Embargament preventiu (0232/06)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-232/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Miró va interposar demanda, de data 21-7-2006, envers la mercantil Vaquero, en virtut de la qual sol·licitava que, atès l'incompliment del contracte d'obra que vinculava a les parts, es través embargament preventiu sobre els béns de la deutora.

Per escrit, de data 7-9-2007, la representació processal de Vaquero s'oposava a l'embargament preventiu.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 14-9- 2006, segons el qual estableix: "Primer.- No donar lloc a la demanda d'embargament preventiu sol·licitada per escrit presentat en data 31 de juliol d'enguany per la representació processal de la societat Miró contra la societat Vaquero.

2on.- Fixar l'Audiència del proper dia 29 de setembre de 2006, a les 10'00 hores, en el curs de la qual la part actora presentarà la demanda en reclamació de quantitat pel procediment ordinari, fent els advertiments legals oportuns a les parts en cas d'incompareixença".

III.- La representació processal de la mercantil Miró va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data 29-11-2006, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual demanava que es procedís a la revocació de l'Aute dictat a la instància. Per el contrari, la representació processal de la part defenent va presentar, en data 20-12-2006, l'escrit de contesta a les conclusions, pel qual demanava que es confirmés íntegrament la part decisòria de la resolució d'instància i que s'imposessin a la part agent les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius. En primer terme, manifesta que si bé és cert que la major part de la documentació que s'ha presentat és còpia, això s'explica pel fet que l'original es troba en poder de la defenent per tal que la Direcció Facultativa presti la seva conformitat. Afegeix, però, que alguns dels treballs es troben recolzats en dos llibres d'obres aportats a les actuacions. En segon terme, sustenta que recolza la tesi de l'agent el fet que s'hagi efectuat un pagament de 500.000 Euros a compte de la liquidació final.

La resolució judicial d'instància argumenta el refús de la mesura cautelar en l'absència de fumus boni iuris. Així, entén que de l'examen de les certificacions d'obra es desprèn que es reclamen treballs efectuats fora de pressupost, de manera que requerien la conformitat de la direcció d'obra, de manera que constitueixen documents unilaterals que no poden ésser considerats com a títol suficient.

II.- De les proves practicades a les actuacions s'extreu la certesa de les relacions jurídiques existents entre les mercantils avui litigants. Així mateix, resulta que existeixen tres classes de certificacions: unes, aquelles pagades i signades per la direcció facultativa: les segones, signades per la direcció facultativa, però amb la menció a compte, atès que manca la seva comprovació per la direcció facultativa i a aquestes corresponen les quantitats a compte percebudes per la part agent. I, les terceres, les presentades amb la demanda, les quals no presenten ni la conformitat ni tan sols la signatura de la direcció facultativa.

Per consegüent, s'ha de concloure amb la resolució d'instància que l'aparença de bon dret respecte de la quantitat que es reclama no es pot derivar de les "terceres" certificacions, en virtut de les quals es recolza la demanda d'embargament, tota vegada que, finalitzada l'obra, abonades les certificacions i lliurades unes quantitats a compte de la liquidació final, la discussió sobre l'existència i exigibilitat d'un dret de crèdit per altres treballs executats s'ha de dirimir en el procés principal, sense que es pugui entendre que les referides certificacions poden constituir un fumus boni iuris, a efectes d'integrar la primera de les exigències de les mesures cautelars. En aquest ordre d'idees, s'ha d'afegir que ja s'ha raonat sobre les quantitats lliurades a compte i la seva raó de ser, a la vegada que l'argument que la realitat dels treballs consta en els llibres d'obra, tampoc pot reeixir, perquè la part recurrent afirma que alguns dels treballs ressenyats en les certificacions consten en els llibres d'obra que s'acompanyen, sense especificar de quins treballs es tracten ni de la seva concreció, de manera que aquesta al·legació, per la seva manca de concreció i de precisió, no pot motivar el canvi de criteri en relació a la solució mantinguda a la instància.

III.- Per tot el que s'ha exposat en els anteriors fonaments de dret, s'escau procedir a la confirmació íntegra de la resolució d'instància, el que s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Miró contra l'Aute, de data 14-9-2006, dictat per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part dispositiva. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.