Petició de modificació de mesures provisionals-règim de visites (292/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-292/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 27 de juliol del 2012 la representació processal de la Sra. Tur va formular petició de modificació de les mesures cautelars adoptades per Aute de juny del 2012 en el sentit de disposar que, mentre no es dictessin les mesures definitives en el marc del procediment endegat, el Sr. Seco pogués gaudir de la companyia de la filla comú exclusivament els dijous alterns des de la sortida de l'escola fins les 19.30h. havent-la de retornar al domicili matern -en aquelles setmanes que no li pertoqués el cap de setmana- i els caps de setmana alterns des del divendres a la sortida de l'escola fins el diumenge a les 19.30h., en què l'hauria de retornar-la al domicili matern.

II.- El Sr. J.L.H. es va oposar a aquesta petició en data 21 de setembre del 2012.

III.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 8 d'octubre del 2012 va decidir: Primer.- Desestimar la petició de modificació de les mesures cautelars dinamitzada per la Sra. R. mitjançant escrit de 27-07- 2012. Segon.- Completar l'Aute de 19-06-2012 en el sentit d'establir que els períodes vacacionals de la menor S. seran repartits per meitat entre els dos progenitors corresponent a la mare el primer període i al pare el segon quin acabarà el dia anterior a l'inici de l'escola a les 20.00h. i Tercer.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Tur i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estableixi que el Sr. Seco sols podrà gaudir de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns des del divendres a la sortida de l'escola fins el diumenge a les 19.30h., en què l'haurà de retornar al domicili matern, i els dijous alterns des de la sortida de l'escola fins a les 19.30h., havent-la de retornar igualment al domicili de la seva mare, en aquelles setmanes en que no li correspongui el cap de setmana.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Sra. Tur justifica la seva petició de que es modifiquin les mesures cautelars adoptades per l'Aute dictat en data 19 de juny del 2012 en relació a la seva filla menor de nom S. en l'existència d'un informe elaborat per la psicòloga Sra. Catalá, que es va lliurar a la Batllia en data 20 de juliol del 2012 i que se li va notificar el dia 24 d'aquell mes i any, és a dir, quan ja s'havia dictat l'esmentada resolució.

Argumenta la recurrent que el citat informe posa de relleu que la menor té sentiments contradictoris d'acceptació i rebuig envers el seu pare, la seva relació amb ell és variable i manifesta la voluntat d'allunyar-se'n, raó per la qual aquesta professional no entén procedent modificar el modus vivendi que la nena tenia fins el moment en què es va dictar l'esmentada resolució, ja que la seva dinàmica de benestar i rutines podrien minvar al mateix temps que la seva seguretat emocional. Per aquesta raó, la Sra. R. entén procedent mantenir el règim de visites que es seguia fins aquell moment en virtut del qual el Sr. Seco gaudia de la companyia de la menor els caps de setmana alterns, de divendres a la sortida de l'escola fins a dilluns al matí en què la retornava a la mateixa, suprimint la possibilitat que recull l'Aute de data 19 de juny del 2012 de recollir-la els dijous des de la sortida de l'escola, portant-la un altre vegada al mateix centre el divendres al matí.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent, cal tenir en compte que l'informe signat per la Sra. Catalá és provisional i les mesures adoptades per l'Aute de data 19 de juny del 2012 són cautelars, de tal manera que serà en el procediment principal, disposant ja de l'informe definitiu de la psicòloga i de totes les dades que permetin resoldre el present litigi, a on es podrà decidir la procedència de mantenir o modificar els contactes entre pare i filla que estableix la citada resolució, que, d'altra banda, la Sra. R. no va recórrer.

Cal tenir en compte igualment que el citat informe es refereix a les manifestacions de la nena en dates 4 i 10 de maig del 2012, és a dir abans de que es dictés la resolució que augmentava els contactes entre pare i filla respecte dels establerts anteriorment, raó per la qual no és possible saber si aquesta modificació ha disminuït o empitjorat el rebuig que la mena manifestava envers el seu pare, ni hi ha constància de que aquesta hagi estat perjudicial per la nena, ni hagi creat en ella situacions d'angoixa. D'altra banda, com posa de relleu el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe de 29 d'agost del 2012, el que manifesta la Sra. Catalá en el citat informe és que no és convenient establir el règim de custòdia compartida que es proposava, però en cap cas que no fos beneficiós per la menor augmentar els contactes entre pare i filla estimant que "el tipus de relació que pot mantenir amb la seva filla és de contactes freqüents i aquests li poden ser autoritzats des del moment present".

Cal destacar també que, si bé és cert que l'interès de la menor ha de ser determinant a l'hora de fixar unes mesures paternofilials concretes, les manifestacions d'una nena que en aquell moment tenia cinc anys (foli 8) no són excessivament rellevants per resoldre el present litigi quan és freqüent que en aquesta edat els menors estiguin més lligats a la seva mare que al seu pare i quan és evident que la S. pot percebre la tensió que existeix entre els seus progenitors i és fàcil que s'identifiqui amb els sentiments d'aquell amb el qual conviu.

Per últim, consta a les actuacions un altre informe de la psicòloga Sra. Criado de data 20 de febrer del 2012 en relació a la menor en el qual no es detecta l'animadversió de la nena envers el seu pare que mostra el de la Sra. Catalá i en el què es conclou que "s'ha de garantir el vincle de la nena amb el seu pare, per assegurar un desenvolupament afectiu sa" destacant que "quan un nen manté una relació estreta amb el seu pare corre un menor risc d'experimentar problemes de depressió, ansietat, desordres alimentaris, de relació de parella o sexuals (Zapata 1999). Contràriament l'existència d'una relació negativa pare-fill pot afectar negativament al benestar emocional tant del pare com del nen".

En el mateix sentit, aquesta Sala considera que no hi ha dubtes de que és positiu per un menor mantenir els contactes amb els dos progenitors una vegada aquests s'han separat per tal de mantenir amb allò possible una situació similar a aquella de la què gaudia quan convivien, mantenint un referent tant patern com matern que ha de resultar en el seu benefici, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs.

III.- Sol·licita igualment la recurrent que s'insti al Sr. Seco per tal de que no es personi a la sortida de l'escola de la nena quan és la seva mare qui l'ha de tenir en la seva companyia, però tampoc aquest motiu es pot estimar. Com encertadament posa de relleu l'Hble. Batlle, tant el pare com la mare de la menor han de modificar la seva conducta per tal que les divergències que puguin existir entre ells no es traslladin a la nena, perquè aquesta sens dubte capta aquesta tensió i això segur que l'afectarà, li produirà angoixa i la predisposarà contra el seu pare, encara que no sigui ell qui hagi propiciat l'enfrontament. Si el Sr. Seco i la Sra. R. compleixen amb la seva obligació de vetllar pel benestar de la seva filla de tal manera que la S. no es vegi afectada per la mala relació existent entre ells, segur que el fet de veure al seu pare sovint, encara que en ocasions sols sigui una estona a la sortida de l'escola, ha de facilitar el manteniment dels vincles afectius entre pare i filla.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Tur contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 8 d'octubre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.