Internament d'urgència, intervenció del Ministeri fiscal i del defensor de l'internat, improcedència del trasllat a l'estranger (5000124/2023)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000102/2023 ORIGEN: 5000124/2023 - 0

NIG: 5300515120230000024

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sr. Salcedo

Defensora judicial: Sra. Tejera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Internament d'urgència, intervenció del Ministeri fiscal i del defensor de l'internat, improcedència del trasllat a l'estranger.

AUTE 000150/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de 23-3-2023, el Batlle de guàrdia ratificava l'ingrés forçós del Sr. Salcedo al Servei de Salut Mental de l'Hospital H decidida per la metge psiquiatre.

Uns dies després, concretament el 27-3-2023, altre metge psiquiatre s'adreçava al Batlle, i després d'exposar el diagnòstic i evolució del pacient, evidenciava la necessitat de traslladar-lo a un centre especialitzat per regular el tractament farmacològic i contenció i per treballar "insight" i derivació a un centre de les característiques del C de Saragossa on el podien tractar d'una forma més acurada. Per això, sol·licitava l'aixecament de l'ingrés involuntari del pacient.

Seguidament, des de la Batllia es donava trasllat d'aquesta petició al Ministeri Fiscal perquè "informés el que tingués per convenient" i per Aute de 28-3- 2023, s'aixecava la mesura d'ingrés involuntari acordada. En aquesta resolució, el Batlle fa constar que no s'havia pogut obtenir l'informe del Ministeri Públic malgrat haver insistit reiteradament per obtenir-lo evacuant la resolució atesa la cuita derivada de la necessitat de traslladar al pacient.

2.- El Ministeri Fiscal formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant que en aquesta alçada es dicti nova resolució que declari nul·la la decisió el Batlle i estimant el recurs d'apel·lació acordi que el Batlle desestimi la petició efectuada pel Dr. M i segueixi el procediment establert legalment.

Argumenta en suport al seu recurs que la resolució dictada pel Batlle vulnerava el dret a un procés degut eludint la intervenció necessària de la Fiscalia. Afegia que en cap moment s'havia advertit la Fiscalia de les previsions temporals en què es pretenia traslladar el pacient a l'estranger i respecte de la lleu demora en l'emissió per part de la fiscalia de l'informe evacuat relata que aquella data va concórrer una dificultat informàtica que impedia signar electrònicament l'informe i destacava que el Batlle va resoldre sense esperar l'informe preceptiu de la fiscalia i ensems notificava aquesta resolució a la psiquiatra corresponent sense que el Ministeri Fiscal tingués coneixement de la decisió.

D'altra banda, considera que el procedir emprat vulnerava també el dret de defensa del mateix Sr. Salcedo atès que segons disposa l'art. 315.6 del CPC, havia de ser assistit i defensat per un advocat, al qual no s'havia donat l'oportunitat de participar.

També es destaca que la resolució legal es trobava desproveïda de fonamentació a partir del moment on la LQIOT en què es fonamenta, havia estat derogada per la Llei 30/2022 Qualificada de la persona i Família, sense contenir cap mena de motivació que sustenti la decisió adoptada. En realitat defensa que la pretensió articulada pel Dr. M constituïa una petició d'ingrés involuntari amb finalitats terapèutiques en quina eventualitat s'havia de seguir el procediment preestablert, tot evidenciant, que les autoritats judicials andorranes no gaudien de competència per a poder declarar un internament d'aquestes característiques en un centre a l'estranger.

3.- La defensora judicial del Sr. Salcedo contestava el recurs articulat, adherint- se a les pretensions articulades pel Ministeri Públic.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Consideracions generals respecte de l'internament involuntari (art. 315 i ss del CPC).

Per regla general, no es pot prodigar cap tractament psiquiàtric a un individu sense el seu consentiment. Aquest però no és un dret absolut perquè el dret a rebutjar un tractament mèdic es podrà limitar quan per causa de l'alteració del seu raciocini, la persona concernida no es trobi en disposició per si mateixa de pronunciar-se respecte a la necessitat de tractament, a partir de criteris de lògica i racionalitat. En aquest sentit, en la decisió de 24-10-1979 Winterwerp c/ Paisos Baixos, el Tribunal Europeu dels Drets Humans establia els criteris perquè la detenció d'una persona que patia un trastorn psíquic es pogués considerar conforme al Conveni, exigint que s'incorporés un dictamen mèdic establint que el pacient patia un trastorn psíquic i, d'altra banda, que el trastorn revestís una intensitat suficient per a legitimar-ne l'internament.

