Declaració d'hereus (6000362/2016)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000409/2017 ORIGEN: 6000362/2016 - 00

NIG: 5300542120160002408

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29-07-2016 el Sr. Carnero va sol·licitar la seva declaració com a hereu ab intestat dels seus difunts pares i germana, Srs. Águila, Garzón i Caro, respectivament.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 19-09-2017, amb la següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a la petició efectuada pel Sr. Carnero, mitjançant escrit de data 29 de juliol del 2.016, i consistent en què per raó de la consolidació del ius successionis, se'l declari hereu ab intestat dels seus pares, Srs. Águila i Garzón.

Segon.- Declarar hereu ab intestat i legítim de la difunta Sra. Caro al seu germà, Sr. Carnero.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 05-12-2017, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats, demana la revocació de l'Aute d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen.

En primer terme, entén que l'Aute el va declarar hereu ab intestat de la seva germana Caro, però va refusar la seva pretensió de ser declarat hereu "per consolidació del ius successionis" dels seus pares. Exposa que l'agent, de 89 anys d'edat, interpreta com una mena d'acte caritatiu haver de recórrer a familiars no sempre propers per tal que el designin hereu dels seus pares. Assenyala que morta la seva germana, ell és l'hereu necessari dels seus pares.

En segon terme, afirma que en els capítols matrimonials dels seus pares es va establir una clàusula de confiança per tal que qualsevol dels progenitors designessin hereu i, si no ho feien, ho poguessin efectuar els dos prop parents. Manté que la declaració d'hereus ha de recaure en un descendent i només pot ésser ell, encara que ho sigui via judicial i en mèrits del principi iura novit curia. Els capítols determinen que l'elecció serà per dos prop parents, però no impedeixen que sigui per declaració judicial. Afegeix que si es porta a terme la declaració d'hereus no es vulnerarà cap dret ni es deixarà de respectar cap garantia processal.

II.- El present recurs no pot prosperar en funció de les següents consideracions. L'objecte del present procediment de jurisdicció voluntària rau en el nomenament dels hereus quan no existeix delació voluntària, ja sigui contractual o testamentària. I en aquests supòsits correspon als Tribunals, i en altres ordenaments jurídics als Notaris i/o Tribunals de justícia, la designació, en absència d'una crida voluntària a succeir al causant, determinar quins són els cridats, alhora que s'estableix -en aquest sentit- que quan els parents o el consort/convivent, repudien l'herència, no gaudeixen de capacitat successòria o no existeixen, es crida un hereu necessari (el qual no pot repudiar), l'Estat, per a evitar que els béns i drets hereditaris restin vacants i es compleixin amb el pagament dels deutes del causant.

En canvi, aquí no es tracta de nomenament de l'agent com a hereu ab intestat de la seva germana, sinó que sol·licita que, com que la seva germana ha mort, i ell és l'únic descendent viu que poden escollir els prop parents se'l nomeni com a hereu per tal d'evitar que els dos parents propers, si és que n'hi ha, hagin de procedir al seu nomenament com a hereu i, si aquests parents no existeixen o refusen acceptar el seu comès, s'hauria de recórrer de nou a la jurisdicció per a obtenir un nomenament judicial.

En aquest supòsit, els capítols matrimonials es van atorgar el 13-07- 1924, el pare de l'agent va morir el 1953 i la seva mare l'any 1975. Segons la clàusula aplicable al present litigi es va establir un heretament a favor dels fills dels contraents, amb la previsió que havien de nomenar hereu aquell fill que millor consideressin i facultaven al sobrevivent per a fer-ho i, pel cas de no fer-la en vida, donaven facultat a dos parents més pròxims, un per cada branca, per elegir el fill que consideressin més apte. Es tracta d'un supòsit d'herència distributària, mitjançant una clàusula de confiança, que exceptua el caire personalíssim del negocis mortis causa.

Des de l'any 1975, els parents més propers podien procedir a la designació de qui fos l'hereu entre els descendents. L'elecció per part dels parents s'ha d'efectuar en el termini que determini el causant i, en el seu defecte, en el termini que s'estimi raonable per tal de poder realitzar llur comesa, consistent en la tria del descendent que entenguin més idoni. També resta clar que correspon als descendents demanar als parents que portin a terme el seu càrrec, tot entenent que els parents ho són per referència als descendents.

S'haurà de sol·licitar l'acceptació del càrrec i el seu exercici entre els parents existents, segons els criteris de preferència, i solament quan s'acrediti que no existeixen parents propers de les different branques o que refusen el càrrec, caldrà promoure la ineficàcia de la designació distributària i procedir, aleshores, a l'obertura de la successió intestada.

Però, en tot cas, el que no procedeix és després del temps transcorregut des de l'any 1975, que no s'hagi intentat el nomenament dels parents i l'elecció d'hereu, i que s'intenti obviar de nou aquesta exigència dels causants de l'herència. Com que existeix una voluntat successòria a la qual encara és possible donar-li compliment i, si no, cal acreditar la seva manca d'eficàcia, no pot la Sala, i per tant ha de confirmar la resolució d'instància, efectuar un nomenament d'hereu ab intestat vigent una disposició successòria contractual, que contempla la designació de l'hereu. Solament, quan no sigui possible, i s'acrediti la ineficàcia de la clàusula en procediment declaratiu, es podrà portar a terme el nomenament d'hereu ab intestat que pretén la part agent.

En conseqüència i en funció de les consideracions anteriors, el present recurs ha de ser desestimat.

III.- Atès que es tracta d'un procediment de jurisdicció voluntària, la desestimació del recurs no es tradueix en la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Carnero contra l'Aute de data 19-09-2017, dictat per l'Hble. Batlle que confirmem íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.