AUTE INCIDENT DE NUL.LITAT (2000072/2016)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000072/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000087/2018

AUTE 30-2019

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Roda

Representant: Sra. Castilla

Advocat: Sr. Tejera

Demandat incidental: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)

Representant: Sr. Vara

Advocat: Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, cinc de desembre de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA-0000087/2018, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Roda ha presentat un incident de nul·litat en data 27 d'abril del 2019, contra la Sentència de la Sala Administrativa de data 27 de març del 2019.

En la seva demanda, l'interessat estima que en aquest procediment judicial s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i al procés degut i especialment el dret a la defensa.

2.- l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 25 de setembre del 2019 i estima en substància:

-l'incident de nul·litat formulat no és més que una reiteració dels mateixos arguments que havien estat exposats durant el procediment.

-l'interessat coneixia les raons per les quals ho havia estat traspassat.

-la comunicació s'ha de limitar a informar si el client és o no traspassable i que, per obtenir més informació, es pot posar en contacte amb X.

-en el marc de la causa 2019-25-RE el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat sobre la mateixa qüestió en un procediment molt similar.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, el recurrent es limita a repetir els arguments ja presentats en primera i segona instància i contesta la valoració de la prova pels tribunals d'ambdues instàncies. Resulta clarament de l'escrit del Sr. Roda que l'interessat utilitza el procediment de l'incident de nul·litat com una tercera instància.

Tercer.- Sobre el fons, s'han de presentar les següents observacions:

l'interessat ha presentat observacions davant ORG_0 (v. folis1797 i s.) sobre l'origen dels fons, però aquestes es consideren insuficients; per tant, l'argument relatiu a la indefensió no pot prosperar.

el Sr. Roda ha estat informat per la via que ell mateix va demanar (d'enviar la correspondència al seu domicili per raons de "confidencialitat") i sempre per mitjà de comunicacions de "banca virtual"

-en el seu aute de data 14 de maig del 2019 (causa 2019-25-RE) el Tribunal Constitucional estima:

"3.4. Cap d'aquestes característiques pot ser predicada de la sentència de la Sala Administrativa. Al contrari, i com aquesta especifica textualment, examina les actuacions -en aplicació del principi d'unitat de doctrina-", criteri d'especial importància en casos similars a aquest, que impliquen moltes i diverses persones per a les quals cal donar una solució sensiblement anàloga.

Efectua una exposició ajustada de les raons que van determinar el bloqueig nacional i internacional de l'operativa de la X., desgrana el procediment previst legalment per revisar exhaustivament l'origen de les posicions dels diferents clients i valora l'extens informe de PwC que obra a les actuacions en mèrits d'allò acordat per la providència de la Secció de Contenciós-Administratiu 2 de la Batllia del 28 de novembre del 2017.

I, finalment, arriba a la conclusió que en el cas considerat no es va produir, en la tramitació del procediment, cap vulneració de l'ordenament jurídic. La sentència, en efecte, no estima la pretensió dels recurrents actuals, però en cap cas pot entendre's que resulti no raonable, il·lògica, arbitrària o absurda. Per consegüent, el recurs d'empara no pot ser admès a tràmit.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació processal del Sr. Roda contra la sentència núm. 26-2019, de 27 de març de 2019.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem.