Incident execució familia-atribució del domicili (TSJC 281/14)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000281/2014 ORIGEN: 4000930/2009

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en data 03-09-2013 el Sr. Pérez formulava demanda d'execució de sentència sol·licitant l'atribució del domicili familiar en favor seu, doncs considerava que la Sra. Alcalá no vivia al Principat i que per tant, incomplia la condició de la seva atribució, a tenor del que disposa la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal de la Secció Civil de data 09-06-2010, quina decidia, entre altres, que l'atribució del domicili familiar corresponia a la Sra. Alcalá, per mentre visqués al principat.

II.- Per escrit de data 02-10-2013 la representació processal de la Sra. Alcalá contestava a la demanda d'execució formulada per l'adversa i manifestava la seva oposició, doncs afirmava que residia al Principat; Que l'atribució del domicili familiar en favor seu es feu en el procediment de separació, doncs la unitat immobiliària estava condicionada per a minusvàlids; Que restava llargues temporades amb la seva filla a Saragossa, doncs és on aquesta cursa estudis superiors; Tanmateix, exposava que pateix una minusvàlua del 77% que l'obliga a romandre en una cadira de rodes sense poder valer-se per ella mateixa, depenent total i plenament de terceres persones. Que compte tingut que requereix assistència les 24 hores i les ajudes rebudes al Principat només li permetien disposar d'una persona unes hores al dia, a més a més de no poder tenir una persona al seu càrrec les 24 hores del dia, ateses les circumstàncies econòmiques que l'envolten, és la seva filla qui pren cura de la seva mare tots els dies fora de les seves hores d'estudi, essent el principal motiu pel quin no sempre romangui al Principat; Altrament, precisava que resideix al Principat d'ençà l'any 1989 i que resta setmana, períodes de vacances escolars i amb caràcter habitual per efectuar visites mèdiques i afers personals.

III.- En dates 21-11-2013 i 28-11-2013 les parts evacuaren el tràmit previst per la proposició de proves i judici de proves, respectivament.

IV.- Les parts presentaren els seus respectius escrits de conclusions a l'Audiència prevista pel dia 13-02-2014.

V.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 01-07-2014, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX:

PRIMER.- Desestimar la demanda d'execució formulada pel Sr. Pérez per escrit de data 3-9-2013.

SEGON.- Notificar la present resolució a les parts interessades.".

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Pérez i, en data 26-09-2014, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació íntegra de la resolució d'instància.

VII.- Per Aute, de data 26-01-2015 aquesta Sala va refusar les pretensions probatòries, com a diligències per a millor proveir, interessades per la part recurrent en el seu escrit conclusions de data 26-09-2014.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'incident d'execució que porta causa del present recurs d'apel·lació rau en el fet que la sentència de separació va acordar en el seu dia que quedava atribuïda a la senyora Alcalá el domicili conjugal, propietat dels dos cònjuges, "mentre visqui al Principat". Per part del Sr. Pérez es discuteix que la senyora Alcalá visqui al Principat i en conseqüència demani que se li atribueixi a ell l'habitatge. L'Aute d'instància considera que la senyora continua vivint al Principat i desestima la petició del canvi d'assignació domiciliària. Contra tal decisió s'alça la part promotora de l'incident.

SEGON.- Abans d'entrar en l'anàlisi de la prova practicada en aquest incident d'execució, hem de deixar palesa la situació personal de la senyora Alcalá. Aquesta senyora està afectada d'una discapacitat en un 77% que la fa depenent de terceres persones pels actes de la vida quotidiana. Per aquest motiu percep una pensió conjunta d'uns 800EUR al mes. També té reconeguda des de l'any 2010 una pensió compensatòria a càrrec del Sr. Pérez. La filla d'ambdós viu a Saragossa on estudia i amb ella passa llargues temporades. La senyora Alcalá ja admet que ve al Principat en període de vacances de la seva filla, així com caps de setmana i en ocasió de visites mèdiques i per afers personals. Manté la cura del domicili, paga totes les seves obligacions com a copropietària i manté una persona que té cura de la neteja del seu pis durant 6 hores al mes.

TERCER.- El Sr. Pérez ha demostrat que efectivament els consums dels subministraments d'aigua, llum i telèfon han disminuït de manera notable des del 2010, coincident amb la data que la seva esposa reconeix que va començar a passar llargues temporades amb la seva filla. Per tant no hi ha cap mena de dubte que les estades de la senyora en el pis andorrà són molt espaiades degut a la situació personal abans descrita, situació per cert que ja existia quan es va resoldre el procés de separació.

Però el que resulta transcendental per resoldre en justícia la interpretació i abast que cal donar a la mesura d'atribució del domicili a ella en la sentència de separació, hem de tenir en compte el fet més rellevant: que la senyora Alcalá no disposa de cap altre habitatge propi per viure que el del Principat. Això significa que si viu ara amb la filla gran part del seu temps és per una situació transitòria i contingent. La filla té la bona disposició i oportunitat de fer-se cura de la seva mare però aquesta situació no es pot convertir en una obligació d'allotjament que se li traspassi des de l'obligació del marit que l'ha de suportar com a conseqüència d'haver-se casat i fundat una família. L'obligació imposada en la sentència l'ha de suportar el marit i copropietari però no se li pot traslladar a la filla que si bé actualment està en condicions d'ajudar a la seva mare això no es pot convertir en una càrrega per la resta de la seva vida.

Si l'atribució de l'habitatge a un dels cònjuges troba la seva justificació en la situació de major necessitat (article 56 de la LQM), en aquest cas resulta palesa aquesta necessitat de no deixar a la Sra. Alcalá sense un domicili propi en el país on hi viu des de l'any 1988.

Per tant, coincidim plenament en la decisió de l'Hble. Batlle de considerar que no ha de ser modificada l'atribució del domicili radicat en la XXXX.

QUART.- La Sra. Alcalá demana en el seu escrit de contesta a les conclusions del recurrent que se li imposin les costes de la instància a ell, cosa que no es pronúncia l'Aute contra el qual s'apel·la. Però aquesta qüestió no pot ser atesa perquè ella no ha impugnat la resolució i per tant ha de quedar sense condemna.

Malgrat això, les costes del recurs d'apel·lació han de ser imposades a la part recurrent a la vista de la desestimació del recurs.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Pérez contra l'Aute de l'1 de juliol del 2014 dictat per l'Hble Batlle i li imposem les costes del recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.