Altre incident de nul·litat (258/11)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-258/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21 de juny del 2011 decidint: "Primer.- Desestimar l'excepció d'improcedència de procediment interposada per l'Hble. Olmo en relació a la demanda formulada per la societat Espada. Segon.- Estimar mínimament la demanda formulada per la societat Espada contra l'Hble. Olmo, declarant que el projecte de nova concessió del Olmo quin plec de bases fou aprovat en el Consell de Olmo de 04-05- 2005 inclou dues zones quin ús pertany a Espada tractant-se d'aquelles que en el dictamen tècnic del Sr. Macias apareixen en els folis 2942 (triangle de color verd) i 2916 (part colorejada de color blau). Tercer.- Desestimar les restants pretensions articulades per la societat Espada contra l'Hble. Olmo. Quart.- Desestimar la demanda reconvencional formulada per l'Hble. Olmo contra Espada. Cinquè.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes derivades de la demanda principal; en relació a les costes derivades de la demanda reconvencional aquestes han de ser imposades al seu promotor, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

II.- La societat "Espada" i l'Hble. Olmo van interposar recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància i aquesta Sala va dictar Sentència en data 31 de gener del 2012 decidint: "DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la societat "Espada" i per l'Hble. Olmo contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 21 de juny de 2011; declarar d'ofici la incompetència de la jurisdicció civil per resoldre la demanda formulada per "Espada" contra l'Hble. ENTITY_5; revocar i deixar sense efecte per tant els apartats "Segon" i "Tercer" de la sentència d'instància; confirmar els apartats "Quart" i "Cinquè" de la repetida resolució. No efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància".

III.- La representació processal de la societat "Espada" formula incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta darrera resolució, sol·licitant que es declari la seva nul·litat i es substitueixi per una altra que resolgui el recurs d'apel·lació, subsanant els defectes descrits en el seu escrit de conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat, s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució.

En el cas present, la representació processal de la societat "Espada" argumenta que la Sentència del dia 31 de gener del 2012, la qual es sol·licita la nul·litat, desconeix el dret al procés degut i a la motivació jurídica. En efecte, segons la societat recurrent, aquesta Sala ha modificat en el temps, sense nous elements, la percepció de la seva competència objectiva.

És veritat que amb anterioritat a l'emissió de la sentència d'aquesta Sala del 31 de gener del 2012 i que aixecava d'ofici, l'excepció de manca de competència de la jurisdicció civil per resoldre la demanda formulada per "Espada" contra l'Hble. Olmo, tres decisions jurisdiccionals havien acceptat, almenys tàcitament, la competència de la jurisdicció civil per resoldre el conflicte d'autes. Això no obstant, cal ressaltar, en primer lloc que abans de l'adopció de la sentència objecte de l'incident, concretament durant la fase de discussió de la procedència de la mesura cautelar consistent en "la prohibició del Olmo d'adjudicar a tercers l'ús dels terrenys que són objecte de la carta adreçada a Espada el 5 de maig d'enguany", les parts havien debatut sobre la naturalesa privada o administrativa del litigi de fons. A més, l'Aute de la Batllia del 19 de juny de 2006 desestimava la mesura preventiva, tota vegada que afectava béns del domini públic comunal. Per conseqüent, si els litigants mantenien dubtes sobre aquesta difícil qüestió durant aquella fase del procés, no poden al·legar ara la seva "perplexitat" davant la solució finalment adoptada.

En segon lloc, les qüestions relatives a la competència jurisdiccional són d'ordre públic, cosa que exigeix el seu examen en seu d'apel·lació, no essent de la responsabilitat d'aquest Tribunal la llarga duració del litigi davant el Tribunal a quo per uns motius que ni tan sols s'al·leguen.

