Caducitat (5000257/2020)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000274/2021 ORIGEN: 5000257/2020 - 00

NIG: 5300542120200001199

PARTS:

Apel·lant: Sra. Hoyos

Advocat: Sr. Moliner

Apel·lat: Manso

Representant: Sra. Tejera

Advocat: Sr. Vendrell

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

AUTE 278-2021

Andorra la Vella, el 17 de desembre del 2021.

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha adoptat la resolució següent.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit presentat en data 19 de maig del 2020 la part agent formulava demanda a tramitar pel procediment previst a la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny del 1990, segons text vigent i exposava que en data 1 d'agost del 2012 la Sra. Hoyos va subscriure un contracte d'arrendament amb el Sr. Galan en relació a la plaça de pàrquing situada a l'aparcament P; que el 5 de desembre del 2019 el Sr. Galan va comunicar a la Sra. Hoyos la seva intenció de resoldre el referit contracte doncs tenia la intenció de vendre la referida plaça; que el 17 de desembre de 2019 es procedí a la transmissió dominical d'aquesta unitat immobiliària en favor de la societat Manso.

2.- Per Sentència número 127/2020, el Tribunal Unipersonal de la secció civil decidí com segueix:

"D E C I D E I X : Estimar en gran part la demanda formulada en data 19 de maig del 2020 per part de la representació processal de la societat Manso contra la Sra. Hoyos.

1.- Declarar la resolució del contracte d'arrendament subscrit el dia 1 de desembre del 2015 en la que la Sra. Hoyos consta com a part arrendatària i que ocupa una plaça d'aparcament situada a l'aparcament P d'Encamp, havent de procedir al seu desnonament.

2.- Condemnar a la Sra. Hoyos a deixar lliure i vàcua la unitat immobiliària arrendada.

3.- Condemnar a la Sra. Hoyos a satisfer en concepte de rendes impagades 150EUR mensuals a comptar del mes de desembre del 2019 i, a comptar de la present resolució 150EUR en concepte d'ocupació indeguda fins a l'efectiu retorn de la possessió.

4.- Imposar a la defenent el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'intervenció lletrada i de procuració."

3.- La Sra. Hoyos ha formulat recurs d'apel·lació a l'encontre de la referida Sentència.

4.- Per Providència dictada en data 23-09-2021, es requerí a la Sra. Hoyos que en el termini de 8 dies hàbils acrediti estar al corrent de pagament de la renda, o haver consignat judicialment el seu import, cas al contrari es decretarà la caducitat del recurs.

5.- Per escrit de data 6-10-2021, la Sra. Hoyos posà en coneixement del tribunal que per aute de data 28-09-2020 se la declarà en situació d'insolvència. Que per tant i en relació amb la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional de data 3 de febrer de 2014, causa 2013-30 RE el requisit de consignació prèvia de les rendes no es pot aplicar ateses la circumstància econòmica en la qual es troba i el fet que no s'admetés l'apel·lació faria que s'està vulnerant el dret a obtenir un pronunciament complet de la justícia, reconegut a l'article 10 de la constitució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La disposició addicional segona apartat 13 de la Llei 12/2004, del 30 de juny de propietat horitzontal, vigent a la data en què s'interposà el recurs d'apel·lació disposa que: "13. No es pot admetre el recurs d'apel·lació que interposi l'arrendatari si no acredita estar al corrent de pagament de la renda, o haver consignat judicialment el seu import. L'arrendatari està obligat al pagament o consignació de les rendes que vagin vencent durant la substanciació del recurs. L'incompliment d'aquesta obligació dóna lloc a la caducitat del recurs, llevat que, requerit pel tribunal que el conegui, l'arrendatari complís aquesta obligació en el termini improrrogable de vuit dies."

Segon.- Vista la Sentència del Tribunal Constitucional de data 3 de febrer de 2014, causa 2013-30-RE (EE c/ MP), en el fonament de dret sisè, menciona que:

"Mitjançant l'apartat 3 in fine de la disposició addicional dotzena, la Llei d'arrendaments de finques urbanes subordina certament l'exercici de l'apel·lació al pagament dels lloguers deguts o a la seva consignació judicial, però, ateses les particularitats d'aquesta causa concreta, arribar a la conclusió a la qual arriba la jurisdicció ordinària sembla contestable.

El problema sorgeix quan el requisit formal exigit per la Llei per a l'admissió a tràmit de l'apel·lació es projecta sobre un cas, o una situació, en què la part apel·lant ha obtingut abans la declaració judicial d'insolvència, que li assegura el seu dret a una assistència lletrada gratuïta. Aquest és el cas acreditat en aquestes actuacions, com es comprova de la simple lectura de l'aute del 10 de maig del 2012, dictat per la Batllia. D'aquesta manera es planteja la qüestió de saber si a una part a la qual se li ha reconegut judicialment la seva situació de pobresa se li pot exigir com a condició prèvia per admetre el seu recurs d'apel·lació a tràmit l'acompliment del pagament de les rendes degudes o la seva consignació.

