Incident de nul·litat (TSJA-IN-01/13)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0014-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-01/13

AUTE NÚM. 05-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Peña

Advocat: Esteban

Apel·lada: Sra. Recio

Representant : Almansa

Advocat : Martin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La representació de la CASS ha presentat un incident de nul·litat en data 4 de gener de 2013, contra la Sentència de la Sala Administrativa de data 20 de desembre de 2013.

En la seva demanda, presenta els arguments següents:

- el conveni no preveu cap excepció al prorrateig de la prestació.

2.- La Sra. Recio ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 17 de gener de 2013 i ha demanat la confirmació de la sentència.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

Segon.- Ara bé, en la seva demanda del 4 de gener de 2013, la CASS es limita a reprendre arguments ja exposats en la primera i segona instància. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala administrativa del Tribunal Superior. L'interessat, per tant, no ha estat privat de cap dels seus drets fonamentals.

Tercer.- Sobre el fons, la solució adoptada per la sentència recorreguda es fonamentada sobre els principis següents.

Quan un assegurat ha efectuat una part de la seva carrera a França i una altra part al Principat d'Andorra, els períodes efectuats en cadascun dels dos països es sumen per determinar el dret a obtenir una jubilació.

El raonament comporta doncs dues etapes:

En un primer temps, es tracta de determinar si, compte tingut del conjunt dels períodes de treball, l'assegurada té dret a la pensió de jubilació. En aquests cas, la interessada té dret a la pensió de jubilació a Andorra.

En un segon temps, cadascun dels dos països ha de calcular la pensió en funció de la seva pròpia legislació. Però, les legislacions franceses i andorranes divergeixen sobre aquest punt.

En efecte, a França, la pensió de jubilació es calcula en funció del nombre de trimestres de cotitzacions. D'altra banda, a Andorra, la pensió es calcula en funció del nombre de punts adquirits durant el període de treball a Andorra. Així, l'aplicació del prorrateig pel nombre de punts adquirits no tindria cap sentit ja que la interessada no podria adquirir punts a França.

La solució adoptada per la CASS presenta l'inconvenient de soscavar el principi d'igualtat dels ciutadans davant la llei, consagrada per l'article 6 de la Constitució. En efecte, si una altra assegurada hagués adquirit a Andorra el mateix nombre de punts que la Sra. Recio es beneficiaria d'una pensió d'un import superior. En altres paraules la Sra. Recio patiria una discriminació pel sol fet d'haver treballat a França durant una part de la seva carrera.

A més, la interessada no es beneficiaria d'un avantatge indegut, ja que, a França, la pensió seria calculada únicament en funció del nombre de trimestres durant els quals hauria cotitzat.

En conclusió, la interpretació de les normes ha de fer-se preservant els drets consagrats per la Constitució.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

rebutjar l'incident de nul·litat.

De no efectuar cap condemna en costes judicials. Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

El Tribunal, La Secretària Judicial,