Aquest plantejament inicial s'ha vist precisat per la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en el sentit que l'internament sense consentiment d'una persona que pateixi un trastorn psíquic requereix que les autoritats nacionals l'enquadrin en unes regles i límits específics procedimentals (TEDH 5-10-2004 H.L. C/ Regne-Unit), que assegurin que la restricció a la llibertat que el pacient pateix es justifiqui necessàriament en el seu estat mental, de tal manera que el seu confinament aparegui com una modalitat adequada i proporcionada per a la realització del tractament adequat que només es pot concebre en un entorn tancat i especialitzat.

La Llei 15/2014 Qualificada d'Incapacitació i organismes tutelars regulava per primer cop a Andorra l'internament involuntari de les persones que pateixen trastorns psíquics (art. 12), integrant-lo en un marc jurídic que s'adequava als estàndards europeus i que s'ha anat completant assegurant determinades garanties complementàries a les persones afectades pel procediment, que culminaven amb la Llei 30/2022 qualificada de la persona i la família quan en la seva disposició final tercera modificava la Llei 22/2021 del Codi de procediment Civil, i més precisament en la part que aquí interessa, els articles 315 i ss.

Segon.- És justament respecte del procediment seguit per la Batllia, que el Ministeri Fiscal fonamenta el recurs que ara examinem, atribuint a la resolució dictada determinades irregularitats que la invalidarien de manera radical.

En primer lloc, se li retreu que s'hagués pronunciat sense el previ informe del Ministeri Fiscal. La resolució d'aquest motiu del recurs ha d'intervenir des de l'aplicació combinada dels art. 89.3 de la Llei Qualificada de la Justícia ("La intervenció del Ministeri Fiscal és preceptiva en els processos civils en què estiguin interessats menors d'edat o persones absents, amb la capacitat modificada judicialment o necessitades de protecció") i 3.10 de la Llei del Ministeri Fiscal ("intervé en tots els processos civils en què estiguin interessats menors d'edat o persones absents, amb la capacitat modificada judicialment o necessitades de protecció"). D'aquests preceptes s'infereix que la seva intervenció es justifica des de la perspectiva de l'interès general que s'associa a la protecció d'uns col·lectius especialment vulnerables, tractant-se d'una intervenció imperativa i obligatòria, respecte de la qual els òrgans jurisdiccionals han de ser especialment curosos en assegurar-ne la participació efectiva.

En el concret supòsit que s'examina, s'aprecia que a partir de la comunicació del Dr. M en què sol·licitava l'aixecament de la mesura d'internament forçós, l'òrgan d'instància en donava coneixement a la Fiscalia "a fi que informi el que tingui per convenient". Això no obstant, sense esperar la seva resposta, l'endemà dictaba un Aute en què accedia a la pretensió articulada, argumentant respecte a la manca d'informe del fiscal:

"Si bé, prèviament al trasllat de l'informe la secretària judicial de la secció que encapçalo ha contactat telefònicament al secretari del Ministeri Fiscal demanant-li celeritat en la resposta atenent que des de l'Hospital H se'ns havia informat que el Sr. Salcedo seria traslladat per una ambulància al centre C a Saragossa, i l'hora acordada pel trasllat havia estat les 10:00 hores del matí del dia 27 de març del 2023. Que malgrat haver-se efectuat diverses trucades al Ministeri Fiscal per part del personal de la oficina judicial que encapçalo el Ministeri Fiscal no ha informat al respecte".

Les vicissituds que sorgiren a partir del trasllat a la Fiscalia de l'informe del Dr. M no queden massa clares, però en tot cas mereixen les següents observacions per part nostra. En primer lloc, i respecte la justificació que el fiscal introdueix sobre la demora en l'emissió del seu informe (impossibilitat d'accedir a la plataforma de signatura digital el dia 27 de març) no la podem compartir: l'expedient judicial electrònic no és encara d'actualitat (ho serà ben aviat) i en tal eventualitat, les dificultats sorgides en la utilització dels mitjans tècnics o tecnològics no poden entorpir l'exercici de la funció judicial. Enfront de la urgència en el tractament de la petició articulada, la dificultat relatada s'havia de superar, evacuant l'informe per escrit i signant-lo de manera tradicional, sense perjudici de què posteriorment es pogués introduir prop del programari de gestió processal i en l'expedient corresponent. D'altra part, remarcarem que la manca de precisió de qualsevol termini per informar en la interlocutòria dictada, comportava deixar a la lliure valoració de l'òrgan d'instància, el moment fins al qual podia ser evacuat de manera vàlida sense, però que el Fiscal pogués conèixer a priori de la fita temporal que tenia per a poder informar. Finalment, no podem passar per alt (segons es raona en la decisió impugnada), que el dia 27 de març s'introduïa la petició que l'originava i que la petició de trasllat del pacient a l'estranger es trobava ja preparada el mateix dia a les 10 del matí. Aquest procedir buida de contingut no tan sols les funcions del Fiscal sinó també del propi òrgan judicial, erigint-se la resolució contemplada en l'art. 316.3 del CPC com una mera activitat administrativa desproveïda de tota ponderació o valoració respecte de la seva pertinència, el que evidentment no ens podem estar de censurar de la manera més enèrgica.

