Aclariment de sentència (TSJA-IE-013/12)
- Resolució
- Aute · 01/03/2013
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 26/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:26A
- Recurs
- IE-013/12
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Marie Conte, Albert Andrés Pereira
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Tributari
- Descriptors
- SUSPENSIÓ MAGISTRATS BATLLES ORDRE PÚBLIC FINANCES PÚBLIQUES DRETS FONAMENTALS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha rebutjat l'incident d'execució presentat per Gálvez contra la providència d'execució dictada pel Tribunal de Batlles el 24 de juliol de 2012. La demanda de Gálvez buscava anul·lar l'autorització i suspendre l'execució de la sentència de la Sala Administrativa, al·legant que havia vulnerat els seus drets fonamentals. Tanmateix, el tribunal ha decidit que no hi ha arguments jurídics suficients per a sostindre la demanda, ja que la qüestió de la nul·litat de la sentència de 14 de setembre de 2009 ja havia estat resolta pel Tribunal Constitucional en una sentència anterior. Per tant, el tribunal ha confirmat l'autorització del Batlle i no ha imposat cap condemna en costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0201-2/2007
Núm. de Rotlle: TSJA-IE-013/12
AUTE NÚM. 01-2013
Parts : Apel·lant: Gálvez
Representant: Sevillano
Advocat: Valverde
Apel·lat: M.I. Govern d'Andorra
Representant: Pulido
Advocada: Gálvez
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet (ponent)
M.I. Sra. Marie Conte
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de setembre del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La representació de Gálvez ha presentat un incident d'execució en data 15 d'octubre de 2012 en contra de la providència d'execució dictada pel Tribunal de Batlles de data 24 de juliol de 2012.
En la seva demanda, Gálvez demana " procedir a dictar decisió en la qual s'anul·li l'Aute recorregut i es declari la suspensió de l'execució de la sentència de la Sala Administrativa que ha vulnerat els drets fonamentals".
2n.- El MI Govern ha presentat el seu escrit de contesta en data 7 de novembre del 2012: "Si pretenia impugnar l'agent l'aute de 24 de juliol del 2012 havia d'haver intentat motivar les causes específiques que impedeixen la viabilitat de la decisió del Batlle d'execucions, sobre els extrems constitutius del fallo, i no en els termes generals invocats en una inexistent acció de nul·litat de la sentència de 14 de setembre del 2009 o en base a expressions emprades en l'argumentació de l'aute de 24 de juliol del 2012".
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- El recurrent no aporta cap argument jurídic en suport a la seva demanda, excepte, implícitament, la nul·litat de la sentència de 14 de setembre de 2009.
Aquesta qüestió ha estat resolta per la Sentència del Tribunal Constitucional del quatre de juny de dos mil dotze relativa al recurs d'empara 2012-1-RE,
" De fet, segons preveu aquest article, la suspensió de l'execució d'una sentència ferma només es pot acordar a instància de l'Administració i per causes de perill de pertorbació greu de l'ordre o detriment irreparable de les finances públiques. És evident que no és irraonable considerar que aquesta circumstància no es dóna en aquesta causa. Aquesta constatació porta a concloure que en el nostre ordenament no existeixen mecanismes processals que permetin suspendre l'execució de la sentència del 14 de setembre del 2009.
Dit en altres paraules, segons la interpretació raonable del Tribunal Superior de Justícia, en el nostre ordenament no existeixen instruments processals per evitar l'execució d'una sentència ferma malgrat que en la seva deliberació i votació hi participés un magistrat que en fase d'execució va ser considerat no imparcial. Com s'ha dit anteriorment, el Tribunal Constitucional no pot crear per via jurisdiccional instruments processals que la jurisdicció ordinària de manera raonable declara que no existeixen en el nostre ordenament. Aquesta és una tasca que, si s'escau, correspon a altres poders públics, que han d'extreure les conseqüències oportunes del contingut de la nostra resolució ".
La negreta és nostra.
En aplicació d'aquesta sentència del Tribunal Constitucional, l'incident d'execució s'ha de rebutjar.
Segon.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: rebutjar l'incident d'execució i confirmar l'aute del Batlle de data 24 de juliol de 2012.
Segon: De no efectuar cap condemna en costes. Aquest Aute és ferm i executiu.
fe.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono Els Magistrats El Secretari Judicial