Inadmissió recurs de reposició presentat contra un aute que inadmet recurs d'apel·lació dins d'un procediment d'injunció.

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta

AUTE 000203-2025 DE 13/11/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000161/2025

Nig : 5300542120250000986

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00203A

AUTE 000203/2025

PART

Apel·lant : Sr. Pombo

Advocat: Sra. Pombo

MINISTERI FISCAL

Objecte : Inadmissió recurs de reposició presentat contra un aute que inadmet recurs d'apel·lació dins d'un procediment d'injunció.

En nom del Poble Andorrà.-

Andorra la Vella, 13 de novembre del 2025

El President del Tribunal Superior de Justícia i de la Sala Civil, el Sr. Jaume TOR PORTA, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades i ha adoptat la següent resolució .

ANTECEDENT DE FET

Antecedents de fet

Únic.- La part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra els autes respectius dels 30-05-2025 i 30-06-2025 dictats en el marc del mateix procediment civil d'injunció número 5000184/25.

L'aute del 30/05/2025 va decidir declarar la manca de competència en relació a la reclamació objecte d'autes adreçada contra els defenents al trobar-se el seu domicili a l'estranger. Contra aquest aute la part demandant va formular un recurs de reposició que fou desestimat per aute de 30/06/2025.

Per aute núm. 145/2025 de 28/07/2025, aquesta Presidència no ha admès el recurs d'apel·lació donat que es constata que l'aute de data 30/05/2025 avui recorregut és definitiu però que la Llei exclou expressament la possibilitat de formular-hi recurs d'apel·lació en contra. En efecte, l'article 262.1 de la Llei 22/2021 estableix que contra l'aute que decideix no admetre la petició d'injunció tan sols s'hi pot interposar recurs de reposició. Recurs que la part agent ja ha emprat per davant del jutge a quo.

Contra aquest aute s'alça la part apel·lant en recurs de reposició. Substancialment, exposa que "si l'oficina judicial ofereix indicacions equivocades sobre els recursos utilitzables o declara no ferma, expressament, la resolució i, per tant, impugnable, en tal cas, l'interessat, encara estant assistit per experts en la matèria, podria entendre per l'autoritat inherent a la decisió judicial, que tals indicacions fossin certes i obrar en conseqüència, induït així a l'error que, per tant, seria excusable i no podria ser-li imputat perquè els errors dels òrgans judicials no deuen produir MAI efectes negatius en l'esfera del ciutadà."

Afegeix que "aquest conflicte de competència territorial internacional irroga al creditor demandant Lletrat Sr. Pombo una total indefensió formal, material i econòmica, haguda compte que "contra legem" -"internacional"9- el Principat d'Andorra actualment es declara incompetent i també la jurisdicció espanyola es considerarà incompetent territorialment."

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Donada l'argumentació jurídica de la part demandant, avui apel·lant, és de rebut fer un recordatori dels articles del Codi de Procediment Civil que s'apliquen en el cas present.

Primerament, l'article 11.1 del Codi de procediment civil enuncia el principi general de legalitat processal en disposar que totes les persones i les entitats públiques i privades que intervinguin en un procés han d'actuar d'acord amb el que disposa aquesta llei.

L'article 340 del CPC estipula que es pot interposar un recurs d'apel·lació contra els autes definitius sempre que la llei no ho exclogui expressament.

L'article 334.4 del CPC estableix que el recurs d'apel·lació només es pot no admetre en els casos i per les causes que preveu expressament aquesta Llei o les altres lleis aplicables.

L'article 325 del CPC, regula la tramitació i decisió del recurs de reposició. El seu apartat tercer estipula que contra l'aute que resol el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs.

Finalment l'article 262.1 en el capítol relatiu al procediment d'injunció del mateix CPC preveu que el tribunal decideix si admet o no admet la petició i contra aquesta decisió només es pot interposar un recurs de reposició.

Segon.- Pel que fa a l'argument segons el qual la resolució d'instància contenia una indicació errònia afirmant que aquesta no era ferma i que contra ella s'hi podia interposar un recurs d'apel·lació -circumstància que hauria induït la part demandant a presentar el recurs-, cal efectuar diverses precisions.