En tercer lloc, és indiscutible que en examinar-se la legalitat de l'Aute de la Batllia del dia 19 de juny de 2006, aquesta Sala va admetre tàcitament la competència de la jurisdicció civil. Això però, cal destacar que el principi de la intangibilitat o invariabilitat de les resolucions -defensat pel "Espada"-es predica front a les decisions fermes, les quals no interessen aquelles que es pronuncien provisionalment i instrumentalment sobre sol·licituds "accessòries", com és el cas de les mesures cautelars. En efecte, les resolucions cautelars careixen de projecció exterior, no es projecten en les decisions judicials següents i doncs s'esgoten una volta s'adopta la decisió material final, la qual té vocació de perpetuïtat, doncs impedeix, en termes generals, la realització d'un altre procés amb idèntic objecte. Per tant, en tenir una duració temporal i transitòria, les repetides mesures cautelars no gaudeixen dels efectes que envolten la cosa jutjada material, imprescindible per vincular el Tribunal en les seves decisions posteriors. Cal recordar que l'Aute d'aquesta Sala del 30 de març de 2007, es va adoptar, sense prejutjar el fons de l'assumpte, en base a una aparença de bon dret (i un periculum in mora), inclosa la competència objectiva de la jurisdicció civil, però sense conèixer l'abast complet de la problemàtica (materialitzada en la fase d'al·legacions de primera instància) ni estar en possessió de la globalitat de les proves. Per tant, l'enjudiciament de la controvèrsia o del fons de la problemàtica no té lloc, com ho suggereix la societat "Espada", durant la substanciació de la sol·licitud de mesures provisionals, sinó en el moment de dictar sentència. Seguir la teoria de la recurrent suposaria convertir en estèril la tramitació del procés, un cop resolta la mesura preventiva, conculcant-se aleshores el dret al procés degut.

En el cas d'autes, no va ser fins el moment de dictar sentència que la Sala va reunir tots els elements de dret i de fet necessaris per resoldre conforme a Dret. Fou llavors quan es va advertir, entre molts altres aspectes, com la mateixa societat "Espada" afirmava que la seva constitució "perseguia incrementar l'interès turístic de la parròquia mitjançant la creació d'una estació d'esquí a Z, que hauria de permetre urbanitzar aquella zona i equipar-la turísticament" (foli 480 de l'escrit de rèplica). Les al·legacions comunals anaven en mateix sentit: "(mitjançant) la fusió d'empreses que va tenir lloc en el període 1968-69, el Comú ... simplement pretenia col·laborar i tractar d'optimitzar recursos de cara al desenvolupament de la parròquia" (folis 347 i 348 de l'escrit de contesta) i "El Pla D. està fet al servei de l'aprofitament i gestió dels béns de la parròquia d'X" (foli 604 de l'escrit de dúplica). Aquestes lectures dels estatuts socials -mai invocades durant la tramitació de la mesura cautelar- van conduir la Sala a vincular la finalitat de la societat amb la prossecució d'una missió d'interès general i, in fine, a declinar ex officio la seva competència. A l'ensems, en el seu escrit de dúplica, el Olmo posava de manifest, en relació amb la qüestió del dret de preferència que: "només tindria ple sentit en seu administrativa, atesa la naturalesa juridico-administrativa del règim de les concessions administratives" (foli 632). En el mateix escrit, la Corporació afegia que per posar en pràctica el Pla D., calia "un acte formal d'afectació de determinats béns de domini públic comunal a la concessió del domini esquiable" (folis 586-587), qual cosa equival a l'adopció d'un acte administratiu. Aquestes noves asseveracions van també contribuir als pronunciaments finals.

Per finalitzar, la societat "Espada" fa al·lusió a la sentència de la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia núm. 17/2005 del 5 de maig de 2005, per justificar la incoherència de la decisió ara impugnada. La sentència de la jurisdicció administrativa no guarda però cap relació amb la nostra sentència, hagut compte que la resolució de la Sala administrativa es refereix a la naturalesa civil dels contractes emfitèutics que el Olmo realitza amb particulars. En el cas que ens ocupa, els acords dels dies 22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969 no són contractes emfitèutics i es refereixen a béns afectats, a diferència dels primers, a la prestació d'un servei públic.

III.- Ateses les anteriors consideracions, estimen que el fet de que la decisió d'aquesta Sala no respongui als interessos de la part que promou l'incident no pot portar a entendre que s'hagin vulnerat els seus drets constitucionals, en particular perquè les conclusions a les què el Tribunal ha arribat es fonamenten degudament al nostre criteri, de tal manera que cal desestimar aquest incident de nul·litat.

IV.- En desestimar-se l'incident, procedeix imposar les costes processals a la part que l'ha promogut de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal de la societat "Espada" en data 17 de febrer del 2012, imposant a la part promotora de l'incident les costes processals que aquesta hagi generat. FER AVINENT a les parts del què disposa el segon paràgraf del tercer apartat de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials introduït per la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials del 22 d'abril de 1999, i el redactat de l'article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional en la seva redacció del 22 d'abril de 1999.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.