Incident de nul·litat. Mesures provisionals en parella de fet. Canvi legislatiu propiciat pel Codi de procediment civil (3000052/2021)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000291/2022 ORIGEN: 0000291/2022 - 0

NIG: 5300542120210000206

PARTS:

Apel·lant: Sr. Durán

Advocat: Sra. Barba

Apel·lant: Sra. Espada

Representant: Sra. Rius

Advocat: Sra. Diez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Incident de nul·litat. Mesures provisionals en parella de fet. Canvi legislatiu propiciat pel Codi de procediment civil.

AUTE 000135/2023

Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat actuacions interposat en el marc del recurs d'apel·lació més amunt referenciat.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la Sra. Espada i el Sr. Durán van interposar recurs d'apel·lació envers la sentència de data 26.7.22 dictada en el marc del procediment civil de família número 3000052/2021.

2.- Aquest Tribunal va dictar sentència resolvent l'apel·lació en data 11.5.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- DESESTIMEM els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de Espada i de Durán contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 de juliol de 2022, que confirmem íntegrament en la seva part dispositiva.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels recursos.".

3.- El 5.5.23 la representació processal de la Sra. Espada ha formulat incident de nul·litat d'actuacions envers la sentència esmentada i segons el que al·lega en seu escrit s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i a un procés degut de les parts, en limitar-se a desestimar els recursos d'apel·lació interposats per les dues parts havent-se obviat que s'havien resolt les mesures definitives amb la sentència de primera instància, i no haver entrat a debatre i resoldre els recursos al fons de l'assumpte i/o no haver procedit a declarar la nul·litat de les actuacions d'instància. Així doncs, demana que s'anul·li la sentència dictada i que es procedeixi a emetre una nova resolució que resolgui el fons dels recursos interposats per ambdues parts contra la sentència de 1a instància. Subsidiàriament, sol·licita que es declari l'eventual nul·litat del procediment de 1a instància, retrotraient les actuacions al moment previ a la prestesa vulnera, tot mantenint la vigència i eficàcia dels actes processals no afectats per la nul·litat, i que el Tribunal d'instància resolgui sobre les mesures definitives de forma ajustada a Dret.

4.- Per escrit de 19.7.23 el Sr. Durán i segons els arguments que hi exposa demana que estimi l'incident de nul·litat plantejat i es procedeixi a anul·lar la sentència de 1.5.23 per la vulneració dels drets constitucionals i es dicti una nova sentència on es resolguin els recursos plantejat per ambdues parts contra la resolució dictada en primera d'instància en data 26.7.22

5.- El 24.7.23 el Ministeri Fiscal va presentar el corresponent escrit d'al·legacions a l'incident de nul·litat d'actuacions, i segons el que s'hi exposa, interessa l'estimació de l'incident formulat en entendre que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i a un procés degut en haver privat a les parts de la segona instància per no haver-se pronunciat sobre les peticions argumentant que les mesures eren provisionals. En conseqüència, sol·licita que s'anul·li la Sentència i es torni a dictar una donant resposta a les pretensions de les parts partint del caràcter definitiu de les mesures preses en primera instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei 24/2018 que va aprovar el Codi de Procediment Civil (CPC) de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, preveu l'article 18 bis, quater, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta."

En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19 en sentència 16.10.2017 que:

" 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2),

és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.

Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19- RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."

"·... Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats. "

Segon.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 de la Constitució (decisió no fonamentada en dret).

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, perquè el que reclama la part promotora és que s'ha vulnerat el dret a un judici just i que s'ha prescindit de les normes essencials del procediment que li han causat indefensió. Res més lluny de la realitat. El que s'ha fet ha estat -a la vista de la nova regulació processal del CPC que va entrar en vigor mentre es tramitava aquest procediment- és aprofundir en la capacitat de defensa de les parts, respecte la legislació anterior.

Vegem-ho. Estem davant d'un cas d'una parella de fet o de "convivència anàloga a la matrimonial" que reclama unes mesures provisionals en data 21 de gener de 2021 atès l'existència de menors d'edat fruit d'aquesta relació de persones que mantenen una convivència anàloga a la matrimonial. Abans de l'entrada en vigor (el dia 1.5.21) del primer text del CPC aprovat per la llei 24/2018 existia una tractament processal diferenciat

-d'origen jurisprudencial- respecte les parelles de fet quan demanaven unes mesures paternofilials. Atès que no se'ls aplicava el procediment de família de les parelles matrimonials perquè no era possible acordar ni la separació judicial, ni el divorci. Aleshores, calia que la via de les mesures provisionals generals es convertissin en mesures definitives per aquella raó d'impossibilitat d'acudir al procediment de família que era la llera processal en la parella matrimonial per concretar les mesures definitives. Així ho va determinar la doctrina jurisprudencial d'aquest Tribunal (per exemple, en la STJC 2226 de 30.7.2004) .