I no tan sols l'Aute deixant sense efecte l'internament del Sr. Salcedo s'ha dictat sense l'informe necessari del Fiscal, sinó que aquesta mateixa irregularitat es dona amb l'advocada designada que assegura la seva defensa. En efecte, aquesta ni tan sols ha pogut pronunciar-se respecte de la sol·licitud del Dr. M articulada en la instància sinó que no ha tingut coneixement personal de les actuacions practicades fins a aquesta alçada, impedint-li així poder assegurar el seu dret subjectiu a la defensa i fer valer els seus interessos.

Aquesta sola raó ja justificaria la nul·litat radical de la resolució dictada.

Tercer.- Però és que aquesta conclusió també es justifica des de la perspectiva de la conculcació al procediment preestablert. En efecte, com ho apunta el Fiscal, la concreta pretensió que el Dr. M articulava no integra el supòsit d'espècie contemplat en l'art. 316.3 del CPC. En realitat, en l'informe evacuat el psiquiatre tractant destaca que el pacient no acceptava voluntàriament el seu internament, continuava mostrant un desig de mort, pessimisme vital, ideació autolítica i hostilitat vers la mare, i si bé demana l'aixecament del seu internament forçós no ho feia perquè aquesta mesura no resultés necessària, sinó que la demanava per tal que el pacient pogués ser traslladat a altre centre especialitzat a Espanya per regular el tractament farmacològic i contenció.

La casuística descrita en cap cas suposa que les raons que van comportar el seu internament d'urgència han desaparegut, sinó que aquestes persisteixen i en aquest supòsit el que correspon és substanciar aquell procediment d'internament involuntari amb finalitats terapèutiques que es contempla en l'art. 315 del CPC, que ja preveu que:

"L'aute pot autoritzar que l'internament es pugui fer en establiments ubicats en un altre país degudament acreditats pel ministeri competent en matèria de salut, amb les garanties pertinents per a la seva atenció i d'acord amb els convenis bilaterals acordats a aquest efecte" (315.4 CPC).

Respecte d'aquesta darrera precisió, a ningú pot escapar que a la pràctica, l'absència de convenis internacionals subscrits en aquest àmbit pel Principat d'Andorra, impedeix l'aplicació material d'aquest precepte atesa la limitació territorial a Andorra de la competència dels òrgans judicials nacionals. En tal supòsit i per mentre aquesta dificultat no s'hagi superat mitjançant la negociació dels convenis que es puguin considerar necessaris, aquest internament forçós només pot intervenir en els establiments habilitats amb aquesta finalitat al nostre País, sense que sigui de rebut aquella solució que proposa el Fiscal de que s'autoritzi el trasllat del pacient i que sigui l'òrgan judicial de l'estat de destí qui es pronunciï respecte del seu internament involuntari: no tan sols aquest procedir suposa desplaçar una problemàtica de salut mental suscitada a Andorra a un Estat tercer, delegant-se per la via de fet i sense conveni que ho empari, les facultats que inicialment corresponien als Tribunals andorrans, sinó que endemés, desconeixent les condicions jurídiques en què aquest desplaçament podria intervenir des de la frontera andorrana i fins a la localitat de destí, el pacient es podria trobar en una situació de privació de llibertat al marge de tota resolució judicial que resultés territorialment vàlida.

Quart.- Pel que es refereix a la manca de motivació que es retreu a la resolució dictada, s'atribueix a la referència que efectua a la LQIOT. És cert que quan intervenia la decisió impugnada aquesta norma és troba derogada i substituïda per la Llei Qualificada de la Persona i de la Família. Això no obstant, el redactat del precepte aplicat i aquell que resultava d'aplicació, resultava molt proper, sense que per aquesta raó, la causa de nul·litat que s'invoca pugui triomfar.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal i al qual s'ha adherit la defensora judicial del Sr. Salcedo, declarant la nul·litat radical de l'Aute de 28-3-2023, i retornant les actuacions al Batlle per tal que procedeixi com en dret correspongui, en atenció especialment a les noves circumstàncies concurrents.

Sisè.- Atesos els interessos afectats per la present resolució judicial, no escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal en data 29-3-2023 i al qual s'ha adherit la defensora judicial del Sr. Salcedo contra l'Aute de 28-3- 2023 que declarem nul, retornant les actuacions al Batlle per tal que procedeixi com en dret correspongui, en atenció especialment a les noves circumstàncies concurrents. No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.