Mesura cautelar- acumulació de recursos (310/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Josep Maria Pijuan Canadell Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-310/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Mercader va formular, davant de l'Hble Batllia, demanda d'embargament preventiu contra la societat "Vélez" per tal de garantir el pagament de la quantitat de 50.000 EUR.

II.- Per Aute de data 28 de juliol de 2011, l'Hble Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar la referida demanda d'embargament preventiu.

III.- El Sr. Mercader ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el Decret de l'1 de maig de 1922 no exigia la demostració de la insolvència del deutor; aquella prova no es podia demostrar; existia perill de desaparició dels béns de "Vélez" doncs la propietària de la societat (Sra. ENTITY_6) estava en tràmit de vendre o llogar l'únic actiu social (xalet), perdent així el seu domicili d'Andorra; la Sra. Badía no tenia arrelament al país.

II.- La societat "Vélez" sol·licita la confirmació de la resolució apel·lada, amb condemna en costes de la part adversa.

III.- En data 15 de juny de 2011, el Sr. Mercader i la societat "Vélez" van signar un "contracte privat de promesa de compra venda", en relació amb un xalet radicat a XXXX. i propietat de la segona part. El Sr. Mercader va desemborsar un acompte de 50.000 EUR. Poc abans de formalitzar l'escriptura pública corresponent, el Sr. Mercader va ser assabentat de la implantació de l'habitatge en una zona de risc d'allau. El Sr. Mercader ha formulat dues demandes d'embargament preventiu per tal de garantir el retorn del pagament anticipat.

IV.- Escau resoldre una qüestió prèvia abans d'entrar en el fons de la problemàtica. En aquest sentit, no procedeix acumular els autes 310/11 i 311/11 com ho sol·licita el Sr. Mercader i que interessen, respectivament, els recursos interposats contra els Autes denegatoris de la Batllia dels dies 28 de juliol i 9 d'agost de 2011. En efecte, malgrat sengles resolucions judicials comparteixen idèntiques parts processals i pretensió, no obsta que s'adopten en moments temporals distints i en funció de material probatori diferent.

Per conseqüent, la tramitació independent d'ambdós escrits d'apel·lació no suposa cap risc de contradicció perquè en funció del suport probatori existent, un Tribunal pot adoptar solucions oposades.

V.- L'embargament preventiu no és una mesura de coacció al demandat amb l'intent d'aconseguir que accedeixi al pagament d'allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és un instrument que té la finalitat cautelar de garantir a l'actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d'aquí que la jurisprudència d'aquesta Sala, en interpretar l'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922, ha repetit que són dos els requisits essencials per poder accedir a una petició d'embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris) i un perill que es pugui frustrar l'efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s'hagi d'executar (periculum in mora).

VI.- En el present cas, es pot considerar que el criteri del fumus boni iuris queda reunit, tota vegada que l'existència del risc d'allau, cas que fos amagada per la societat "Vélez", podia condicionar la decisió de contractar i, per tant, legitimaria la petició de retorn de la bestreta.

VII.- Respecte al periculum in mora, força és de constatar, com ho fa l'Hble Tribunal de Batlles, que la demanda d'embargament preventiu no facilita cap mena d'indici en ordre a justificar mínimament un perill de desaparició dels béns de la societat "Vélez". En efecte, el Sr. Mercader es limita a afirmar, sense provar, que el xalet litigiós -únic bé de "Vélez" segons el Sr. ENTITY_4- es vol vendre. Es constata doncs que l'embargant no va respectar els criteris que imposa el Decret de l'1 de maig de 1922 i que, davant les meres manifestacions del Sr. Mercader, l'Hble. Tribunal de Batlles només podia refusar la sol·licitud d'embargament preventiu.

En conseqüència, es desestima la sol·licitud del Sr. Mercader.

VIII.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes processals d'aquesta alçada al Sr. Mercader (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Desestimar la petició d'acumulació de processos sol·licitada pel Sr. ENTITY_4;

Confirmar l'Aute de l'Hble Tribunal de Batlles de data 28 de juliol de 2011;

Condemnar el Sr. Mercader al pagament de les costes processals d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.