Però aquesta situació ha canviat des del nou CPC (i les seves posteriors reformes operades per les lleis 22/21, i 30/22). A partir del 1 de maig de 2021 ja es va establir exactament el mateix procediment (el de família dels articles 297 i seg. ) per a tota classe de parelles (matrimonials, unions civils i parelles de fet quan existien fills menors d'edat) i en coherència amb la seva disposició final setena que va modificar l'article 47 de la LQ del matrimoni. A partir d'aquest moment el dret a la igualtat en la llei (art. 6.1 de la CA) per a les persones unides per una convivència estable -en l'àmbit processal- va ser plena i es posava fi a un tractament jurisprudencial singular per a les parelles no matrimonials amb fills menors.

Així es reforçava precisament el seu dret de defensa doncs no únicament podien acollir-se a un procediment de mesures provisionals sinó també a una posterior de mesures definitives, com la resta de les parelles. En conseqüència, aquella situació excepcional que impedia acudir a un procediment posterior per fixar mesures definitives es va suplir en convertir les mesures provisionals igualment en definitives però dins el mateix procediment. Ara ja no cal aquesta ficció jurídica per respectar el dret a la igualtat. Ara ja està reconegut en els articles 297, 299 i 302 que el procediment de família té una fase de mesures provisionals per resoldre de manera urgent i preferent aquelles numerades en l'article 139.2 de la llei 30/22 de 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família. La resta de mesures que vulguin demanar els progenitors hauran de ventilar-se en el procediment principal.

Per la seva banda la disposició transitòria primera del CPC disposa que

"1. Els processos judicials que s'estiguin tramitant en la primera instància, en fase de recurs o en període d'execució forçosa en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil se seguiran substanciant d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat. Un cop finalitzi la instància, la fase o el període de què es tracti, els processos judicials se seguiran substanciant d'acord amb les normes d'aquesta Llei. Excepcionalment es podrà continuar substanciant el procediment d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat, quan així ho acordi motivadament el tribunal."

És a dir que el nostre legislador ha optat perquè les reformes processals puguin implementar-se el més aviat possible quan s'acabi la primera instància, la fase de recurs o el període de que es tracti. En cas present, la primera instància es va acabar per sentència de 26.7.22 i per aquesta raó ja podíem deixar entrar a la controvèrsia una nova llera processal més garantista que la precedent.

En conseqüència, el que s'ha fet en la nostra sentència, ara qüestionada, és donar una resposta coherent amb la voluntat del legislador actual i que ja no cal resoldre el problema de la legislació processal anterior per a les parelles de convivència anàloga al matrimoni. Ara, amb la nova legislació, ja poden acudir a un procediment amb més ampli abast (com ja ha fet el Sr. ENTITY_4) tant en les pretensions que vulguin plantejar com en una més amplia capacitat de defensa perquè les qüestions urgents ja han pogut ser provisionalment plantejades i disposades per un Tribunal. Es fa difícil argumentar que els seus drets de defensa i d'al·legacions s'han vist perjudicats o reduïts amb aquesta doctrina de la Sala que precisament el que pretén és tot al contrari a més de donar una resposta respectuosa amb la disposició transitòria primera del CPC i interpretada conforme la protecció dels drets fonamentals (arts. 6.1; 6.2 i 10.1 de la Constitució).

Finalment, resta per afegir que el fet de que dictéssim una sentència i no aute resultava aconsellable perquè mantenia la coherència formal amb la decisió del Batlle d'instància que es podia veure afectada per la nostra resolució. En cap cas, això podia afectar ni a un judici just ni una vulneració de drets que comportessin una efectiva indefensió.

Tercer.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció i a un judici just previstos en l'article 10.1 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 11.5.23, ni cap infracció de normes essencials del procediment que produïssin efectiva indefensió. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

No fem pronunciament sobre costes perquè totes les parts han coincidit en la promoció de l'incident.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 11 de maig de 2023. Sense pronunciament en matèria de costes d'aquest incident.

Contra aquest Aute hi cap recurs d'apel·lació en els termes previstos en l'article 18 quarter 4art de la Llei Transitòria de Procediments Judicials.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.