes i no abonades i l'actualització de les mateixes que l'adversa no havia realitzat, ella va haver de demanar va haver demanar novament la seva execució en no complir-la voluntàriament el Sr. Cepeda, que sols llavors va abonar aquesta suma.

IV.- L'Aute de 29 de setembre del 2010 va desestimar la petició del Sr. Cepeda, imposant-li les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cepeda i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Cepeda es fonamenta en la tesi que l'Hble. Batlle li denega el dret a exigir els justificants de les despeses efectuades per la Sra. Morillo en favor del seu fill com una sanció per l'incompliment per part seva de les obligacions que l'imposava la Sentència de divorci dels esposos i que la única que ell va incomplir va ser la d'actualitzar la dita pensió, entenent que ell abonava el seu import per altres vies. Manifestava igualment que la Sra. Morillo no va reclamar la dita actualització fins que havien passat cinc anys des del moment en que es podia exigir.

II.- Els arguments exposats per la part recurrent no poden comportar l'estimació de la seva demanda. Malgrat l'Aute d'instància posa de relleu que l'exigència de que la Sra. Morillo justifiqui el destí dels diners que ha rebut com a pensió a favor del seu fill no és equitativa atesa l'actuació del recurrent, les veritables causes per les quals se li denega la petició són les que s'exposen a continuació en l'esmentada resolució, és a dir: que l'import de la pensió que el Sr. Cepeda paga com a pensió d'aliments en favor del seu fill menor s'ha de considerar mínima per atendre les seves necessitats i que l'agent no ha acreditat que el nen no rep de la seva mare les atencions que precisa pel seu correcte desenvolupament físic i psicològic i aquesta Sala comparteix aquesta decisió i els arguments que la fonamenten.

III.- En aquest sentit, cal destacar que quan el progenitor que no té la guarda i custòdia d'un fill menor paga en concepte de pensió d'aliments en favor d'aquest una quantitat que es pot considerar mínima i indispensable per satisfer les seves necessitats cal presumir que el que té cura del menor la destina a aquesta finalitat. Per aquesta raó, no pot demanar en aquest cas que el perceptor de la pensió justifiqui quin destí li dóna, a menys que el sol·licitant provi que l'altre progenitor no satisfà les necessitats del menor d'una manera adequada en la mesura que li permet aquesta pensió i la part dels seus ingressos que ha de destinar també a aquesta finalitat.

En el cas present, el Sr. Cepeda abona la suma de 372,30 euros mensuals com a pensió del seu fill Manso, quantitat que s'ha de considerar mínima per tal d'entendre que un progenitor ha contribuït a la satisfacció de les necessitats d'un menor que en aquest moment té 10 anys d'acord amb la jurisprudència dels Tribunals andorrans en els darrers anys. D'altra banda, l'agent no ha acreditat que la Sra. Morillo no ha atès correctament al nen, de tal manera que cal presumir que les sumes que ha rebut les ha invertit en el seu benefici i si en un moment determinat la defenent ha cobrat quantitats endarrerides de la pensió deguda s'ha d'entendre que amb elles es compensa a la citada senyora pel temps que va haver d'atendre en una proporció superior a la què li corresponia les necessitats del nen, encara que judicialment no les hagués reclamat fins l'any 2009 perquè, atesa la naturalesa de la controvèrsia suscitada entre les parts, la decisió de recorre als Tribunals no és fàcil.

IV.- Per últim, tampoc es pot argumentar que hi ha jurisprudència dels Tribunals andorrans en el sentit que defensa el recurrent quan aquest cita exclusivament un Aute de la Batllia que es refereix a unes circumstàncies molt diferents a les presents i que no ha estat confirmat per aquesta Sala, ja que l'Aute de 16 de setembre del 2010 va resoldre exclusivament un incident de nul·litat formulat contra una Providència que no admetia a tràmit el recurs plantejat contra aquella decisió, desestimant- lo.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cepeda contra l'Aute dictat en data 29 de setembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.