Competència de la Sala Civil del TSJ per a conèixer de la taxació de costes en els recursos d'apel·lació (A150/04)
- Resolució
- Aute · 20/01/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 3/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:3A
- Recurs
- A150/04
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Antoni Bruguera Manté, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- PAGAMENT CURADOR TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ADVOCAT PROCURADOR COSTES PROCESSALS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictar una sentència en relació a un recurs d'apel·lació presentat per la representació processal del Sr. Plaza contra l'Aute de l'Honorable Batlle, que havia decidit no executar les costes processals relatives als honoraris de lletrat i procurador generats en segona instància. El tribunal va rebutjar el recurs d'apel·lació, però va decidir taxar les costes processals, fixant els honoraris d'advocat en 976 euros i els honoraris de procurador en 120 euros. El tribunal també va denegar la petició de la part recorreguda per ajornar el pagament de les costes processals. Finalment, el tribunal va decidir no imposar les costes processals a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin
AUTE DE 20 DE GENER DE 2005
Competència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia per a conèixer de la taxació de costes en els recursos d'apel·lació- Determinació de l'import de la minuta d'honoraris del procurador dels tribunals derivada d'un incident de nul·litat.- Determinació de l'import de la minuta d'honoraris de l'advocat.- Ajornament del pagament de les costes processals: improcedència.- Economia processal
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- L'Honorable Batlle va dictar Aute, de data 8-6- 2004, en virtut del qual establia el que segueix: "DECIDEIX donar lloc a la present execució de l'Aute presentada per la representació processal del Sr. Plaza en l'escrit de data 28 de juny del 2002, únicament pel que es refereix a l'import de 18,03 Euros en concepte de taxes judicials i abstenir-se de la present execució pel que es refereix als honoraris de lletrat i procurador generats íntegrament en Segons Instància, sense perjudici que les parts acudeixin per davant del M.I. Tribunal Superior de Justícia per tal de resoldre els motius que les oposen pel que fa a les costes en concepte d'honoraris d'advocat i procurador en Segona Instància".
II.- La representació processal del Sr. Plaza va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentat Aute i, en data 21-10-2004, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, demanava que es procedís a la revocació de la sentència i es taxessin les costes en la quantitat de 2.199,96 Euros, amb imposició a la part recorreguda de les costes processals.
III.- Per el contrari, la representació processal de la Sra. Plaza va oposar-se al recurs interposat i, en data 23-11-2004, va formular llur escrit de contesta a les conclusions, on sol·licitava el refús del recurs d'apel·lació; subsidiàriament la taxació de les costes en la quantitat de 150 euros per lletrat i, en relació al procurador, solament les costes en relació a l'incident i no a tota la segona instància. Per últim, sol·licita que es permeti efectuar el pagament en el moment del repartiment dels béns del matrimoni arrel del procés que ja es tramita a la Batllia.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'examen d'aquest recurs d'apel·lació i de la contesta al mateix obliga a la Sala a pronunciar-se sobre tres qüestions diverses. La primera d'elles ja ha estat resolta per aquesta Sala i constitueix una doctrina clara i uniforme, en el sentit que (Aute 10 de gener del 2005) la taxació de les costes processals, com a dret de crèdit que ostenta una part litigant envers l'altra per a ser rescabalada de les despeses que el procés judicial li ha comportat, derivades d'actuacions seguides en segona instància davant aquesta Sala Civil del Tribunal Superior, s'han d'examinar per la pròpia Sala, tota vegada que és ella la que ha conegut de les actuacions de les parts litigants i pot valorar la complexitat de l'afer, la rellevància econòmica del mateix, l'efectiu treball desenvolupat per la seva representació processal i direcció lletrada i el resultat obtingut, així com altres circumstàncies que es poden prendre en consideració per a determinar i fixar el quantum de les costes processals.
Aquestes asseveracions ja posen en relleu que el primer motiu que esgrimeix la part recurrent, consistent en la revocació de l'Aute de la Batllia no pot ésser estimat, tota vegada que, a més dels arguments anteriors, no obsta el fet que sigui competent per a l'execució de resolucions judicials en matèria civil el Batlle o ponent del Tribunal de Batlles que ha conegut de l'afer en primera instància (art. 1 Decret sobre execució de resolucions judicials en matèria civil de data 4-2-1986), atès que no s'extreu de la competència dels Batlles l'execució de les resolucions judicials civils, sinó que el que es precisa és que la taxació de les costes processals de la segona instància s'ha d'efectuar per aquest Tribunal, sens perjudici de la ulterior execució de l'import de les costes fixades per aquesta Sala.
En aquest sentit, si bé correspon a la Sala la concreció i determinació de les costes de segona instància, sí que cal precisar que l'Aute, en la seva part dispositiva s'absté de l'execució, quan hauria estat més adequat assenyalar que remet les actuacions al Tribunal Superior per a la taxació de les costes. I encara que el recurrent consideri que ha de ser revocat l'Aute de la Batllia, atès que no és viable conforme a la competència dels Batlles sobre execució l'abstenció en relació a la mateixa, s'ha d'indicar que es tracta d'una imprecisió terminològica, tota vegada que de la lectura de la part dispositiva del Aute ja s'extreu que el que fa el Tribunal d'instància és emplaçar les parts al Tribunal Superior a taxar les costes generades davant d'ell per les seves actuacions. Per consegüent, el recurs ha de ser refusat, encara que en atenció a les circumstàncies descrites no s'escaigui efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
II.- La segona qüestió sobre la qual s'ha de pronunciar aquesta Sala és que el recurrent invoca l'economia processal i demana a la Sala que procedeixi a la taxació de les costes. En aquest ordre d'idees, sens perjudici que hauria d'haver iniciat la part recurrent la taxació davant d'aquest Tribunal, com que les actuacions contenen tots els materials necessaris per a poder resoldre sobre la taxació de costes, en ares de l'economia processal, i tota vegada que ambdues parts han tingut ocasió d'ésser escoltades i formular les al·legacions que han tingut per convenient en relació a la referida taxació, procedeix determinar l'import de la mateixa.