És cert que la resolució d'instància incorre de manera manifesta en un error en assenyalar l'existència d'un recurs d'apel·lació que la Llei no preveu. Ara bé, aquest error, no pot operar com a fonament per admetre un recurs legalment inexistent. Acceptar-ho implicaria aplicar, per la via de fet, un mecanisme impugnatori ad hoc exclusivament per al cas concret, al marge i en contra d'allò que el legislador ha establert de forma clara i taxativa.

La situació no és comparable als supòsits en què la Llei sí preveu un recurs però la resolució judicial indica erròniament el termini per interposar-lo. En aquests casos, l'errada pot afectar la confiança legítima del justiciable i justificar l'admissió d'un recurs presentat fora de termini. Aquí, però, no es tracta d'un error en el còmput o determinació del termini, sinó d'una qüestió molt més substantiva: l'ordenament jurídic exclou categòricament la possibilitat d'apel·lar un aute d'inadmissió dictat en matèria d'injunció.

En efecte, l'aute que inadmet -per la raó que sigui- una sol·licitud d'injunció només és susceptible de recurs de reposició, i tant aquesta resolució com la que el resolen queden excloses de l'àmbit de l'apel·lació. No existeix cap marge interpretatiu que permeti ampliar els recursos legalment previstos, ni tan sols a partir d'una indicació errònia del jutge a quo. La protecció de la seguretat jurídica i del principi de legalitat en matèria d'impugnacions impedeix atribuir efectes constitutius a un error material d'aquesta naturalesa.

Tercer.- Respecte del fons del recurs de reposició, s'observa que la part no aporta cap element que permeti reconsiderar la inadmissió del present recurs d'apel·lació.

Aquestes disposicions troben plenament la seva justificació en la naturalesa i finalitat del procediment d'injunció. No s'ha de perdre de vista que ens trobem davant d'un procediment de caràcter sumari i especial, concebut amb l'objectiu d'obtenir un títol executiu per a crèdits dineraris, líquids, determinats i exigibles, sense necessitat d'acudir a un procés judicial abreujat o ordinari.

Tanmateix, la inadmissió a tràmit de la sol·licitud d'injunció per part de l'òrgan jurisdiccional no priva el creditor del dret a la tutela judicial efectiva, ja que aquest pot instar la seva pretensió pel procediment declaratiu que correspongui segons la quantia del deute. En aquest sentit, el legislador ha volgut preservar la coherència del sistema processal, evitant la proliferació de recursos innecessaris en un procediment dissenyat per ser àgil i ràpid.

Així s'explica que l'article 262.1 del Codi de procediment civil no prevegi la possibilitat d'interposar recurs d'apel·lació contra la resolució que acorda el requeriment de pagament, i que, de la mateixa manera, l'aute que admeti o inadmeti el procediment d'injunció només sigui susceptible de recurs de reposició davant el mateix òrgan jurisdiccional.

En el cas que ens ocupa, la part creditora va fer ús del recurs de reposició davant l'aute d'inadmissió del procediment d'injunció; aquest recurs va ser desestimat, i cal recordar que contra l'aute resolutori del recurs de reposició no és admissible cap recurs d'apel·lació, d'acord amb l'article 325.3 del Codi de procediment civil.

Aquesta regulació respon, en definitiva, a la voluntat del legislador de garantir l'eficiència i la celeritat del procediment d'injunció, sense perjudici del dret del creditor a acudir a la via declarativa ordinària quan el jutge no admeti la seva petició inicial.

Pels motius esmentats, escau no donar lloc al recurs de reposició.

Quart.- L'article 354 de la Llei 22/2021 estableix que els recursos de reposició no comporten la imposició de costes processals, llevat que el tribunal apreciï l'existència de temeritat, mala fe o abús de dret en l'exercici d'aquestes peticions o recursos.

Al no apreciar la concurrència d'aquestes circumstàncies, escau no efectuar especial imposició de les costes processals.

De conformitat amb tot el que s'ha exposat, el President del Tribunal Superior de Justícia i de la Sala Civil, per davant meu la infrascrita Secretària judicial,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- No admetre el recurs de reposició formulat el 23/09/2025.

Segon.- No fer imposició de les costes processals.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a la part interessada.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (article 325.3 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).

Així ho disposa i signa. En dono fe.