Nul·litat d'actuacions: finalitats (A134/04)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 14 D'ABRIL DE 2005

Nul·litat d'actuacions: finalitats.- Cosa jutjada material: finalitats.- Cosa jutjada material: es pot apreciar d'ofici.- Dret a la jurisdicció.- Indefensió

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- .La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència, de data 20-1-2005, en el Rotlle núm. 134/04, en la qual establia: "DECIDEIX: ESTIMAR l'excepció de cosa jutjada negativa entre el present procediment núm. 0153-2/2003 i el procés núm. 0081-4/2001, ja finalitzat per sentència ferma de l'Honorable Tribunal de Batlles, de data 5-9-2002, i refusar l'examen del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la part agent, així com de la demanda que la mateixa part va presentar en data 22-7-2003. Procedeix desestimar la demanda interposada pels Srs. Campillo i Daza contra els Srs. Palau i els seus fills Agullo, Gálvez i Coll, com a hereus del difunt Sr. Pina, per apreciació d'ofici de l'excepció de cosa jutjada i imposar a la part agent les costes processals de primera instància. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada".

II.- La representació processal de la Sra. Daza i del Sr. Campillo van formular, per escrit de data 4-2-2005, incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada per aquest Tribunal.

La representació processal de la Sra. Palau i dels seus fills Agullo, Gálvez i Coll van oposar-se a l'incident de nul·litat per escrit de data 21- 2-2005 i van sol·licitar el refús del mateix i la imposició a la part promotora del mateix de les costes del procés.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar el promotor de l'incident que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que "1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, el primer motiu que esmenta el promotor de l'incident rau en que, al seu criteri, la Sala ha acollit l'excepció de cosa jutjada material, en el seu aspecte negatiu, i considera que no concorre la triple identitat necessària per què pugui apreciar-se la cosa jutjada. Així, assevera que la causa petendi és diversa en un procés i en un altre. El segon motiu de greuge que esmenta la part que promou l'incident de nul·litat es fonamenta en la interpretació restrictiva dels límits als drets fonamentals, atès que l'excepció de cosa jutjada no ha estat objecte de debat per les parts en primera instància, el que suposaria atorgar un termini per al·legacions a les parts i, al no poder-se defensar s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció a la part apel·lant de la sentència d'instància. I, en tercer terme, també entén vulnerat el dret a l'obtenció de la tutela judicial efectiva perquè la sentència de la Sala no fa justícia en l'afer concret.

II.- Si s'examinen per aquesta Sala els motius de greuge en els quals la promotora de l'incident de nul·litat considera que s'ha infringit l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra, resulta el que segueix. En primer terme, l'excepció de cosa jutjada acollida per aquesta Sala, sí que fou debatuda en primera instància, contràriament al que assevera la part que demana l'anul·lació de la sentència. Així, de la pròpia lectura dels resultants i considerants de la resolució d'instància s'extreu que la part defenent va adduir l'excepció de cosa jutjada en el seu escrit d'oposició a la demanda (Resultant segon) i, precisament, en atenció a aquesta al·legació es va raonar, per part de l'Honorable Tribunal de Batlles, en el Considerant III de la sentència sobre la viabilitat o no de l'excepció de cosa jutjada, entenent que malgrat que la identitat subjectiva i el petitum concorria, no es podia admetre el mateix en relació a la causa petendi. Per això, no calia donar cap tràmit d'al·legacions a la part apel·lant ni aquesta es va veure sotmesa a cap situació d'indefensió.

Així, al·legada i debatuda a la instància l'excepció de cosa jutjada, aquesta Sala, va entendre que, abans d'examinar el recurs d'apel·lació de la part agent, calia determinar si s'havia refusat o no correctament l'excepció de cosa jutjada ja examinada a la instància. I, en aquest sentit, com que la cosa jutjada esdevé una institució que cerca com a finalitat la seguretat jurídica i l'estabilitat de les resolucions judicials, a l'empara del que es preveu a l'article 88 de la Constitució del Principat d'Andorra, de manera que les pretensions ja resoltes en un procés anterior, amb caire definitiu, no puguin tornar a ser al·legades i reproduïdes en un procés posterior, i com que, en el sentit indicat, l'excepció de cosa jutjada es configura com un extrem d'ordre públic es possibilita, en el dret processal andorrà, la seva apreciació d'ofici, a l'igual que s'esdevé, per exemple, amb l'excepció de jurisdicció. I aquesta apreciació d'ofici, d'una excepció ja debatuda a la instància no produeix cap vulneració del dret a la jurisdicció, atès que el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret s'ha obtingut i resolt de forma definitiva en el procés anterior i, el que pretenia la part agent era tornar a reproduir i jutjar de nou extrems ja resolts amb caire definitiu i ferm, el que s'enfronta amb els principis de seguretat jurídica i estabilitat abans esmentats i el que no faria sinó vulnerar el dret a la jurisdicció de l'altra part litigant que veuria com un tema ja resolt amb caire definitiu pels tribunals pot ésser de nou sotmès a controvèrsia, el que significaria convertit en il·lusori el dret a un judici de durada raonable.

En segon terme, tampoc es poden acollir les al·legacions que, a criteri de la part promotora de l'incident, no es fa justícia sobre el cas concret i que discrepa de l'existència o no de la triple identitat en la cosa jutjada. En efecte, la Sala no entra a l'examen del fons de l'afer perquè entén que existeix identitat de parts, de causa petendi i de petitum entre el procés 153- 2/2003 i el 0081-4/2001 i, per consegüent, aprecia l'existència de cosa jutjada el que impedeix al Tribunal, en ares a garantir l'estabilitat de les resolucions judicials i la seguretat jurídica, que es torni a debatre un tema ja examinat i resolt amb caire definitiu i ferm. I, per altra part, perquè la part que promou l'incident de nul·litat impugna a través d'aquest incident que, a diferència del que sustenta la sentència de la Sala civil del Tribunal Superior, al seu criteri no existeix la mateixa causa petendi en un i altre procés, per la qual cosa no s'esqueia l'apreciació de la cosa jutjada. Però aquest extrem no pot ésser tampoc atès, tota vegada que la Sala va raonar amb detall sobre la concurrència dels requisits i pressupòsits de la cosa jutjada en el seu Fonament de Dret II, sense que aquest extrem, de legalitat ordinària i d'apreciació de la Sala, pugui justificar cap vulneració del dret a la jurisdicció. Ans al contrari, el que podia haver vulnerat el dret a la jurisdicció hagués estat que la Sala no hagués motivat i explicitat els arguments pels quals s'entenia que existia cosa jutjada en el procés i no es podia entrar de nou en el fons de l'afer, d'acord amb allò que estableix l'article 88 de la Carta Magna.

III.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 20 de gener de 2005 i, per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa. Així mateix, la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix.

Decisio

Atesos els preceptes legals vigents i els usos i costums aplicables al present supòsit,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 20-1-2005, i condemnar a la part instant del present incident de nul·litat d'actuacions al pagament de la totalitat de les costes que ha generat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.