Recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal sobre la nul·litat d'una sentència de curatela per falta de trasllat de la demanda

Aute

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Srs. Capellà, Pla, i Garzón

Representant: Sra. Sanz

Advocat: Sr. Girona

Apel·lat: Sr. Pérez

Advocat: Sr. Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Magistrats: Sr. Jaume TOR PORTA

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Modificació de la capacitat. Nul·litat resolució judicial que estableix mesures de suport, per manca de trasllat de la demanda i audiència de la persona afectada. Condició del Ministeri Fiscal en els procediments civils.

AUTE 000192/2024

Andorra la Vella, 11 de novembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 2 d'octubre de 2023, la representació processal dels senyors Capellà i Pla i Garzón interposà demanda de provisió sense oposició de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat de caràcter representatiu envers el senyor Pérez, tot sol·licitant la constitució i configuració del règim de curatela de caràcter representatiu del senyor Pérez i el nomenament de curadores en les persones de Capellà i Pla.

2.- Per Providència de data 13 de novembre de 2023 el Batlle d'instància, entre altres, admeté a tràmit la demanda, nomenà al senyor Morales defensor judicial del senyor Pérez -qui acceptà per escrit de data 21 de novembre de 2023-, prèvia exposició dels motius pels que no considerava procedent donar trasllat personalment de la demanda a la persona subjecte del procés d'establiment de mesures de suport, ni d'informar-li del seu contingut, considerant convenient donar trasllat de la demanda al defensor judicial.

3.- En data 6 de desembre de 2023, el Ministeri Fiscal s'oposà a la demanda interposada fins que s'acredités la seva procedència, tot posant de relleu la necessitat imposada legalment de què es donés personalment trasllat de la demanda al senyor Pérez i que el procediment idoni era el previst a l'article 310 del Codi de procediment civil.

4.- En data 26 de maig de 2024, va recaure Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Acordar l'establiment de mesures judicials de suport en favor del Sr. Pérez, amb subjecció a curatela assistencial i representativa.

Segon.- Nomenar com a curadores per a l'exercici de la curatela a la seva esposa, Sra. Capellà i la seva filla, Sra. Pla. Es donarà possessió del càrrec amb caràcter definitiu a les curadores quan la present sentència hagi guanyat fermesa i en període d'execució, les quals hauran de comparèixer als efectes d'acceptar el nomenament.

Tercer.- Establir que la curatela constituïda es desplegarà en les següents activitats:

Curatela representativa

Presa de decisions en qualsevol acte de naturalesa jurídica, administrativa o econòmica en el sentit més ampli dels termes en nom i representació del Sr. Pérez. Així com també en quant a decisions que afectin a l'àmbit de la salut.

Curatela assistencial

Assistència plena en l'àmbit personal, sanitari i de la salut. Seguiment i administració de medicació, tractaments i cures així com concertació, trasllat i acompanyament en visites mèdiques i intervencions quirúrgiques.

Assistència plena en activitats instrumentals. Realització de compres, alimentació o aspectes relacionats amb la neteja i higiene

En tot cas les curadores hauran de recavar prèvia autorització judicial per tal de realitzar el conjunt d'actes que, amb les adaptacions oportunes, es descriuen en l'article 221 LQPF. A fi de permetre una millor gestió dels afers pels quals s'estableix una curatela representativa, el nomenament d'ambdues curadores s'efectua de forma indistinta a fi que cadascuna d'elles, individualment, pugui realitzar els actes necessaris dins dels límits establerts i en benefici del Sr. Pérez, sempre havent de donar compte a l'altra curadora dels actes a realitzar i dels realitzats.

Quart.- Remoure el nomenament de defensor judicial efectuat en interès del Sr. Pérez. Aquesta remoció prendrà efecte a comptar de la fermesa de la present resolució.

Cinquè.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents.

Sisè.- No efectuar una especial condemna en costes."

5.- El Ministeri Públic ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, interessant la seva nul·litat amb retroacció del procediment al moment anterior a la vista oral a fi que el Batlle dicti Aute resolent el recurs de reposició per ell formulat i procedeixi de conformitat amb les previsions de l'art. 310 del CPC, donant trasllat de la demanda a la persona concernida, amb intervenció del Fiscal i escoltant a les persones proposades com a curadores.

Exposa la necessitat de declarar la nul·litat del judici oral celebrat el dia 24 de maig de 2024 per no haver-hi intervingut el Ministeri Fiscal, havent vist relegada la seva funció constitucional a la valoració de la legalitat del procediment previst a l'efecte, en haver-se efectuat el judici oral sense la seva intervenció preceptiva.

