Costes judicials en matèria matrimonial; desistiment; presumpció de bona fe (5000014/2019)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000163/2020 ORIGEN: 5000014/2019 - 00

NIG: 5300542120190000052

PARTS:

Apel·lant : Sra. Vendrell

Procurador : Sr. Duque

Advocat : Sra. Julián

Apel·lat : Sr. Vives

Procurador : Sra. Pulido

Advocat : Sra. Castilla

AUTE 177-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 7 de gener de 2019, la representació processal del senyor Vives va formular demanda de separació contra la senyora Vendrell.

Segon.- El dia 22 de març de 2019, la representació processal de la senyora Vendrell evacuà el tràmit de contesta a la demanda tot oposant a la pretensió exercida de contrari, entre altres, l'existència d'una sentència de divorci entre ambdós litigants dictada en data 14 de desembre de 2018 pel jutjat competent de la República Dominicana, així com la tramitació, aleshores en curs, del pertinent exequàtur en relació a la mateixa.

Tercer.- Rebuda la contesta de la representació processal de la senyora Vendrell, en data 3 d'abril de 2019 la representació processal del senyor Vives interposà una qüestió de prejudicialitat civil i petició de suspensió del procediment de separació per ell iniciat al Principat, fins a la resolució de l'exequàtur interposat.

Quart.- Tot i que es fixà audiència pel dia 5 d'abril de 2019 per celebrar el tràmit de proposició de proves del procediment de separació, abans de què aquest s'arribés a celebrar i, concretament per Providència del dia 4 d'abril de 2019, s'acordà la suspensió del procediment de separació i es donà trasllat de l'escrit referenciat a l'apartat anterior a la representació processal de la senyora Vendrell.

Cinquè.- Per escrit de data 18 de desembre de 2019, la representació processal del senyor Vives comunicà a la Batllia que el dia anterior, 17 de desembre, recaigué sentència d'aquesta Sala Civil en el procediment d'exequàtur abans referit i demanant se'l tingués per desistit de la seva demanda de separació, per haver quedat sense objecte, tot sol·licitant que no s'efectués cap condemna en costes.

Sisè.- Tot i que per escrit de data 27 de gener de 2020, la representació processal de la senyora Vendrell acceptà el desistiment del senyor Vives, condicionà l'esmentada acceptació a què el mateix fos condemnat a satisfer les costes processals, incloent els honoraris d'advocat, procurador i traductor jurat.

Setè.- En data 11 de febrer de 2020, recaigué Aute mitjançant el qual l'Hble. Batlle d'instància declarava al senyor Vives desistit de la seva demanda de separació i procedia a l'arxiu de les actuacions sense fer imposició del pagament de les costes processals.

Vuitè.- La representació processal de la senyora Vendrell interposa recurs d'apel·lació contra la resolució d'instància i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial, en el sentit de què es condemni a la contrapart a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies.

Novè.- Mitjançant escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació, la representació processal del senyor Vives s'oposa al recurs interposat, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i i la condemna de la part recurrent al pagament de les costes d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'Aute d'instància considera que la naturalesa matrimonial de l'objecte del litigi justifica que no s'efectuï cap pronunciament especial en relació a les costes judicials, havent d'assumir cada part les seves.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la part recurrent.

Segon.- La representació processal de la senyora Vendrell considera que la mala fe amb la que afirma que ha actuat el senyor Vives, el fa mereixedor de la condemna al seu pagament.

Al respecte, afirma que ambdues parts litigants -originaris de la República Dominicana- acordaren que la recurrent iniciès els tràmits de divorci en aquell País, i que el senyor Vives abans d'iniciar el procediment de separació al Principat sabia que ja havia recaigut sentència de divorci a la República Dominicana.

Per justificar que el senyor Vives coneixia l'existència d'aquesta resolució dominicana, la part apel·lant fa referència al contingut d'una conversa de "whats app" entre ambdós litigants que afirma haver adjuntat en tràmit de proposició de proves de la instància.

El cas és que el procediment de separació va quedar suspès precisament en tràmit de proposició de proves (F.35), abans fins i tot de la seva proposició i pràctica, no havent-se doncs pogut adjuntar la conversa esmentada quina, per tant, no ha pogut ser analitzada per cap òrgan jurisdiccional, en haver-se produït el desistiment abans de què s'aixequés la suspensió del tràmit de proposició de proves.

Tercer.- La inexistència d'elements probatoris que acreditin que el senyor Vives tingués coneixement de la prèvia sentència de divorci dominicana (la pretesa mala fe del senyor ENTITY_7) ve encara confirmada pel fet de què del contingut de l'esmentada resolució dictada per la "Quinta Sala de la Cámara Civil y Comercial del Juzgado de primera instància del Distrito judicial de C, asuntos de família", es deriva que el senyor Vives no va comparèixer al procés, afirmant-se que el mateix tenia domicili desconegut. En conseqüència difícilment se li hauria pogut notificar la tan repetida resolució.

Quart.- No només no hi ha prova de què el senyor Vives tingués coneixement de la resolució dominicana de divorci sinó que, a més, resulta contrari a tota lògica que, d'una banda, d'haver-ho sabut hagués iniciat igualment un procediment de separació, una volta el vincle ja havia estat dissolt i, d'altra banda, que en conèixer l'existència de la resolució de la República Dominicana ell mateix sol·licités la suspensió del procediment per ell instat i en desistís, una volta va saber que la mateixa resolució ja produïa efectes al Principat, mercès al seu exequàtur.

Cinquè.- L'acreditada conducta processal de la part recorreguda desvirtua qualsevol sospita de mala fe que pogués existir i que corresponia a la part apel·lant acreditar, donat que la bona fe es presumeix.

En conseqüència, en no existir prova que acrediti l'existència de la mala fe invocada i tractant-se d'un afer de família, procedeix la íntegra confirmació de la resolució recorreguda, havent cada part d'assumir les costes causades a la instància.

Sisè.- Per contra i en aplicació de la regla de l'emperador ZENÓ d'imposició de costes al litigant vençut (COD. 7,51,5), procedeix que les costes produïdes en aquesta alçada siguin imposades al litigant vençut.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute dictat en data 11 de febrer de 2020 per l'Hble. Batlle, quin confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR les costes produïdes en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-