Abstenció batlle supòsit amistat TSJC 0110/14
- Resolució
- Aute · 10/04/2014
- ROJ
- ATSJAD 29/2014
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2014:29A
- Recurs
- A110/14
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Pere Pastor Vilanova
- Descriptors
- LLEI QUALIFICADA MANDANT CONFLICTE D'INTERESSOS REPRESENTACIÓ (SOCIETAT) SOCI ADVOCAT
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha admès la decisió d'abstenció de la Batlle Sra. Marti en un procés civil iniciat per la Sra. Gálvez i la societat L.D., SA contra les societats P.S. II, SA i F., SA. La Batlle havia manifestat la seva intenció d'abstenir-se a causa de la seva amistat íntima i personal amb la lletrada Sra. Luís, que representa les parts demandants, i també pel fet que el seu espòs és soci del despatx d'advocats on treballa la Sra. Luís. El tribunal ha considerat que aquesta relació d'amistat podria fer dubtar de la imparcialitat de la Batlle i, per tant, ha acceptat la seva abstenció.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova
TSJC-110/14
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 10 d'abril de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Que mitjançant informe de data 02-04-2014, l'honorable Batlle Sra. Marti, comunica al M.I. Tribunal Superior de Justícia que ha decidit abstenir-se dels autes registrats sota el número B-0446-4/2014, del judici civil seguit pel procediment abreujat instat per la Sra. Gálvez i la societat L.D., SA contra les societats P.S. II, SA i F., SA, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Luís, lletrada dels agents.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la facultat per a decidir sobre la procedència de l'admissió de les decisions d'abstenció que prenen els Batlles o Magistrats.
La Batlle Sra. Marti va emetre informe, de data 02- 04-2014, segons el qual i en el marc dels autes núm. B- 0443-4/14, manifestava la seva intenció d'abstenir-se com a Batlle ponent, de conformitat amb la causa prevista a l'apartat sisè de l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia. En concret, justificava la concurrència de la causa en què " la representació lletrada de la part agent promotora és la Sra. ENTITY_6; Ultra l'amistat intima i personal que mantinc amb ella, (dinem molt sovint juntes, sopem ocasionalment i, compartim algunes celebracions, com ( a títol d'exemple comiat de solteres i bodes, comunions, aniversaris i altres), aquesta és sòcia del despatx d'advocats B.S.L.G. del quin el meu espòs, Sr. Marcos, també ho és, juntament amb altres dos advocades, Sres. Talavera i Macias, existint entre ells un pacte de col·laboració respecte els expedients que tramiten; Considero que la meva imparcialitat podria ser qüestionada per qualsevol tercer, en quant és pública i notòria la nostra relació d'amistat, així com que aquests comparteixen despatx professional d'advocats; (...)".
II.- L'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia determina que és causa d'abstenció l'amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats.
Esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26- 10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza).
Cal, per tant, analitzar quines exigències han de concórrer per a poder analitzar l'amistat com a manifesta. En primer terme, l'adjectiu "manifesta" que es predica tant de l'amistat com de l'enemistat significa clarament evident o que es mostra de forma molt clara. Però, en ares de donar compliment a la voluntat del legislador que vetlla per la imparcialitat (en aquest supòsit, en la seva vessant subjectiva) del jutjador, no n'hi ha prou amb que l'amistat sigui manifesta o evidenciada a l'exterior, perquè això suposaria deixar fora aquelles relacions d'amistat íntimes o profundes que no es manifestessin a l'exterior o es mantinguessin reservades, per quant també en aquests supòsits caldria apartar al jutjador del coneixement del cas, degut al grau intens de l'amistat que manté amb una de les parts o amb un dels seus advocats. D'aquí que, en segon terme, caldria afegir que una amistat manifestada a l'exterior o explicitada, si no arriba a assolir les exigències de ser una amistat íntima, intensa o molt estreta, no hauria de motivar l'abstenció del Batlle o Magistrat, tota vegada que la simple relació d'amistat si no assoleix una vinculació estreta i un caire intens, no pot posar en dubte la imparcialitat del jutjador. I, en tercer terme, cal tenir en compte que les causes d'abstenció i de recusació mereixen una interpretació restrictiva, a la vegada que si s'admetés una interpretació extensiva de les causes d'abstenció, fonamentades en l'amistat manifesta, sense les exigències abans referides, comportaria l'exclusió de la funció jurisdiccional en molts dels jutjadors simplement per l'existència d'una amistat evidenciada a l'exterior. I, respecte de la causa que s'analitza, si bé en totes elles es requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes i objectives que es produeixen, aquesta tasca esdevé molt més difícil quan la causa d'abstenció es fonamenta en la vessant subjectiva, caracteritzada per la concurrència d'una relació d'amistat o enemistat manifesta.
Si les anteriors consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, s'ha d'admetre la causa d'abstenció formulada per l'Hble. Batlle Sra. Marti atès que el vincle professional del seu espòs amb la lletrada Sra. Luís i el caràcter manifest de la relació d'amistat que manté el jutjador amb la mateixa podrien fer dubtar de la seva imparcialitat.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Marti, en el marc dels autes número B-0446-4/2014, instats per la Sra. Gálvez i la societat L.D., SA contra les societats P. S.II., SA i F., SA, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Luís, lletrada dels agents.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-