Propietat horitzontal: el caràcter usurari del recàrrec per morositat no es pot examinar en el tràmit d'execució de sentència (A212/04)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 14 D'ABRIL DE 2005

Propietat horitzontal: el caràcter usurari del recàrrec per morositat no es pot examinar en el tràmit d'execució de sentència.- Cosa jutjada: efectes

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Canales, com a administrador de l'Escala B de l'Edifici B.S. va sol·licitar, en data 7 de març de 2003, demanda d'execució de la sentència civil recaiguda en el autes núm. EXB-0725-1/99.

II.- En data 26 de març de 2003 es va dictar Providència d'execució en la qual s'estableix: "DECIDEIX:

1er) Requerir els Srs. Peña i Romeu per tal que facin efectiva al despatx d'aquesta Batllia en el termini de QUINZE (15) DIES la quantitat següent:

Quantitat principal 1.128,84 Euros Recàrrec 15% de demora per cada mes o Fracció de retard en el pagament des de 22/12/98 Fins el 26/03/03 (169,33x52) 8.805,16 Euros

TOTAL 9.934,00 Euros

2on) Requerir-los per tal que assenyalin béns per la seva eventual realització, i que detallin la seva situació personal, laboral i familiar.

3er) Advertir-los que en cas d'incompliment es procedirà a l'execució forçosa sobre els seus béns"

III.- Els Srs. Peña i Romeu van impugnar la providència d'execució perquè el recàrrec imposat supera en més del 800% al principal, qualificant-lo d'il·lícit, il·legal i usurari i l'Honorable Batlle va dictar Aute, de data 4-10-2004, on establia: "ACORDA:

Confirmar la Providència d'Execució de data 26 de març del 2003, en tots els seus extrems".

IV.- Contra l'esmentat Aute, els Srs. Peña i Romeu van formular recurs d'apel·lació i, en data 15-12-2004, van presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demanaven la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part executant va formular llur escrit de contesta a les conclusions, en data 25-1-2005, i va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El greuge o motiu del recurs que fonamenta la posició de la part executada rau en el caire usurari de la clàusula d'interessos, acollida per la sentència d'instància. A més, afegeix que es tracta d'un procés abreujat, per la qual cosa el jutjador té dos mesos per a dictar sentència, de manera que la meitat dels interessos són imputables al retard judicial; que en altre procés judicial de la Comunitat de propietaris envers contra altres copropietaris no s'ha entès aplicable el recàrrec per demora i que, els principis general del dret ajuden a mitigar la llei, a la vegada que la STSJA de 23-1-2003, reformava la resolució d'instància, que ara s'executa, i establia la procedència del recàrrec per demora, però no fixava la seva quantia.

II.- La resolució d'aquest recurs exigeix emmarcar les pretensions que exerceix la part recurrent en el procés concret en el qual ens trobem. Així, no ens trobem en aquest supòsit a la fase declarativa del procés, sinó que aquest ja ha estat resolt per sentència ferma i definitiva i es tracta ara de la fase d'execució de la mateixa. Emmarcat aquest recurs en les coordenades esmentades, resulta que la part recurrent pretén que la Sala decreti que el recàrrec de demora imposat per les resolucions judicials esdevé il·legal o il·lícit, en atenció al seu caire usurari. Però aquesta pretensió no pot ésser analitzada dins d'aquesta fase d'execució del procés.

En efecte, la sentència de l'Honorable Batlle, de data 3 de juny de l'any 2002 va establir, en la part que ara interessa, que "condemna a aquests darrers a pagar al primer la quantitat que resulti de les despeses comunitàries i de la provisió de fons per a l'exercici 1998-1999, que seran novament calculades per l'agent amb el coeficient de participació dels demandats en un 0,61% en tràmit d'execució de sentència, més un 15% de recàrrec, per cada mes o fracció que es retardi el pagament, a comptar des del dia 22 de desembre de 1998 i fins el dia de la total liquidació del deute". I la sentència del Tribunal Superior, de data 23-1-2003, que resol el recurs formulat per l'administrador de la Comunitat de Propietaris, estima en part aquest recurs i condemna a la part executada a abonar la quantitat de 187.824 Ptes, en concepte de principal, confirmant la resta de pronunciaments. Per consegüent, resta clar que la imposició del recàrrec de demora als avui executats constitueix un pronunciament que ha esdevingut ferm i definitiu, i no planteja dubtes al respecte com assenyala la part recurrent, de forma que aquest extrem es podia haver discutit a la fase declarativa del procés, si els ara executats haguessin formulat recurs contra la sentència d'instància, però, una volta aquesta ha esdevingut ferma, correspon a l'òrgan judicial d'instància procedir a l'execució de la mateixa en els seus propis termes, per tal de donar compliment específic al títol executiu. I aquest és el mandat que es troba a l'article 88 de la Constitució del Principat d'Andorra, quan estableix que "Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ésser modificades o anul·lades llevat els casos previstos per la llei o quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental" i d'aquí que la Llei Qualificada de la Justícia imposi als Batlles i Tribunals l'obligació d'executar i fer complir les decisions judicials (art. 9.1).

III.- I la mateixa sort desestimatòria han de seguir els altres arguments de la part recurrent. Així, el fet que existeixi un altre procés entre la Comunitat de Propietaris i altres copropietaris, en el qual no s'hagi imposat el recàrrec de demora, no obsta el caire de fermesa que té la sentència que ara s'executa i, per tant, essent altres parts litigants no produeix efectes en l'execució que ara s'examina. En aquest sentit, s'ha d'afegir també que l'al·legació dels principis generals del dret per a mitigar la imposició del recàrrec, que es denuncia com a injusta, s'hauria d'haver introduït a la fase declarativa del procés i no en aquesta fase d'execució, tota vegada que l'article 88 de la Constitució solament permet la modificació o anul·lació de les sentències fermes en els casos que preveu la Llei o per resolució del Tribunal Constitucional, mentre que en el cas que ens ocupa no es dóna cap d'aquests pressupòsits.

IV.- En definitiva, el refús de totes les al·legacions de la part recurrent motiven la desestimació de la resolució d'instància i es tradueixen, en matèria de costes processals, en la imposició d'aquestes a la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pels Srs. Peña i Romeu contra l'Aute, de data 4-10-2004, dictat a la fase d'execució dels autes B-0725-1/1999, i CONFIRMAR la part dispositiva de l'esmentat Aute, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.