Excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció civil, acció dirigida contra metge del SAAS (0265/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 265/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Campillo va presentar davant l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Macias i contra el ORG_0, en reclamació de la quantitat de 113.987,14 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte: d'ITT (4.503,47 EUR), de perjudici estètic (5.000 EUR), de quantificació del dolor (16.500 EUR), d'IPP (12.000 EUR), de diverses despeses (150+440+800 EUR), de pèrdua de guany salarial durant 20 ans a comptar del 1 d'agost del 2005 (73.624,95 EUR), de diferència salarial (968,72 EUR), amb condemna de l'adversa a satisfer el pagament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Macias i el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA varen formular l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, la qual fou resolta per Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 de gener del 2007 en el sentit de desestimar la referida excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció. Sobre el fons, les parts defenents varen oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que de la documentació que ha estat adjuntada a la demanda no es desprèn l'existència de cap mala praxis mèdica per part del Sr. Macias.

III.- Per sentència de data 1 de setembre del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent, va condemnar solidàriament al Sr. Macias i al SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA a indemnitzar al Sr. Campillo, la suma global de 113.987,14 EUR augmentada amb els interessos legals produïts d'ençà el dia 21 de març de 2007, tot això amb imposició de les costes processals als vençuts segons s'ha motivat en el darrer Considerant.

VI.- Contra aquesta resolució el Sr. Macias i el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre torna a plantejar l'excepció d'incompetència de jurisdicció a favor de la jurisdicció administrativa, i sobre el fons del litigi manifesta que no existeix cap mala praxis mèdica per part del Sr. ENTITY_5; subsidiàriament, sol·licita que es vulgui deixar pel període d'execució de sentència la determinació de l'indemnització global que correspondria percebre el Sr. Campillo, prèvia valoració mèdica de l'actor per part del Servei de Medecina Legal i Forense del Principat.

II.- En data 8 de setembre del 2004, a conseqüència d'un accident, el Sr. Campillo va ésser traslladat a l'Hospital NS de Meritxell on se li va diagnosticar una fractura del fèmur esquerre. El doctor Macias va intervenir quirúrgicament per procedir a la reducció de la fractura i a la col·locació d'un clau endomedul.lar amb enforrelats proximals i distals. Considerant que aquesta intervenció no va ser satisfactòria, el Sr. Campillo va promoure la present acció judicial contra el metge i el Servei Sanitària Andorrà.

III.- S'ha prèviament de resoldre la qüestió de l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció plantejada pels defenents, i que fou desestimada en primera instància per Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 de gener del 2007.

S'ha de diferenciar les excepcions dilatòries, de natura processal, de les peremptòries, d'ordre material, mentre que les primeres afecten a la normalitat merament formal del procés i conseqüentment poden motivar una absolució en la instància i un no pronunciament sobre el fons del litigi, aleshores que les segones afecten a la pròpia legitimació activa material del demandant en relació al dret que reclama sigui pronunciat. En conseqüència d'aquesta diferència entre les excepcions, les dilatòries s'examinen i es resolen en el marc d'un procés incidental i no es poden tornar a formular en el procediment ordinari quant ja han estat resoltes prèviament, al contrari, les peremptòries es resolen en la sentència definitiva amb l'eficàcia pròpia de la cosa jutjada. L'excepció d'incompetència de jurisdicció constitueix a l'evidència una excepció dilatòria i per tant, fou definitivament resolta en primera instància per l'Aute de data 24 de gener del 2007. La constant jurisprudència d'aquesta Sala sempre ha establert el principi processal segons el qual una part defenent que ha formulat una excepció dilatòria, resolta i desestimada per Aute, no pot a la seva conveniència, considerar la mateixa, amb idèntic fonament com a peremptòria, i tornar-la plantejar de nou, en el mateix escrit de contesta, una vegada resolta de forma ferma i definitiva. Ara bé, si l'Aute que desestima l'excepció dilatòria no pot ser apel·lable autònomament per no impedir la continuació del procediment, això no vol dir que el mateix no pugui ser revisat en tràmit d'apel·lació en el marc del recurs interposat contra la sentència de l'assumpte principal, solució que respecta els drets fonamentals de l'article 10 de la Constitució que exigeixen que en virtut del dret a la jurisdicció, tota resolució dictada en primera instància pugui ser objecte de recurs per davant d'un òrgan jurisdiccional superior, i que també evita, dita solució, l'absurditat processal que segons que les excepcions siguin dilatòries o peremptòries, podrien o no ésser revisades per la jurisdicció superior. Per tant si que s'ha d'examinar la problemàtica relacionada a la competència de la jurisdicció civil, plantejada en l'excepció formulada per les parts defenents. A més a més tractant-se d'una qüestió de competència en raó de la matèria, que és una qüestió d'ordre públic, sempre la jurisdicció pot apreciar la problemàtica d'ofici.

IV.- Aquesta Sala ja ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se sobre el tema de la competència de la jurisdicció civil en les accions dirigides contra el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA, i sempre ho va fer en el sentit de que en mèrits de l'article 62 del Codi de l'Administració és la jurisdicció administrativa i fiscal la competent per resoldre les accions contra tot organisme públic que presta un servei públic, com ho fa el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA. Encara que sempre un perjudicat pugui interposar una demanda directa davant de la jurisdicció civil contra un metge del servei hospitaler, quan considera que l'origen dels seus danys deriva d'una culpa personal del mateix, deslligable del servei públic, en canvi, si com en el present cas, el demandant formula la seva reclamació contra el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA i contra el metge que ha actuat, barrejant responsabilitat administrativa del servei públic i responsabilitat civil personal, el plet ha d'ésser tramitat pel procediment administratiu i no civil, i això per dues raons essencials: la primera és que, com ja s'ha dit més amunt, tota reclamació formulada contra un organisme de servei públic, com el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA és de la competència de la jurisdicció administrativa, i la segona, és que l'article 64 del Codi de l'Administració estableix que si una autoritat, funcionari o agent es perseguit per la víctima d'un dany davant la Jurisdicció civil, i estima que els fets que li són imputats donen lloc a la responsabilitat d'una Administració pública, ha de plantejar l'excepció d'incompetència de jurisdicció. Malgrat que el Dr. Macias no sigui funcionari, participa a la realització d'un servei públic i per tant les disposicions de l'article 64 són d'aplicació. A més a més, la culpa reprotxada al Sr. Macias està relacionada a l'execució del servei públic, sense que pugui ser considerada com deslligada del dit servei per tractar-se d'una mala actuació o negligència personal absolutament inexcusable.

V.- En conseqüència, s'ha de revocar la resolució impugnada en donar lloc a l'excepció d'incompetència de jurisdicció formulada pel SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA i el Sr. Macias, sense fer especial imposició de les costes d'ambdues instàncies, en raó del caràcter particular del litigi.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA i del Sr. ENTITY_5;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 1 de setembre del 2010;

Estimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció plantejada, i en conseqüència decretar que solament la jurisdicció administrativa és la jurisdicció competent per resoldre el present litigi; sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.