MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Recurs d'apel·lació a l'empara de la disposició final segona de la Llei d'arrendament de finques urbanes (A021/05)

Resolució
Aute · 14/04/2005
Sentit
inadmet (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
ATSJAD 29/2005
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2005:29A
Recurs
A021/05
Ponent
Antoni Bruguera Manté
Magistrats
Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
LLEI ARRENDAMENT CONTRACTE D'ARRENDAMENT RENDA (ARRENDAMENT DE FINQUES URBANES) SENTÈNCIA LLANÇAMENT RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha inadmitit un recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Galván, Puga i Gálvez contra una sentència que els condemnava a deixar un local i pagar una quantitat de diners al Sr. Manzanares. El motiu de la inadmissió és que els recurrents no havien pagat ni consignat les rendes degudes, com exigeix la llei. La sala considera que aquest requisit és imperatiu i no pot ser ignorat, independentment de les justificacions presents pels recurrents sobre la seva difícil situació econòmica. Per tant, la sentència original queda ferma i els recurrents hauran de pagar les costes del procés.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 14 D'ABRIL DE 2005

Recurs d'apel·lació a l'empara de la disposició final segona de la Llei d'arrendament de finques urbanes: necessitat d'acreditar el pagament dels lloguers o d'haver- se consignat el seu import

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. B-1748-4/03, tramitats pel procediment que estableix la Disposició Addicional Segona de la Llei d'Arrendaments de finques urbanes, instat pel Sr. Manzanares contra els Srs. Galván, Puga i Gálvez, en data 25 de novembre passat, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en què va estimar la demanda, va declarar resolt el contracte d'autes per falta de pagament de les rendes, va condemnar els defenents a deixar lliure el local baix apercebiment de llançament i a pagar al demandant l'import de 22.851,04 euros més altres 1.502 euros/mes a partir de febrer del 2004 i fins que el local quedi lliure a la disposició de l'agent, i els interessos legals que determina el IV Considerant, i les costes del judici.

II.- Mitjançant un escrit presentat a la Batllia el 15 de desembre últim, els defenents van formular contra la sentència susdita un recurs d'apel·lació sense pagar ni consignar les rendes degudes.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat 12 de la Disposició Addicional Segona de la Llei d'Arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999 disposa que "no es pot admetre el recurs d'apel·lació que interposi l'arrendatari si no acredita estar al corrent de pagament de la renda, i havent consignat judicialment el seu import".

El mateix precepte es d'aplicació als sots- arrendataris.

II.- Els demandats, en un ALTRESSI del seu escrit de recurs, reconeixen que no han pagat ni consignat les rendes degudes per interposar aquest recurs, i ho justifiquen per la "difícil situació econòmica que estan patint en l'actualitat..." i en què "...els diferents béns que es troben embargats en mèrits de l'Aute de 10 de desembre del 2003 ... garanteixen suficientment els imports que s'estableixen en el fallo de la Sentència".

III.- Com va assenyalar aquesta Sala en un Aute de 21 de febrer de 2002, l'apartat 12 de la Disposició addicional segona de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999 és un precepte imperatiu i s'ha d'estar a allò que disposa; per la qual cosa, confessat pels mateixos demandats que no han acomplert el que tal precepte determina, escau declarar la inadmissió d'aquest recurs, sense que sigui procedent atendre les justificacions dels defenents referents a la dificultat econòmica en què diuen trobar-se, o que els béns embargats preventivament cobreixen els imports endeutats i els que vagin vencent, perquè això, ni es prova, ni és tampoc la manera de donar compliment al mandat imperatiu del precepte; per la qual cosa, d'acord amb tal precepte i amb la doctrina reiterada d'aquesta Sala pronunciada en aplicació del mateix (autes de 11 de març de 1999, 21 de febrer de 2002, 19 de juny de 2003 etc.) cal dictar una resolució d'inadmissió del recurs, amb imposició de les costes que ha provocat als recurrents.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

INADMETRE aquest recurs d'apel·lació ; DECLARAR FERMA la Sentència que n'era objecte; i IMPOSAR als recurrents les costes que ha causat, incloent-hi els honoraris dels professionals de l'agent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora