PROCÉS CONTENCIÓS. Manca de capacitat processal. Els deutors declarats en fallida no poden exercir accions judicials sense el concurs de l'administrador judicial. Es tracta d'un requisit relatiu a la capacitat i no a la legitimació.

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000023/2024 ORIGEN.- 1000065/2023 - 0

NIG: 5300545320230000122

AUTE 14-2024

PARTS:

Apel·lants: Srs. Carretero i Martin

Representant: Sr. Luís

Advocat: Sr. Puig

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Jover

Advocada: Sra. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000065/2023, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels Srs. Carretero i Martin va interposar demanda contra el Govern, en què impugnaven la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 21 de juliol de 2023, que havia desestimat el recurs formulat contra el Decret del Comú de Canillo de 30 de març de 2023, d'aprovació definitiva de la primera revisió del POUP de la referida Parròquia.

L'aute d'1 de desembre de 2023 de la Secció Administrativa de la Batllia va acordar no admetre a tràmit la demanda, ja que s'havia ampliat als agents els efectes de la fallida de les societats A SA i C SA, i des d'aquell moment els interessats no disposaven de facultats d'administració ni de disposició dels seus béns, sense que s'apreciés en l'escrit de demanda la signatura de l'administrador judicial, malgrat haver estat requerits a l'efecte.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Els recurrents s'han vist perjudicats per la revisió del POUP de Canillo. Davant d'aquest fet van interposar recurs administratiu, que va ser subscrit per l'administrador judicial, a diferència del que succeeix amb l'actual demanda. Aquest fet comporta una vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10 del text constitucional.

L'afectació als seus interessos els confereix legitimació, especialment en matèria urbanística on regeix l'acció pública.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l'aute impugnat, en base als següents arguments:

Els mateixos actors saben que necessiten l'auxili de l'administrador judicial, de manera que, sense el mateix, estan mancats de la necessària legitimació activa.

No existeix vulneració del dret a la jurisdicció, ja que no és la Batllia qui els ha privat de defensar els seus interessos, sinó l'administrador judicial, que ha valorat les poques possibilitats de que prosperés l'acció, amb les consegüents repercussions negatives sobre la massa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'aute impugnat de la Batllia ha acordat no admetre a tràmit la demanda interposada pels agents contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 21 de juliol de 2023, que havia desestimat el recurs formulat contra el Decret del Comú de Canillo de 30 de març de 2023, d'aprovació definitiva de la primera revisió del POUP de la referida Parròquia.

El referit aute es fonamenta en el fet que s'havien estès als agents els efectes de la fallida de les societats A SA i C SA, i que des d'aquell moment els interessats no disposaven de facultats d'administració ni de disposició dels seus béns. Es va concedir als interessats un termini per tal que poguessin esmenar aquesta mancança, mitjançant la signatura de l'administrador judicial, sense que haguessin corregit el defecte.

Segon.- Com a punt de partida per resoldre adequadament la qüestió plantejada en aquest recurs, s'ha de constatar que les parts incorren en una manifesta confusió entre els conceptes de capacitat processal i de legitimació.

En realitat, no es planteja en aquest litigi cap problema en relació amb la legitimació processal. Aquesta legitimació és la facultat per actuar en un procés com a part activa o passiva, i ve determinada per la relació en què es troba la persona amb l'objecte litigiós. En aquest cas, la revisió del POUP ha incidit en l'esfera jurídica dels agents, de manera que, en termes generals, és obvi que aquests serien titulars d'un dret o interès que els atorgaria la legitimació necessària per actuar en aquest judici, en els termes que preveu l'article 11.1.a) de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

A més, en tractar-se d'un litigi en matèria urbanística, és aplicable l'article 143.1 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, segons el qual "és pública l'acció per exigir el compliment de les disposicions urbanístiques i de l'edificació en general". En aquests casos, no es produeix una ampliació del concepte de legitimació, sinó que se suprimeix en realitat aquest requisit, ja que no s'exigeix una especial relació amb l'objecte del procés, sinó que qualsevol ciutadà pot exercir les accions encaminades al compliment de la legalitat urbanística. En conseqüència, ens trobem en el supòsit de l'article 11.1.b) de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, quan afirma que pot demandar legítimament davant de la jurisdicció administrativa "qualsevol persona física o jurídica o entitat amb capacitat processal (...) quan una norma legal estableixi el caràcter públic de l'acció".

Tercer.- Un cop establert que els agents poden actuar davant dels tribunals administratius en l'exercici de l'acció pública urbanística, sense que se'ls pugui exigir un especial requisit de legitimació, la qüestió litigiosa queda reduïda als seus propis termes, és a dir, a determinar si els interessats disposen de la necessària capacitat processal.

L'article 10.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu disposa que "tenen capacitat processal davant de la jurisdicció administrativa les mateixes persones i entitats que la tenen davant de la jurisdicció civil". En virtut d'aquesta remissió, s'ha d'estar al que disposa l'article 32.2 del Codi de procediment civil, el qual estableix que:

"2. Les persones físiques menors d'edat, amb la capacitat modificada judicialment o sotmeses a qualsevol limitació de la seva capacitat d'obrar compareixen en el procés per mitjà de la persona que en tingui atribuïda la representació legal i, si no n'hi ha, del Ministeri Fiscal i/o del defensor judicial".

No es discuteix que els recurrents han estat objecte de l'extensió als mateixos dels efectes de la fallida de les societats A SA i C SA, en els termes previstos a l'article 69 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, de 4 d'octubre de 1969.

En conseqüència, la seva capacitat processal es troba sotmesa a les limitacions que estableix l'article 15 del mateix Decret, el qual disposa que:

"Des de que es pronuncia la declaració de fallida, el deutor es troba privat de l'administració i disposició dels seus bens, i fins dels que pugui adquirir per qualsevol títol.

Els drets i accions del deutor, concernents al seu patrimoni, són exercitats durant el temps de la fallida, pels Administradors".

El tenor literal d'aquest precepte és clar quan estableix que, un cop se'ls van estendre els efectes de la fallida de les societats abans esmentades, l'exercici de les accions patrimonials que els poguessin correspondre havia de ser actuat per l'administrador judicial de la fallida, i no podien fer-ho personalment, sense l'indicat complement de capacitat.

La Batllia els va requerir per tal que esmenessin aquest defecte, i els interessats no ho van fer, ja que, segons s'afirma, l'administrador va considerar que no era previsible que l'acció prosperés i que la interposició de la demanda podia repercutir negativament en la massa.

En conseqüència, és evident que els demandants no disposen de la necessària capacitat processal per actuar en aquest judici, de manera que s'ha de desestimar el seu recurs, sense que es pugui parlar d'una vulneració de l'article 10 de la Constitució, ja que l'exercici d'accions judicials s'ha de fer amb ple respecte dels requisits establerts per la legislació aplicable.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació dels Srs. Carretero i Martin contra l'aute dictat per la Secció Administrativa de la Batllia en data 1 de desembre de 2023, el qual es confirma en els seus propis termes.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.