AUTE. GOVERN - RECURSOS ADMINISTRATIU. La sol·licitud en què es manifesta disconformitat amb una resolució prèvia ha de ser qualificada de recurs administratiu i correspon a l'Administració donar-li el tràmit adient. (2000059/2013)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000059/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000097/2015

AUTE 7-2016

PARTS:

Apel·lant: SINDICAT

Representant: Sra. Cañellas

Advocat: Sr. Montenegro

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Corbacho

Advocat: Sr. Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000059/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sindicat va interposar demanda davant la Batllia en data 10 de juny de 2013, contra l'aplicació per part del Govern de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa, als conceptes de paga extraordinària i disponibilitat fora de la jornada laboral.

2.- El Tribunal de Batlles, per mitjà d'aute dictat el 12 d'octubre de 2015, va declarar la inadmissibilitat de la demanda presentada pel Sindicat.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

la sol·licitud de data 3 d'abril de 2013, presentada pel sindicat davant el M.I. Sr. Ministre de Finances i Funció Pública correspon a un recurs de reposició, atès que en el cas d'autes no es podia presentar cap recurs d'alçada;

els requisits mínims exigits per l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal han estat respectats, i per conseqüent s'ha de dictar una resolució revocant l'aute recorregut i estimant íntegrament la demanda.

4.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat pels motius següents:

la part agent ha qualificat la sol·licitud de data 3 d'abril de 2013 com a recurs de reposició per primera vegada en el seu escrit d'apel·lació, no fent-ho en primera instància;

s'havia de presentar un recurs d'alçada i no de reposició;

l'escrit del sindicat de data 3 d'abril de 2013 no es pot reconduir com un recurs de la resolució del M.I. Sr. Ministre, ni per la seva forma ni pel contingut de les seves peticions;

en el supòsit que es revoqués l'aute recorregut, s'escauria retornar els autes al Tribunal de Batlles per a que continués amb la tramitació de la causa.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, el Tribunal de Batlles ha declarat inadmissible la demanda interposada per la part agent en data 10 de juny de 2013 i ha disposat l'arxiu de les actuacions, en considerar que no s'havia esgotat la via administrativa prèvia mitjançant la interposició del recurs corresponent.

El sindicat recurrent impugna aquesta decisió, considerant que l'escrit que va presentar el 3 d'abril de 2013 era el recurs de reposició preceptiu, de manera que s'han seguit de forma adequada les normes de procediment i no procedia acordar l'arxiu de les actuacions. Acaba sol·licitant que s'estimi íntegrament la demanda presentada per la part.

Tercer.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa, convé resumir breument el contingut de l'expedient administratiu incorporat a les actuacions, del qual resulta que:

El Ministre de Finances i Funció Pública va adreçar un escrit al Director del Departament de Policia del Ministeri de Justícia i Interior, en data 12 de març de 2013, que contenia determinades indicacions sobre l'aplicació de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

En relació a aquest escrit, el sindicat recurrent va presentar una sol·licitud el 3 d'abril de 2013, adreçada a la Secretaria d'Estat de Funció Pública, en l'encapçalament de la qual es feia constar que:

"...ens plau dirigir-nos al Ministeri de Finances i Funció Pública del M.I. Govern d'Andorra, a fi d'informar i sol·licitar la reposició degut a una resolució del M.I. Sr. Ministre de Finances i Funció Pública...".

El Secretari d'Estat de Funció Pública va donar resposta a la referida sol·licitud, mitjançant escrit de 21 de maig de 2013, que és objecte d'impugnació en la demanda presentada davant de la Batllia.

Quart.- No es pot deixar d'assenyalar que els successius escrits que ha presentat la part agent davant de l'Administració i dels Tribunals incorren en una manifesta manca de concreció, ja que no identifiquen amb la necessària claredat els actes que es pretén impugnar en cada cas, i a més són incongruents, com resulta de la contradicció que s'aprecia entre les manifestacions formulades en la instància, segons les quals no seria necessari el recurs administratiu previ ("...que pretén el Govern, que es torni a sol·licitar el mateix amb un paperet que digui "recurs de reposició"? i es demori la resolució com a mínim dos mesos més") i les que es defensen en aquesta alçada, segons les quals ja es va presentar aquest recurs de reposició el 3 d'abril de 2013.

Això no obstant, no es pot oblidar que el dret d'accés als tribunals forma part essencial del contingut del dret fonamental a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En conseqüència, la interpretació de les normes processals s'ha de fer en el sentit més favorable a la plena virtualitat d'aquest dret, sense que això impliqui prescindir dels requisits d'ordre formal que en cada cas exigeixen les lleis.

Cinquè.- En el supòsit que ara s'examina, el sindicat recurrent va manifestar la seva disconformitat amb la forma en què s'aplicava la Llei 2/2012 als seus representats, i ho va fer impugnant l'escrit de 12 de març de 2013 mitjançant una sol·licitud que afirmava "sol·licitar la reposició" de l'anterior.

En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar que l'escrit presentat per la part agent el 3 d'abril de 2013 havia de ser considerat com un recurs administratiu contra la decisió prèvia a què es refereix. No es pot apreciar, doncs, la manca de recurs administratiu en què es basa l'aute impugnat.

No resulta rellevant la qualificació del recurs que realitza l'agent, ja que no hi va haver en cap cas la indicació del mitjà d'impugnació pertinent, segons l'article 47 del Codi de l'Administració, i corresponia en tot cas als serveis administratius donar-li la tramitació adient.

Els raonaments precedents condueixen a estimar el recurs d'apel·lació que interposa l'agent. Ara bé, ja que s'està impugnant una resolució interlocutòria, resulta evident que no procedeix examinar la qüestió de fons, sinó que s'han de retornar les actuacions a la Batllia, per a que prossegueixi la seva tramitació en legal forma.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sindicat contra l'aute dictat per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 12 d'octubre de 2015, el qual es revoca i deixa sense efecte, amb devolució de les actuacions a l'òrgan del qual procedeixen, per tal que continuï la seva tramitació en legal forma.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta resolució al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.