Incident execució (5000278/2016)
- Resolució
- Aute · 29/01/2019
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 24/2019
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2019:24A
- Recurs
- A297/18
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- PAGAMENT PRESTATARI PRESTÉC REPRESENTACIÓ (SOCIETAT) TRANSACCIÓ COSTES PROCESSALS PROVA PERICIAL
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la representació processal de Arcos contra l'Aute del Sr. Batlle de data 6 de juliol de 2018, que confirmava el requeriment de pagament a favor de la societat Araujo. La disputa girava entorn de la suma requerida de pagament a la part defensada i prestataria, amb Arcos argumentant que els interessos eren abusius. No obstant això, el tribunal va considerar que Arcos no havia demostrat la cancel·lació anticipada parcial del préstec i que els interessos pactats en la transacció judicial de 2014 eren legítims i no podien ser discutits en aquesta instància. Per tant, el tribunal va desestimar el recurs i va imposar les costes a la part apel·lant.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000297/2018 ORIGEN: 5000278/2016 - 00
NIG: 5300542120160000344
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener del 2019.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
El present incident d'execució es va iniciar per la demanda d'execució presentada per la societat Araujo.
Per Aute d'execució de data 01-02-2016 es va requerir de pagament al Sr. Arcos.
Es va plantejar incident d'execució pel Sr. Arcos en data 18-03- 2016 pel quin s'oposa al pagament de les quantitats reclamades per l'adversa;
Ateses les proves practicades a instància de les parts en el marc de l'incident d'execució i els escrits de conclusions respectius;
V.- El Batlle va dictar Aute en data 06-07-2018 desestimant l'incident d'execució plantejat pel Sr. Arcos i confirmar el requeriment de pagament contingut en l'aute d'execució de data 01-02-2016, imposnat a la part vençuda les costes processals derivades de la tramitació de l'incident d'execució.
VI.- Contra tal Aute el Sr. Arcos va interposar recurs d'apel·lació i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present incident d'execució de sentència dictada en un procediment de separació que va tenir lloc a l'any 2015, es discuteix sobre el la suma requerida de pagament a la part defenent i prestatària.
L'Aute d'instància assenyala que no pot entrar en l'examen dels interessos remuneratoris per abusius perquè forma part essencial del contracte i així ho impedeix la Directiva europea 93/13/CEE, segons ja va resoldre la jurisprudència de la Sala, i desestima les demés pretensions fetes per l'executat i instant de l'incident d'oposició. Contra tal decisió, s'alça aquesta part.
SEGON.- Efectivament té raó el recurrent que l'Aute no resolt de manera explícita tots els arguments en favor de l'oposició a l'execució, però tot i això resulta que no té raó en les seves argumentacions.
Per començar, l'opositor a l'execució fa supòsit d'una qüestió. O el que es el mateix parteix d'un fet que no li ha estat reconegut en cap moment ni per la part contrària, ni pel perit ni per la pròpia Batllia: que en el dia 30.9.13 va fer una cancel·lació anticipada parcial per import de 107.881,18EUR (foli 54 de la peça incidental). El Banc ha documentat que no hi ha va haver tal amortització, presentant l'extracte del compte del client; també el extractes posteriors del pagament de cada mes (concretament el del dia 30.9.13 que està al foli 98 on es pot observar que la indicada suma de 107.881,18EUR era el capital pendent d'amortitzar i no una amortització anticipada i finalment, expedeix una certificació bancària ad hoc doblement signada on s'afirma que degut a les reiterades transaccions judicials fetes amb el client es va generar "erròniament un rebut com amortització anticipada que no va respondre a cap pagament ni ingrés per part del client, tractant-se únicament d'un apunt intern per reflectir els acords assolits en aquell moment" (la negreta és nostra).
Però si això no fos encara suficient, resulta que els propis actes de la part opositora reflecteixen el mateix que explica el Banc. Així va resultar que en la tercera transacció judicial amb el client que va tenir lloc en el dia 13.5.2014 (és a dir, amb posterioritat a aquell controvertit rebut) va reconèixer deure un principal de 188.896EUR, a part de les costes judicials (4.027,60EUR), cosa que no seria coherent si realment hagués fet aquella elevada amortització. Precisament per ser tan elevada, el client disposaria del comprovant no només del seu ingrés a Araujo sinó el càrrec en el compte de procedència dels fons i no l'ha aportat.
En conclusió, no pot partir la part opositora d'un fet no acreditat conforme cal descomptar aquells 107.881,18EUR, per justificar que la resta són interessos abusius.
Els interessos que la part prestamista pot reclamar són els que varen pactar en la transacció judicial de 13.5.14 (la tercera que es va fer en el procediment que s'havia iniciat en 2007), subratllem la característica de judicial, en el qual es pactaren uns interessos ordinaris de l'Euríbor a 12 mesos més un diferencial de 2,25 punts i uns interessos de demora consistents en augmentar l'ordinari en quatre punts. I en una transacció d'aquesta classe, el contingut és executable com una sentència i per tant, ara, no es pot entrar a discutir l'abusivitat dels interessos.
TERCER.- Pel que fa altres al·legacions fetes en un totum revolutum per l'apel·lant hem de dir que la seva impugnació de la prova pericial econòmica consisteix en demanar que sigui un altre perit qui l'emeti, quan en realitat davant les dues ofertes econòmiques obtingudes per la Batllia, va ser el propi opositor qui va tenir el dret a elegir la pericial en la persona del Sr. Escudero el qual ha respost a les seves qüestions però no ha pogut fer-ho en relació a la qüestió que partia de la base d'una amortització anticipada que també el perit no ha sabut trobar.
També hem de dir que atès que si després de presentada la demanda executiva en 22.12.15 s'han produït altres pagaments en els mesos de gener i febrer posteriors, aquestes o d'altres afegides hauran de ser tingudes en compte per la part executant.
Per tot això l'oposició a l'execució havia de ser desestimada.
QUART.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes a la part apel·lant en aplicació del venciment objectiu.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Arcos contra l'Aute del Sr. Batlle de data 6 de juliol de 2018 que confirmem en la seva part dispositiva. Imposem les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.