Menors. Suspensió visites pare acusat de delicte d'abusos. Motivació suficient (2000020/2020)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Menors. Suspensió visites pare acusat de delicte d'abusos. Motivació suficient.

AUTE 253-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 23.3.2021, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute amb la següent decisió:

"PRIMER.- Fixar que la pàtria potestat dels fills menors comuns Sainz i Vendrell sigui exercida de forma conjunta per ambdós progenitors, els Srs. Bermudez i ENTITY_4;

SEGON.- S'atribueix a la progenitora Sra. Bermudez la guarda i custòdia dels seus dos fills menors Sainz i ENTITY_7;

TERCER.- Es suspèn el règim de visites dels menors Sainz i Vendrell a favor del seu progenitor Vélez atenent a la instrucció penal actuada, ensems se li prohibeix també qualsevol contacte amb els menors Sainz i Vendrell - acordat per resolució del 26 de novembre del 2020;

QUART.- En concepte de pensió d'aliments dels menors d'edat Sainz i Vendrell es fixa un import de dos-cents cinquanta euros (250.- EUROS) per fill pel progenitor no custodi, això és, el Sr. Vélez, quantitat dinerària que haurà de ser satisfeta per mitjà d'ingrés o transferència bancària al número de compte corrent indicat per la progenitora Sra. Bermudez, i això a la bestreta dins dels cinc primers dies de cada mes, actualitzada cada any, en funció de la variació que experimenti l'IPC corresponent.

CINQUÈ.- Es fixa que els progenitors els Srs. Bermudez i Vélez es faran càrrec del 50% de les despeses extraordinàries dels fills menors comuns; les despeses derivades de la formació dels fills comuns, un cop hagin assolit la majoria d'edat, i sempre i quan cursin estudis universitaris o similars i de forma profitosa, s'abonaran al 50% entre els progenitors.

SISÈ.-.- Notificar la present resolució judicial als progenitors, a la Direcció dels Serveis Socials del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, al Magnífic Ministeri Fiscal i al Centre Penitenciari de "X".

SETÈ.- Contra aquesta resolució les parts i el Magnífic Ministeri Fiscal poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze (13) dies a comptar de l'endemà de la data de la seva notificació."

Segon.- Contra l'esmentada resolució, en data 3.5.2021 el Sr. Vélez va presentar recurs d'apel·lació i en virtut del que s'hi exposa demana la revocació parcial de la decisió adoptada per l'Aute de data 23.3.2021, concretament que es revoqui el decideix tercer segons el qual s'acorda suspendre el règim de visites a favor dels pares respecte dels fills menors Sainz i Vendrell.

Tercer.- En data 10.6.2021, el Ministeri Fiscal va presentar el seu escrit d'al·legacions al recurs indicant que s'oposa al recurs del Sr. Vélez.

En data 6.7.2021, la representació processal de la Sra. Gibert va aportar el seu escrit d'al·legacions i segons el que hi exposa manifesta que no té res a opinar en relació a la petició deduïda per la representació processal del Sr. Vélez i es remet a la decisió del Tribunal.

La Sra. Bermudez, malgrat haver estat degudament emplaçada per efectuar les al·legacions oportunes al recurs d'apel·lació no ho ha fet.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present expedient de la jurisdicció de menors la Sra. Batlle especialitzada dicta un Aute en el que pren determinades mesures envers els dos germans Sainz i Vendrell com ja hem transcrit a dalt.

Contra tal decisió s'alça el pare Sr. Vélez oposant-se al fet que se li suspengui el dret de visites i contactes amb els seus fills apartat Tercer de la decisió).

El Ministeri Fiscal s'hi oposa i l'àvia materna ho deixa a criteri del Tribunal.

SEGON.- Compartim plenament els raonaments extensos i precisos del Ministeri Fiscal en la seva oposició al recurs.

En primer lloc, pel que fa a la motivació de la decisió hem de dir que està feta de manera suficient per conèixer per remissió al seu Aute de 26.11.20 en el qual expressament diu: "III. A la vista de les circumstàncies concurrents, a saber l'especial gravetat dels fets d'autes -actes sexuals sense consentiment a una menor de menys de 14 anys i posteriorment de mes de catorze essent l'autor (presumptament) el pare de la víctima- que suposa una pena de fins a set anys de presó i que comporta el perill que el processat actualment tancat (a) la presó pugui arribar no tan sols a sostraure's a l'acció de la justícia, sinó arribar a influenciar en els menors en les possibles visites que aquests poguessin efectuar al centre on resta actualment tancat el seu progenitor, podent arribar a perjudicar l'estat psico-emocional dels menors els quins es tracta de protegir en tot moment, intentant influir en la veritat material dels fets, tot i esperant que es practiqui diverses pericials sobre la menor víctima dels fets així com sobre els progenitors, escau "inaudita parte" i sense perjudici de que les parts es pronuncïn en el més breu dels terminis, prohibir qualsevol contacte entre els menors... i el progenitor. "

