Successió - prohibició de disposar (4000234/2017)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000394/2017 ORIGEN: 4000234/2017 - 00

NIG: 5300542120170001719

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 22 de desembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15-06-2017 la representació processal de la Sra. Zapata exposava que era cohereva del seu pare amb els seus cinc germans. Després de la partició i de l'adjudicació del lot de béns hereditaris, sol·licitava que s'atorgués autorització judicial per a poder procedir a l'alienació de l'immoble Hotel X.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 4-07-2017, en el que afirmava que els interessos del Sr. Gaya, amb la capacitat modificada judicialment, i que no era necessari pronunciar-se sobre la petició d'autorització judicial. Subsidiàriament, no s'oposava a l'atorgament de l'autorització judicial, atès que les prohibicions d'alienar no poden ésser perpètues.

II.- L'Hble Batlle va dictar Aute, de data 25-07-2017, amb la següent part decisòria:

"DECIDEIX: No donar lloc a la sol·licitud presentada per la representació processal de la Sra. Zapata el 15 de juny de 2017, per inadequació de procediment i, això sense perjudici de què pugui reiterar la seva pretensió pel procediment declaratiu que consideri convenient".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 20-11-2017, va presentar llur escrit de conclusions, en mèrits del qual va sol·licitar la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent justifica el seu recurs són, en essència, els següents.

En primer terme, manifesta que l'Aute considera que s'insta la nul·litat parcial del testament del pare de l'agent, mentre que en la pètita de la demanda es sol·licita autorització judicial per alienar l'hotel X a favor d'un tercer. Així la cita de l'Aute de 1-10-2009 d'aquesta Sala no pot servir com a argument jurisprudencial.

La jurisdicció voluntària requereix absència de litigi entre les parts, intervenció judicial necessària o rogada i finalitat declarativa, modificativa o extintiva d'una situació jurídica. Entén que tots tres requisits hi concorren.

En segon terme, l'Aute d'instància no ha entrat a valorar les proves aportades que justifiquen la concessió de l'autorització judicial. Si bé la prohibició de disposar responia a una raó lícita per a protegir el patrimoni atès que els fills del causant eren molt joves, també ho és actualment la pretensió de l'agent, basada en raons econòmiques i personals d'importància. L'immoble requereix unes inversions que no pot assumir l'agent i tampoc és viable l'arrendament a tercers.

Subsidiàriament, entén que la clàusula testamentària apareix prèviament a la possibilitat que un germà pugui vendre patrimoni immobiliari a altres germans. Com que la prohibició d'alienar no era absoluta ni posterior a la partició hereditària, es pot interpretar que només era vigent fins el moment de la partició, com així advoca l'informe del Ministeri Fiscal.

II.- El testament de 27-01-1994, atorgat pel Sr. Nuñez conté una clàusula d), en la que, a la lletra, s'estableix: "Tots els meus citats fills, no podran vendre, alienar o hipotecar res del meu patrimoni immobiliari, no obstant entre ells es podran vendre part o totalitat dels meus citats béns immobiliaris així com, a instància d'un d'ells, i cas de no voler romandre dins l'indivisió, podran fer-ne parts, equivalents que s'adjudicaran o que es sorteijaran entre ells, amb l'advertiment que dins de la part de la meva filla, R. hi ha d'ésser inclòs el pis planta tercera, porta primera, escala 4, situat a Andorra la Vella, al Carrer A, valorat al dia de la repartició".

Mitjançant escriptura pública de 4-01-2006 es va procedir a la partició de l'herència amb l'adjudicació a l'agent del lot número 2, integrat per l'edifici Casa Y i l'hotel X.

Les prohibicions de disposar constitueixen limitacions al poder de disposició del titular d'un dret subjectiu; en aquest cas, la propietat. Aquestes prohibicions han de complir una sèrie d'exigències i són susceptibles de ser interpretades restrictivament.

Així cal que s'estableixin per un període determinat, atès que les prohibicions perpètues no són admissibles (cfr. STM 9-05-1975), han de ser previstes en benefici d'alguna persona, fins i tot, el mateix disponent, i han de trobar-se impulsades o animades per una justa causa, que ha de ser lícita.

En el cas que ara ens ocupa, de la lectura de la demanda s'extreu que la part agent, i recurrent, demana autorització judicial per a procedir a l'alienació del bé immoble Hotel X. Però no es tracta d'una sol·licitud d'autorització judicial que s'ha d'instar quan es tracta de l'alienació dels béns dels menors o d'aquelles persones amb la capacitat modificada judicialment, on els progenitors o el tutor representen aquest i requereixen que l'autoritat judicial validi la necessitat i utilitat de la venda. En efecte, en els casos que s'acaben de descriure les persones que vetllen per la persona i patrimoni d'aquell que no ostenta la capacitat d'obrar plena gaudeixen del poder de disposició, malgrat que precisen que s'homologuin les raons que justifiquen aquesta alienació, per tal de protegir a la persona representada.

En canvi, en el present supòsit, la part agent té la facultat de disposar, inherent al dret de propietat, restringida pel causant en el seu darrer testament vàlid. I, aleshores, no es tracta de sol·licitar o demanar una autorització judicial per a poder alienar, sinó que cal promoure, com bé ha indicat la resolució d'instància, la declaració d'ineficàcia de la prohibició de disposar per tal que la recurrent recuperi la seva facultat de disposició del bé del qual és propietària. Fins i tot, la sentència que la part recurrent aporta en aquesta alçada (sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de 18-07-2007) conclou per la nul·litat parcial de la clàusula d) del testament en relació a un altre bé.

III.- Es tracta, per tant, de promoure un procediment declaratiu ordinari, en el que es promogui la ineficàcia de la clàusula d) del testament, si s'acredita que no concorren els requisits que ha de reunir una prohibició de disposar, o, en altre cas, provar que la interpretació que es pot efectuar de la prohibició de disposar establerta s'acomoda amb la literalitat de la clàusula i restringeix l'àmbit temporal de la restricció establerta.

En tot cas, malgrat que es sol·liciti l'autorització judicial, la veritable pretensió s'adreça a declarar la ineficàcia de la prohibició de disposar, de manera que esdevé necessari que la pretensió es vehiculi per un procediment ordinari amb la presència de totes les persones que poden resultar afectades per la declaració de nul·litat, com així ho vam manifestar en el nostre Aute de 1-10-2009, sense que el procediment de jurisdicció voluntària sigui en aquest cas idoni per a la tramitació d'aquesta qüestió. I això perquè com ja s'ha exposat no incorre en cap errada el tribunal d'instància quan observa que el que es pretén és una declaració d'ineficàcia o de nul·litat, i podríem afegir o la validació d'una interpretació que restringeixi l'àmbit temporal de la prohibició. Extrems aquests darrers que no es poden encabir en l'àmbit limitat de la jurisdicció voluntària.

En conseqüència el recurs s'ha de desestimar i remetre a la recurrent al procediment ordinari en el que es podrà determinar si la prohibició de disposar reuneix les exigències per la seva validesa o és susceptible d'una interpretació restrictiva.

IV.- La desestimació del recurs no ha de comportat en aquest supòsit la imposició de les costes processals, atès que ens trobem en un procediment de jurisdicció voluntària.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Zapata contra l'Aute, de data 25-07-2017, que confirmem íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.