Quant a les partides, s'han de diferenciar la partida referent als honoraris de Lletrat i la dels honoraris de Procurador. Quant a aquests darrers, sosté la part que els impugna que dins de les partides que inclou consten la tramitació d'un recurs d'Aute davant el Tribunal Superior fins a l'Aute de desestimació del recurs de nul·litat i a la demanda d'execució (cfr. document núm. 2 aportat per la part ara recurrent en el seu escrit de 28-6-2002) i que es contenen partides que no tenen a veure amb les costes de l'incident. I aquesta impugnació ha de triomfar perquè en la pròpia factura s'indica Recurs Aute de 21-03-2001, que és el dictat pel Tribunal de Batlles, mentre que les costes a les quals té dret la part recurrent són les de l'incident de nul·litat d'actuacions, com estableix l'Aute d'aquesta Sala de 9-11-2001, però no la tramitació d'un recurs d'un Aute anterior, que fou inadmès a tràmit, ni les costes de la demanda d'execució. En definitiva, correspon, aleshores, per aquesta Sala determinar que la quantia de la partida de procurador, als efectes de les costes processals, i tenint en compte que l'únic concepte que s'inclou en aquesta taxació és el de l'incident de nul·litat. I, en aquest sentit, d'acord amb la factura que es troba a les actuacions i en relació amb el treball efectuat i les característiques de l'afer, correspon fixar la quantia en 120 Euros.
Respecte dels honoraris d'advocat, manifesta la part que els impugna que no és procedent la condemna a l'abonament de l'import de 2000 Euros perquè s'ha pres en consideració la norma 17 del Barem orientador per a la determinació dels honoraris, però la base de càlcul ha esdevingut errònia. Entén la part que els impugna que la seva pretensió era esdevenir part i no es pot partir de la valoració econòmica del procés i com que es tracta d'una qüestió sense contingut econòmic s'ha de fixar el mínim en 150 Euros.
Per la fixació dels honoraris d'advocat en la present taxació, s'ha de tenir en compte, en primer terme, que sí esdevé cert que la quantia del litigi no pot ésser presa com a base pel càlcul dels honoraris del lletrat, tota vegada que la pretensió de la Sra. Plaza era ésser part en el procés i aquesta qüestió refusada pel Tribunal de Batlles havia estat objecte d'un recurs inadmès per aquest Tribunal en data 13-9-2001. I és contra aquesta decisió que la Sra. Plaza planteja un incident de nul·litat d'actuacions, perquè considera que l'aute de 13- 9-2001 vulnera el seu dret a la jurisdicció. Arribats a aquest extrem, s'evidencia que la pretensió esgrimida s'ha de qualificar com de quantia no determinable.
Aleshores, fixada la quantia com a no determinable, s'ha de recórrer a la norma orientadora núm. 12 que estableix que la base de càlcul es xifra en 30.000 Euros i procedir a l'aplicació de la norma 17.1, amb el mínim de 150 Euros, que dóna lloc a una minuta de 976 Euros. En canvi, si bé la Sala convé fins aquí amb l'informe de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Andorra, no pot, en canvi, entendre que l'incident de nul·litat pogués ésser entès com revestit d'una complexitat especial (norma 17.2) que justifiqués l'increment dels honoraris en un 50%. I no pot ser qualificat com de complexitat especial perquè no cal confondre la pretensió d'anul·lació de l'Aute d'aquest Tribunal de 13-9-2001 amb les pretensions objectes del procés en el qual volia ésser part la Sra. Plaza, per la qual cosa s'escau fixar els honoraris d'advocat en la quantitat de 976 Euros.
III.- La darrera qüestió objecte d'examen és la relativa a l'ajornament en el pagament de les costes processals que demana la part recorreguda i impugnant de la taxació. Aquesta Sala no pot accedir a la petició efectuada, atès que taxades les costes i, una volta esdevinguin executives, es tracta d'un dret de crèdit que es concedeix a una de les parts litigants i com a creditor correspon a la seva esfera d'actuació el determinar si concedeix una moratòria al deutor en el pagament, essent una obligació pura i no subjecta a termini ni a condició.
IV.- El refús del recurs d'apel·lació no comporta en aquest cas la imposició de les costes processals a la part recurrent, en consonància amb els arguments continguts en el fonament de dret primer.
Decisio
Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Plaza contra l'Aute, de data 8-6-2004, dictat per l'Honorable Batlle, sense efectuar imposició de les costes processals pels arguments continguts en el fonament de dret primer.
2.- Establir que, en relació a les costes processals d'aquesta alçada per la tramitació d'un incident de nul·litat d'actuacions resolt per Aute de 9-11-2001, s'han de fixar els honoraris d'advocat en l'import de 976 Euros i, respecte dels honoraris de procurador s'han d'establir en l'import de 120 Euros.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.