Argumenta el Ministeri Fiscal que s'havien infringit els termes de l'art. 308 del CPC atès que malgrat l'oposició del Ministeri Fiscal, el Batlle no havia posat fi al procediment de jurisdicció voluntària, iniciant el procediment declaratiu que en dret corresponia.

Denuncia la conculcació dels drets a la defensa del senyor Pérez en no haver-se-li donat trasllat de la demanda. Critica que no s'hagi escoltat a la seva esposa tot i nomenar-la com a curadora i que la resolució no ratifiqui l'internament del senyor Pérez al Centre on es troba ingressat.

Critica també la manca de resolució per part del jutge a quo del recurs de reposició per ell interposat en data 15 de maig de 2024.

6.- El defensor judicial del senyor Pérez s'oposa al recurs interposat i sol·licita la seva denegació i la confirmació de la resolució apel·lada. De la mateixa manera que s'hi oposa la representació processal dels senyors Capellà i Pla i Garzón, que també sol·licita la seva desestimació amb imposició a la Fiscalia recurrent el pagament de les costes judicials de la segons instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal dels senyors G i B, esposa i fills del senyor Pérez, formulaven demanda de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat per aquest. Aquesta sol·licitud es substanciava per la llera processal prevista en l'art. 308 del Codi de procediment civil (procediment sense oposició), recaient el dia 26 de maig de 2024 l'Aute que establia les mesures que hem transcrit en l'apartat d'antecedents de fet 4rt anterior.

El Ministeri Fiscal formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la nul·litat de l'Aute considerant que el mateix s'havia dictat amb infracció de les normes o garanties processals i dels drets constitucionals del senyor Pérez, contenint així mateix la resolució d'instància un error en la valoració de la prova i infringint el dret al procés degut de l'article 10 de la Constitució.

Per motius de lògica sistemàtica, seguirem un ordre diferent en relació als greuges oposats pel Ministeri Fiscal en relació a la resolució d'instància.

Segon.- Naturalesa del procediment sense oposició per a provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat.

La implementació del Conveni relatiu de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13-12-2006, comportava a través de la Llei 30/2022 Qualificada de la Persona i de la Família, la modificació del Codi de Procediment Civil, suprimint-se el procediment de modificació de la capacitat la modificació del Codi de Procediment i la seva substitució per un procediment per a la provisió de mesures de suport. Segons es precisa en l'exposició de motius de la Llei:

"aquest procediment es configura preferentment com a procediment sense oposició, però que pot esdevenir contenciós si la persona amb discapacitat, el Ministeri Fiscal o altres compareixents s'oposen als suports sol·licitats".

I això darrer és el que ha succeït precisament en el supòsit que s'examina. En tots els actes en què va intervenir el Ministeri Fiscal aquest, entenent que el senyor Pérez no es trobava en disposició d'entendre l'objecte del procediment, s'oposava fermament a la seva substanciació per la llera contemplada en l'art. 308 del Codi de procediment civil i en conseqüència també a l'adopció de qualsevol suport per aquesta via, entenent que procedia seguir el procediment previst en l'art. 310 del Codi de procediment civil.

En aquesta situació, segons vam exposar en la nostra anterior resolució de data 8 de juliol de 2024, (rotlle TSJC-72/2024 -referida en altres resolucions com la 26 de setembre de 2024, rotlle 104/2024-), una volta constatada l'oposició d'una de les parts a seguir la llera del procediment sense oposició el que corresponia era posar-hi fi, deixant oberta la via contenciosa com mana l'art. 308.5 del CPC. No havent-ho fet, l'òrgan d'instància ha vulnerat el procediment legalment establert i aquest motiu del recurs haurà de prosperar.

Tercer.- Encara que l'anterior argument, que ja constitueix doctrina jurisprudencial assentada- comporta per sí mateix el triomf del recurs articulat, amb revocació de la resolució dictada i disposant en el seu lloc l'arxiu del procediment sense oposició substanciat, derivant les parts al procediment de l'art. 310 del Codi de procediment civil, insistirem en dues qüestions cabdals atesos els restants motius del recurs plantejats.

