**** (0213/06)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-213/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Almansa va formular davant de l'Hble. BATLLIA oposició a l'embargament preventiu sobre els seus bens, decretat per Aute de data 10 de desembre del 2004.

II.- La Sra. Agullo va contestar la demanda exposant que en el present cas es compleixen tots i cadascuns dels requisits legals per decretar l'embargament preventiu de bens de l'adversa.

III.- Per Aute de data 19 de juliol del 2006, l'Hble. Batlle ponent va desestimar la petició d'oposició a la mesura d'embargament preventiu, formulada pel Sr. Almansa en el seu escrit de data 8 de novembre del 2005, mantenint-se per tant la mateixa, imposant al darrer les costes processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Almansa ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que l'Aute impugnat ni tant sols esmenta en els seus considerants, l'oportunitat de la incompetència de jurisdicció, ni la qüestió de litispendencia, invocades pel Sr. ENTITY_4; i que subsidiàriament, la petició d'embargament no compleix els requisits legals de "fumus boni iuris" i de "periculum in mora".

II.- Respecte als motius d'incompetència de jurisdicció i de litispendencia, al.legats pel Sr. Almansa, els arguments de la part recorrent no poden prosperar, atès que no es tracta en el present procediment, d'un plet ordinari, sinó d'una demanda de mesura cautelar. En efecte, l'objecte de tot procés civil contenciós, es el de sol·licitar d'un òrgan jurisdiccional que es resolgui el litigi existent entre almenys dues parts; al contrari una demanda d'embargament preventiu no es més que la sol·licitud d'una mesura cautelar per a garantir una quantitat reclamada, però en litigi. La problemàtica derivada del dret de la part demandant a disposar de la quantitat reclamada, la resoldrà la jurisdicció del fons amb les normes de competència escaients. En canvi, l'embargament preventiu per tal de garantir la perennitat d'aquesta quantitat fins al final del procés, i per tant l'execució de la resolució que dictarà el tribunal sobre el fons en el seu dia, l'ha de decretar el jutge del lloc on s'ha d'executar la mesura cautelar per que sigui la mateixa eficaç, que es el lloc on esta dipositada la quantitat litigiosa. El jutge de la mesura cautelar no ha de resoldre res del litigi, sinó que actua en virtut de l'aparença de la pretensió al.legada. La seva competència la determina l'urgència i l'eficiència; per tant el jutge competent per decretar una mesura cautelar com un embargament preventiu, es sempre el jutge del lloc on s'ha de fer efectiva la mesura sol.licitada, amb tota independència amb el litigi principal que ha originat la petició de la mesura cautelar i que serà resolt en el seu temps per la jurisdicció competent.

III.- Pel que fa als requisits exigits per les disposicions del Decret del 1 de maig de 1922 per poder decretar-se un embargament preventiu, i mes concretament el "fumus boni iuris" i el "periculum in mora", s'ha també de confirmar la resolució recorreguda que ha fet una bona apreciació de la situació d'autes respecte als referits requisits legals. Tractant-se d'un conflicte derivant de la separació de conjugues, i mes concretament de la repartició dels diners dipositats en un compte xifrat obert en els llibres d'un establiment bancari del Principat, la documentació aportada per la Sra. Agullo, que ha demandat l'embargament, acredita suficientment l'aparença d'un dret de la mateixa sobre tots o parts dels diners dipositats. De la mateixa manera, el perill en mora esta fefaent, del moment que el Sr. Almansa, pot treure, a tot moment, tots els diners del compte i dilapidar-los.

IV.- En conseqüència, s'ha de desestimar el present recurs i posar les costes processals a càrrec de la part recorrent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació del Sr. Almansa,

Confirmar l'Aute del Hble. Batlle de data 19 de juliol del 2006, en tots els seus extrems;

Condemnar el Sr. Almansa al pagament de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.