Embargament preventiu (0185/06)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-185/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil E. ,S.A. va interposar, en data 10-5-2006, demanda d'embargament preventiu dels béns dels Srs. Barberá i Calderón .

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 12-5-2006, en el qual decidia el que segueix: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de la societat E. , S.A. mitjançant escrit de data 10 de maig del 2006, denegant a aquest efecte l'embargament preventiu dels béns i drets dels Sr. Barberá i del Sr. Calderón . Segon.- Donar trasllat al Sr. Barberá i al Sr. Calderón de la demanda d'embargament preventiu presentada en data 10 de maig del 2006, als efectes escaients. Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

III.- La representació processal de la mercantil E. , S.A. va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 21-11-2006, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanava que es procedís a revocar l'Aute dictat a la instància. Per el contrari, la representació processal de la part demandada va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, de data 19-12- 2006, segons el qual sol·licitava que es confirmés la resolució d'instància, amb expressa imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent s'alça contra la resolució d'instància i considera, a diferència d'aquella, que sí existeix "periculum in mora", tota vegada que els defenents poden fer desaparèixer els seus béns i impedir l'execució de la sentència que pugui recaure sobre el fons.

El Decret de 1 de maig de 1922 exigeix per a decretar l'embargament preventiu, a més del fumus boni iuris o aparença de bon dret, que l'embargat no tingui béns immobles coneguts o establerts suficients per a respondre de la quantitat reclamada o que hi hagi perill de que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors.

II.- Si les consideracions anteriors es traslladen al cas que ens ocupa resulta el que segueix. La demanda d'embargament preventiu s'adreça envers els Srs. Barberá i Calderón i de les actuacions, com ha assenyala encertadament la resolució d'instància, resulta que ambdós defenents són titulars de terrenys i de xalets bastits en els mateixos, a la vegada que són titulars d'altres unitats immobiliàries. A aquests fets, cal afegir que dels Registres de Societats, comerços i vehicles s'extreu que són també titulars de participacions i accions i propietaris de diferents vehicles, com es descriu en el segon considerant de la resolució dictada a la instància. Per consegüent, de la prova que es troba a les actuacions s'infereix clarament que no concorre l'exigència legal per a decretar l'embargament consistent en el "periculum in mora", atès que els defenents són titulars de béns immobles, títols representatius del capital social i de vehicles, per la qual cosa poden ésser considerats solvents per a respondre d'una acció de danys i perjudicis exercitada en la seva contra i sense que el perill, que addueix la part que insta l'embargament, de desaparició dels esmentats béns hagi merescut la més mínima prova en aquest procés.

Per tot el que s'ha exposat, s'escau procedir a la confirmació de la resolució d'instància.

III.- La desestimació del recurs interposat per la part agent s'ha de traduir en la imposició a la mateixa de les costes processals derivades d'aquesta alçada, de conformitat amb el principi del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la mercantil E. , S.A. contra l'Aute, de data 12-5-2006, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.