En primer lloc, i respecte del trasllat de la demanda d'establiment de mesures de suport al seu destinatari, hem pogut establir respecte del dèbit informatiu de l'art. 310.3 del Codi de procediment civil i altres accessoris, en l'Aute de data 13 de maig de 2024, rotlle TSJC-326/2023, invocat en el marc dels presents autes, que:

"(···) pretén materialitzar el dret a la defensa de la persona contra la qual s'articula una demanda de provisió de mesures de suport. Amb aquesta finalitat, i en atenció a la matèria en què intervenim, el legislador ha previst un deure específic d'informació inicial a càrrec del Tribunal que ha d'estar en tot moment adaptat a la capacitat de la persona destinatària, encaminat a assegurar-li, en la mesura que resulti possible, el coneixement del contingut de la demanda i de les pretensions que s'hi exerciten, així com del seu dret a ser assistida d'un defensor judicial que pot nomenar ell mateix o que en defecte serà nomenat per la Batllia.

Es tracta d'un dret fonamental del Sr. E. que el Batlle no podia ometre. Així quan designava un defensor judicial a qui es traslladava la demanda articulada, no tan sols no s'ha vetllat a què el Sr. E pogués tenir coneixement immediat de les pretensions que s'articulaven al seu encontre, ni de la facultat de designació d'un defensor judicial, sinó que endemés aquest procedir, menysté de ple l'esperit de l'art. 12 del Conveni de Nova York i l'article 3 i concordants de la Llei Qualificada de la Persona i de la Família, atès que lluny de potenciar l'autonomia de la persona empoderant-la en la presa de les decisions, se l'ha substituït sense més".

Dret fonamental que també vam invocar en altres resolucions, com per exemple en la de 26 de setembre de 2024, abans mencionada, referida a una persona que també tenia molt pertorbada la seva capacitat d'enteniment.

Quart.- En relació a la manca de resolució per part del Batlle d'instància del recurs de reposició interposat pel Ministeri Fiscal en data 15 de maig de 2024, i de la que el Ministeri Públic en vol derivar la seva nul·litat, hem de posar de relleu que aquest fou resolt en l'Aute objecte de recurs, concretament en el seu apartat X.2, intitulat "incompareixença del Ministeri Fiscal", després d'haver-se celebrat el judici oral sense la presència del Ministeri Públic, on es va demanar al defensor judicial i a la representació lletrada dels senyors G i B si consideraven que la incompareixença del Ministeri Fiscal els generava indefensió, havent respost a les mateixes negativament. Entenem doncs que la manca de resolució del recurs de reposició es va esmenar, havent pogut el Ministeri Fiscal conèixer els motius de denegació de la seva pretensió i defensar-se'n, com es deriva del contingut del seu recurs d'apel·lació. No se l'ha situat, en conseqüència, en indefensió, per aquest motiu.

Cinquè.- Precisament, en relació a la condició de part del Ministeri Fiscal en els procediments civils en què ha d'intervenir per imperatiu legal en afectar a persones desvalgudes, hem tingut ocasió de pronunciar-nos en l'Aute dictat en data 8 de novembre de 2023, rotlle TSJC-102/2023 i la dictada recentment en data 24 d'octubre del 2024, el marc del rotlle TSJC-80/2024 -referida a un menor-, "que la seva intervenció es justifica des de la perspectiva de l'interès general que s'associa a la protecció d'uns col·lectius especialment vulnerables, tractant-se d'una intervenció imperativa i obligatòria, respecte de la qual els òrgans jurisdiccionals han de ser especialment curosos en assegurar-ne la participació efectiva."

S'infereix del conjunt d'aquestes resolucions que la intervenció del Ministeri Fiscal, si bé és obligatòria i imperativa en aquells procediments de naturalesa civil que ja hem tingut ocasió de destacar, ho és en qualitat de part trobant-se sotmesa als principis estructurals del procés civil andorrà fonamentats en l'audiència, contradicció i igualtat de les parts (art. 2.1 del CPC), sense gaudir en aquest àmbit d'un règim especial com succeeix en l'àmbit penal on, el Tribunal Constitucional, ha pogut admetre que la seva intervenció "orientada a la defensa de l'interès públic, se superposa a l'acció de les parts" (Sentència de 25-4-2008, 2007-RE i 33-RE).

En aquesta situació s'ha d'entendre que el Ministeri Fiscal, si bé no disposa en l'àmbit civil de majors facultats processals que les restants parts litigants, tampoc en disposa de menys, de manera que com per a les restants parts haurà de trobar-se en disposició immediata de les actuacions practicades per poder realitzar les al·legacions que consideri escaients, ser convocat a les audiències i actes de judici que es puguin celebrar, sent-li notificades puntualment totes les resolucions que es puguin dictar entre altres, sol·licitar suspensions etc., el tot per tal que pugui desplegar amb normalitat el seu rol fonamental en l'organització institucional andorrana.

Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit que s'examina denotem que el Batlle en no compartir l'organització interna i estructural de la Fiscalia General d'Andorra, que considera que li imposa l'assistència d'un sol i mateix fiscal adjunt en els processos que li corresponen per torn (f. 91 i ss.), entén que pot forçar l'assistència d'altres fiscals adjunts en cas d'impediment del que tingui assignat, no admetent les suspensions que el mateix li pugui sol·licitar, a diferència del que sembla que s'efectua en relació a altres pars i/o intervinents en el procés. Sobta en aquest sentit, donat que es tracta d'institucions diferents, que el jutge a quo a través de la Secretaria judicial de la seva secció -extralimitant-se en les seves funcions, tot sigui dit-, hagués pretès verificar -posant en dubte la veracitat d'aquesta afirmació- la impossibilitat d'un altre fiscal adjunt de substituir a l'encarregada de l'afer en qüestió (foli 111).

En definitiva, en aquest supòsit concret, a diferència del que va succeir en el cas del rotlle TSJC-80/2024 abans mencionat, l'òrgan d'instància ha exclòs la participació del Ministeri Fiscal en el procediment, en no haver admès la seva petició de suspensió per impossibilitat de comparèixer el dia i hora fixats.

En tot cas, aquesta manca d'assistència no ha de comportar la nul·litat de la resolució impugnada, per quant la seva manca d'intervenció podia haver estat esmenada amb un escrit posterior i tenint en compte, a més, que el mateix va participar en la exploració del senyor Pérez que es va practicar en data 16 de maig de 2024 -i no, tot sigui dit, en el moment processal fixat per la Llei, convertint novament i com ja en altres ocasions ha efectuat, aquest tràmit fonamental en un automatisme, donat que 10 dies després ja va dictar l'Aute d'instància.-.

Sisè.- Malgrat la decisió adoptada en la present resolució, amb la finalitat d'assegurar els suports escaients de manera transitòria al senyor Pérez adoptarem com a provisionals, totes les mesures decidides pel Batlle segons preveu l'art. 308.5 del CPC.

Setè.- Atesa la naturalesa del present procediment no escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal contra l'Aute dictat en la instància en data 26 de maig de 2024 que revoquen íntegrament i en el seu lloc disposem la finalització del procediment sense oposició, quedant oberta la via contenciosa.

SEGON.- Establir transitòriament les següents mesures provisionals:

Nomenar com a curadores per a l'exercici de la curatela a la seva esposa, Sra. Capellà i la seva filla, Sra. Pla. Es donarà possessió del càrrec amb caràcter definitiu a les curadores quan la present sentència hagi guanyat fermesa i en període d'execució, les quals hauran de comparèixer als efectes d'acceptar el nomenament.

Tercer.- Establir que la curatela constituïda es desplegarà en les següents activitats:

Curatela representativa

Presa de decisions en qualsevol acte de naturalesa jurídica, administrativa o econòmica en el sentit més ampli dels termes en nom i representació del Sr. Pérez. Així com també en quant a decisions que afectin a l'àmbit de la salut.

Curatela assistencial

Assistència plena en l'àmbit personal, sanitari i de la salut. Seguiment i administració de medicació, tractaments i cures així com concertació, trasllat i acompanyament en visites mèdiques i intervencions quirúrgiques.

Assistència plena en activitats instrumentals. Realització de compres, alimentació o aspectes relacionats amb la neteja i higiene

En tot cas les curadores hauran de recavar prèvia autorització judicial per tal de realitzar el conjunt d'actes que, amb les adaptacions oportunes, es descriuen en l'article 221 LQPF. A fi de permetre una millor gestió dels afers pels quals s'estableix una curatela representativa, el nomenament d'ambdues curadores s'efectua de forma indistinta a fi que cadascuna d'elles, individualment, pugui realitzar els actes necessaris dins dels límits establerts i en benefici del Sr. Pérez, sempre havent de donar compte a l'altra curadora dels actes a realitzar i dels realitzats.

Quart.- Remoure el nomenament de defensor judicial efectuat en interès del Sr. Pérez. Aquesta remoció prendrà efecte a comptar de la fermesa de la present resolució.

Cinquè.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents.

Aquestes mesures quedaran sense efecte si en el termini de vint dies hàbils des de la notificació de la present resolució no es presenta la demanda del procés de provisió de mesures a què es refereix l'art. 310 del CPC.

TERCER.- I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.