INCIDENT D'EXECUCIÓ. Inadmissió de la demanda d'execució presentada directament al Tribunal Superior. No es tracta d'un incident execució perquè la pretensió de l'agent versa sobre el fons del litigi (0000045/2016)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Rotlle número: TSJA-0000045/2016

AUTE 11-2016

PARTS:

Apel·lant: Srs. Morillo i Sainz

Representant: Sra. Sanç

Advocada: Sra. Palomo

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, divuit de maig del dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número TSJA-0000045/2016, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 20 d'abril de 2016 la representació processal dels Srs. Morillo i Sainz, ha formulat per davant aquest Tribunal incident d'execució contra la resolució de la comissió d'expropiació de data 11 d'abril de 2016.

2.- Per mitjà d'aquest incident d'execució els Srs. Morillo i Sainz sol·liciten en síntesi, el següent:

Procedeix interposar l'incident d'execució davant el Tribunal Superior de Justícia, per quant la resolució de la Comissió d'expropiació ha estat dictada en compliment i execució de la sentència del mateix Tribunal de data 17 de maig de 2012.

La manca de "peu de recurs" en la resolució de la Comissió d'expropiació comporta que no li siguin oposables a l'administrat els terminis per la presentació de recurs. Així mateix, aquesta mancança permet la presentació de l'incident d'execució per davant el Tribunal Superior.

La possible exigència de presentar una nova demanda agreujaria la situació de la part agent, per quan el plet ja ha estat seguit i jutjat, i tant sols resta fixar l'import de les indemnitzacions.

Sobre el fons, s'escau dictar la nul·litat de la resolució que s'impugna per l'afectació de diferents vicis.

I finalment s'escau condemnar en costes el Comú d'Escaldes- Engordany i el Govern.

Per escrit de data 28 d'abril de 2016 la part agent ha insistit en les seves pretensions inicials.

3.- El procediment d'apel·lació es troba en la seva fase d'admissió.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- De forma preliminar convé examinar una qüestió d'odre públic que fa referència a la competència de la Sala Administrativa per resoldre l'incident d'execució plantejat per la part agent, i això des d'una doble vessant.

Des d'una primera perspectiva, i respecte la competència de la Sala en matèria d'execucions de sentències, cal dir que la qüestió ja ha estat resolta en supòsits similars, establint la jurisprudència d'aquesta Sala el següent: "En primer lloc convé assenyalar que la Jurisdicció administrativa s'organitza segons el principi de la doble instància. Això significa que, com a regla general, s'han de plantejar les pretensions de les parts davant la Batllia i, que un cop resoltes per aquest òrgan jurisdiccional, es pot portar el coneixement de les mateixes davant aquesta Sala en via de recurs. Aquesta regla general només coneix algunes excepcions, que venen recollides en la Llei reguladora de la Jurisdicció i en les lleis especials, com succeeix en el cas de determinats processos en matèria electoral.

En segon lloc no es pot oblidar que l'execució de les sentències està atribuïda a la Batllia, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Aquesta competència implica conèixer en primera instància de totes les qüestions que plantegen les parts sobre la forma en què s'ha de dur a terme el compliment i l'execució de les sentències fermes.

Una interpretació combinada d'ambdós principis comporta que el tribunal de primera instància, que està encarregat de l'execució de les sentències, ha de resoldre en primer terme les qüestions incidentals suscitades entorn de la mateixa i, contra la seva decisió, es pot recórrer davant d'aquesta Sala per la via de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. De fet, no es pot oblidar que l'incident d'execució que regula aquest precepte és en realitat una modalitat especial de recurs adreçat contra les resolucions que adopti la Batllia sobre l'execució de sentències i actes administratius, com resulta del seu mateix tenor literal, quan afirma que ha de seguir "els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat". (Autes núm. 09-2013 de 21-03-13 i 26- 2013 de 25-06-2013).

En conseqüència per aquest primer motiu, procedeix inadmetre a tràmit el incident d'execució formulat per la representació processal dels Srs. Morillo i Sainz en data 20 d'abril de 2016.

Segon.- També procedeix inadmetre l'incident d'execució perquè la pretensió de la part agent versa sobre el fons del litigi, a saber declarar la nul·litat de la resolució de la Comissió d'expropiació i determinar el import de les indemnitzacions.

És exemplificador de l'anterior el contingut de l'escrit de la part agent que tot i al·legar que l'incident d'execució presentat davant la Sala té per únic objectiu "fixar l'import de la indemnització" -pàg. 7-, en el cos del seu escrit impugna per motiu de nul·litat la resolució de la Comissió d'expropiació: "Varis són els motius d'impugnació i de nul·litat d'aquesta resolució " pàg. 8; "la resolució de la Comissió d'expropiació es troba viciada de nul·litat" pàg. 14.

En realitat, la sentència dictada per aquesta Sala el 17 de maig de 2012 va resoldre que es dugués a terme una nova valoració per part de la Comissió d'Expropiació, i la sentència ha quedat degudament executada amb la nova resolució adoptada per aquesta Comissió. Les discrepàncies entorn de la quantia de la indemnització s'han de fer valer mitjançant una nova demanda formulada davant la Batllia.

Tercer.- Respecte la petició formulada per la part agent en demanda d'informació dels recursos que corresponen i el termini d'interposició d'aquests contra la resolució de la Comissió d'expropiació, establir en primer lloc que la pròpia part exposa en el seu escrit pàg. 5:

"Preveu la Llei d'expropiació que la resolució de la Comissió d'expropiació que fixa la indemnització (prevista a l'article 25 de la Llei d'expropiació) posa fi a la via administrativa i que contra aquesta cap recurs davant la Jurisdicció administrativa (article 46 de la Llei d'expropiació), en el termini d'un mes tal i com preveu l'article 36 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal."

En efecte, compte tingut que les resolucions de la Comissió d'expropiació són actes administratius que posen fi a la via administrativa d'acord amb l'establert a l'article 46 de la Llei de l'expropiació, el que corresponia si es desitjava impugnar la resolució de data 11 d'abril de 2016, era interposar una demanda jurisdiccional contra la mateixa davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini d'un mes a comptar de la data de notificació de l'acte.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses processals.

Decisio

DECISIÓ:

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Primer.- No admetre a tràmit el incident d'execució interposat per la representació processal dels Srs. Morillo i Sainz contra la resolució de la Comissió d'Expropiació de data 11 d'abril de 2016.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, ho acordem, manem i signem.