A més d'aquesta específica referència a l'Aute de 26.11.20 que es fa en el IV Considerant, també motiva la seva decisió la Sra. Batlle especialitzada en l'aplicació de l'article 13 de la Llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i adolescents quin ha de ser la guia de qualsevol decisió o disposició dels poders públics, l'interès superior del menor. També ho raona en l'informe emès per l'E en el qual es fa constar que la progenitora i els seus fills estan en un procés favorable i alliberadora adaptació des de la no presència del progenitor, sense perjudici del seguiment que l'entitat seguirà fent al nucli familiar a l'específica intervenció amb els dos fills i la mare.

Ja ens recorda el Tribunal Constitucional en la seva decisió de 14.7.21 (2021-55-RE) la validesa de la fonamentació per remissió quan diu :

" 3.2. Aquest Tribunal Constitucional s'ha ocupat en reiterades ocasions del deure de motivació (entre d'altres veg. la sentència del 2 d'abril del 2012, recaiguda en la causa 2011-37-RE, la sentència del 12 d'octubre del 2018, recaiguda en la causa 2018-21-RE, i, la sentència del 9 de setembre del 2019, recaiguda en la causa 2019-34-RE).

La doctrina del Tribunal ha estat constant en destacar que el deure de motivar les sentències, no només present en l'article 10 de la Constitució, sinó també en el seu article 86.2 ("2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment"), deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades.

La motivació és una conseqüència de la bona administració de justícia (García Ruiz c/ Espanya, GC núm. 30544/96, del 21 de gener del 1999, §26), i requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts és allò que possibilita que els tribunals superiors, els quals han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en les quals s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució.

Per últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a les denegacions de justícia aquelles fonamentacions estàndards, esquelètiques o vagues (Georgiadis c/ Grècia, núm. XXXX/93, del 29 de maig del 1997, §42-43; i, Higgins c/ França, núm. XXXX/1996/753/952, del 19 de febrer del 1998, §42-43).

3.3. Si les consideracions anteriors les traslladem al cas que ara ens ocupa, s'ha de situar la motivació del Tribunal de Corts en un doble ordre d'arguments: d'una banda, destaca la importància del raonament emprat pel Ministeri Fiscal en el segon apartat del seu escrit. Aquesta menció, que significa compartir els arguments del Ministeri Fiscal en relació amb la desestimació del recurs interposat contra la decisió de l'arxivament parcial de les diligències prèvies, constitueix un supòsit de motivació per remissió. En aquest cas, no es tracta de sostenir la desestimació del recurs en aquesta única motivació, sinó que el Tribunal de Corts ho empra com a argument de reforç, en el sentit de compartir les al·legacions realitzades pel Ministeri Fiscal."

Per tant, no hi ha cap mancança en la fonamentació de la decisió que s'impugna, ni cap infracció de l'article 10 ni 86.2 de la Constitució. El motiu no pot reeixir.

TERCER.- Pel que fa la suposada infracció de l'article 14 de la Carta Magna i l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, en vulnerar la decisió el dret a la vida familiar en decidir suspendre el règim de visites, resulta francament agosarat. No hem d'oblidar que el recurrent ha estat processat per un delicte continuat de abusos sobre la seva filla (abans i després de superar l'edat de 14 anys) i per tant qui -presumptament- ha atemptat a la vida familiar ha estat el propi recurrent i que ha obligat als poders públics a intervenir i a prendre les decisions necessàries per a protegir els menors. I com ja ha explicat la decisió judicial impugnada, el més prudent per donar aquella protecció és que els menors no es vegin sotmesos a la influència del pare envers els greus fets pels quals ha estat processat i que no ha reconegut ni expressat cap emoció.

Finalment, la referència del recurrent a la violació de l'article 32 de la Llei d'Adopció (parcialment vigent) precisament és un precepte que reforça la facultat dels poders públics d'apartar al menor d'una influència familiar tòxica, i això és que fa la Sra. Batlle especialitzada.

Aquest motiu tampoc pot prosperar i amb ell es desestima el recurs.

QUART.-En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Vélez contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 23 de març de 2021 que confirmem íntegrament. Imposem les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta aute és ferma i executiva.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.