Un supòsit com aquest, que combina ambdues situacions -pobresa i apel·lació- en realitat no està regulat per la Llei. Per tal de resoldre'l es precisa una interpretació de les normes en vigor per part de la jurisdicció ordinària competent. I, aquesta pot optar, sospesant les circumstàncies concurrents, ja sigui decidir, sense més, la inadmissió de l'apel·lació, perquè no s'acompleix un requisit processal d'admissibilitat, ja sigui decidir la seva admissió, per considerar que la negativa de conèixer el fons és discriminatòria en virtut d'una barrera de tipus econòmic per aquella persona que ha estat declarada judicialment en situació de pobresa.

Tercer.- Ja hem tingut l'ocasió de mencionar en la una recent Sentència de data 29-06-2021 dictada en el marc de la causa TSJC- 155/2021 que:

Primer.- Cal examinar en primer lloc la qüestió de l'admissibilitat del recurs tota vegada que la part arrendatària condemnada al pagament de les rendes no acredita estar al pagament de la renda o haver consignat judicialment el seu import com ho preveu l'article 13 de la disposició addicional de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, i que pretén que aquesta obligació no li seria aplicable.

Pel que fa a la qüestió de les rendes, l'article 13 de la disposició addicional disposa exactament :

"No es pot admetre el recurs d'apel·lació que interposi l'arrendatari si no acredita estar al corrent de pagament de la renda, o haver consignat judicialment el seu import. L'arrendatari està obligat al pagament o consignació de les rendes que vagin vencent durant la substanciació del recurs. L'incompliment d'aquesta obligació dóna lloc a la caducitat del recurs, llevat que, requerit pel tribunal que el conegui, l'arrendatari complís aquesta obligació en el termini improrrogable de vuit dies."

Per alliberar-se d'aquesta obligació, l'apel·lant invoca la sentència 415-2013 del Tribunal Constitucional del 03-02-2014 en la causa 2013-30-RE.

Ara bé, el Tribunal Constitucional va determinar en la referida sentència en quines condicions aquesta disposició es podia aplicar sense vulnerar el dret a poder exercir un recurs jurisdiccional.

Així les coses, l'incompliment de l'obligació de consignació dóna lloc a la caducitat del recurs, llevat que, requerit pel Tribunal competent, l'arrendatari compleixi aquesta obligació en el termini improrrogable de vuit dies o que justifiqui haver obtingut una declaració de pobresa i ocupar l'habitatge en qüestió (veure entre altres Aute 16-2016 i del 29-11-2016).

D'altra banda, vam poder precisar al respecte que aquest requisit processal tenia com a objectiu que la part arrendatària no aprofiti la durada del procés en la segona instància per seguir gaudint de manera gratuïta de l'objecte arrendat, i que per tant no tenia cabuda quan el local ja s'havia retornat (STSJC 77/2014 del 27-04-2015, 315/16 del 28-02-2017 i 385/17 del 27-02- 2018).

Seguint el criteri del Tribunal Constitucional ("correspon a la jurisdicció del fons, o sigui a la jurisdicció civil, decidir de manera raonada si en el cas concret s'aprecia una òbvia intenció dilatòria d'allargar, per la via de fet, l'ús gratuït del bé arrendat o si del fons mateix plantejat en primera instància cal considerar, sempre prima facie, que una inadmissió a limine de l'apel·lació pot equivaldre a una vulneració del dret a obtenir un pronunciament complet de la justícia")

hem de sospesar les circumstàncies del cas per determinar si l'exigència de pagament de l'article 13 comporta la vulneració del dret de l'arrendatari al seu dret a veure examinada dues vegades la seva causa i a un pronunciament complet de la Justícia al respecte.

En el cas que ens ocupa es tracta de l'arrendament d'una plaça d'aparcament tancat que es situa al P00 de l'aparcament P, en el qual com es pot comprovar en la fotografia que obra en el foli 54 de les actuacions de primera instància es troba totalment ocupat per una multitud de caixes de cartró buides, pneumàtics i una sèrie d'estris, que no semblen ser de gaire interès per part del seu titular.

Per l'anteriorment esmentat, en no haver pagat ni consignat judicialment la renda ni les quantitats assimilades que vagin vencent durant la tramitació del recurs d'apel·lació, i en no ocupar un habitatge, escau pronunciar la caducitat del recurs d'apel·lació formulat per la interessada, sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada i això malgrat haver estat declarada en situació d'insolvència.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECIDEIX

DECLARAR LA CADUCITAT del recurs formulat per la Sra. Hoyos, com també la fermesa de la sentència dictada en data 30-11-2020. Sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.